El sector porcí a Catalunya ha assolit els 7,9 milions de caps de bestiar, un 15% més que fa deu anys i gairebé el doble que fa tres dècades. Aquest creixement s’ha produït paral·lelament a una reducció del nombre d’explotacions, segons dades de l’Enquesta sobre l'Estructura de les Explotacions Agrícoles analitzades per l’Agència Catalana de Notícies. El resultat és una concentració animal molt superior: la mitjana de porcs per explotació ha passat de 374 el 1993 a 1.901 el 2023. Aquesta tendència a la concentració és un procés de llarga durada. Segons els censos agraris, el país ha passat de tenir 2,6 milions de porcs en més de 20.000 granges el 1982, a 8,12 milions en 4.435 explotacions el 2020. En l’última dècada, mentre el nombre d’animals creixia un 15%, les explotacions disminuïen més d’un 5%, passant de 5.566 a 5.267.
El canvi estructural ve marcat per l’auge del model empresarial en règim d’integració, que ha passat de 4.072 a 4.365 explotacions en deu anys, en detriment dels productors independents, que han caigut de 1.456 a 902. Vicens Enrique-Tarancón, coordinador del Grup Sanejament Porcí de Lleida, ho atribueix a la necessitat de rendibilitat: per fer front als costos laborals i a la inversió en tecnificació, les granges han de créixer. Pere Castell, professor d’Economia de la Universitat de Barcelona, assenyala que el creixement respon a les economies d’escala, tant internes (automatització) com externes (la concentració geogràfica de tota la cadena de producció, o clusterització). Això ha derivat en "un increment de la dimensió mitjana de les granges, que ara estan produint molt més a uns costos més baixos".
Oligopoli i distribució territorial
El teixit empresarial està format per unes 200 empreses integradores, que gestionen el 81% de les explotacions. La concentració és elevada: només vuit grups controlen el 30% de totes les explotacions catalanes, més de 1.600, amb capacitat per a més de 3,3 milions de porcs. La principal empresa és Vall Companys, de Lleida, amb 361 explotacions. No obstant això, des del sector es remarca que moltes d’aquestes companyies són "famílies que han anat creixent" i que el 19% de les granges encara són independents. Geogràficament, el sector es concentra a la Catalunya Central i a Ponent. Tres comarques acaparen el 38% de les explotacions: el Segrià (767), la Noguera (684) i Osona (600). Almenar (Segrià), amb 110 granges, és el municipi amb més concentració. Només l'Aran, el Garraf i el Barcelonès no tenen explotacions porcines.
Davant de la crisi de la Pesta Porcina Africana (PPA), des del Grup Sanejament Porcí defensen que el model concentrat no n’incrementa el risc. Enrique-Tarancón argumenta que les grans granges poden fer "més inversions" en bioseguretat i que concentrar animals redueix els punts d’entrada potencials de la malaltia, tot i assumir que una eventual infecció afectaria més caps. El professor Pere Castell, però, adverteix que la possible arribada del virus a zones productores clau com Osona podria minimitzar greument la capacitat exportadora. A més, subratlla que la competitivitat que dona la concentració té uns costos mediambientals que s’han de "posar a la balança". El sector, amb una dependència absoluta de les exportacions, s’enfronta així al repte de conciliar rendibilitat, salut pública i sostenibilitat.