Els experts en el món de les cures adverteixen que acumulen problemes que estan a punt “d’esclatar” i reclamen actuacions urgents que van des de la innovació, la dignificació de la professió i, sobretot, a un finançament sostenible. Com assenyala el catedràtic en Economia Guillem López Casasnovas, “les persones que cuiden als que no poden protestar han d’estar ben pagades” i no es pot deixar el “voluntarisme” que mou molts dels treballadors només en mans d’institucions amb ànim de lucre.

El sector de les cures viu una transformació profunda. L’envelliment de la població és progressiva i imparable. De com atraure i retenir talent professional en aquest àmbit, n’han parlat tres experts: Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia, de la UPF – Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES); Montserrat Blanes, directora de l’Institut Hospital del Mar; i Antonio Espinar, investigador de l’Observatori Fundació BCN Formació Professional. Aquest debat forma part de la jornada El futur del sector de les cures: reptes, innovació i talent, organitzada per ON ECONOMIA i l’Ajuntament de Barcelona.

• Finançament. Casasnovas ha alertat que el sector té un problema de finançament i de sostenibilitat: “Parlar de sostenibilitat financera és un insult a la intel·ligència, no tenim una política financera ni se l’espera”. El primer pas, ha indicat, seria pagar bé les persones que s'ocupen de les cures. Ha apostat per “afectar” l’impost de successions per millorar els recursos del sector de la dependència.

• Tendències. Cada cop s’incorporen més perfils relacionats amb la comunicació en entorns digitals. Espinar ha recalcat que cal “apoderar en eines tecnològiques” les persones que s’ocupen de les cures.

• Formació. “Hi ha un diagnòstic del problema, però no acabem de fer el pas", ha indicat Blanes, que ha demanat treballar més en certificats de professionalitat, posar més èmfasi en l'FP Dual, acreditacions de competències... per apuntalar la professionalització. I Casasnovas ha afegit que la formació s’ha d’acompanyar amb infraestructures i més dotacions econòmiques.

• Itineraris formatius. Blanes ha apuntat que cal entendre les cures com un tot, des d’un punt de vista integral: dependència, integració social, farmàcia... per això, “intentem oferir itineraris formatius que vagin més enllà de l’especialització en petit”. Per fer l formació més “atractiva”, Espinar proposa potenciar la internacionalització, les estades a l’estranger, els Erasmus.

• Innovació. Tots els participants de la taula han apostat per la innovació, però Blanes ha apuntat una paradoxa: sorgeixen moltes novetats en Innovació tecnològica en les cures, “però no ens enganyem, això no ho trobaran quan vagin als domicilis de les persones dependents”.

• Orientació. "Si no orientem els alumnes a primària i secundària i no fomentem vocacions, no hi haurà gent que vulgui treballar” en l’àmbit de les cures, ha advertit Espinar.

• Gènere. És una feina majoritàriament femenina i mal pagada. Espinar ha afegit que  en aquest sector “els rols de gènere es perpetuen” i caldria “revertir” aquesta situació.

Els participants en la taula han coincidit en el fet que, davant la demanda creixent de serveis d’atenció a la dependència, cal incorporar nou talent al sector, així com retenir el personal qualificat que ja hi treballa i millorar-ne la qualificació. No obstant això, els factors relacionats amb les condicions laborals són una dificultat per assolir aquests objectius.

Membres de la taula

Montserrat Blanes és una especialista de la Formació Professional des de fa molts anys, tant des de l’àmbit públic com de la consultoria estratègica. En aquest últim camp, va participar en la creació de la Xarxa FP.Cat, de la qual es va ocupar de decidir el model de qualitat dels centres, i en el disseny del certificat ACTIC, d'acreditació de les competències digitals de la ciutadania. També ha participat com a experta en l'àmbit de formació del Pacte Nacional per la Indústria. A més de dirigir l’Institut Hospital del Mar, també dirigeix la Fundació Bonanova i és membre del consell de direcció docent del Parc Salut Mar.

A la Fundació BCN FP, Antonio Espinar s’encarrega de projectes de recerca sobre polítiques d'educació i formació professional. Anteriorment, ha exercit de tècnic en polítiques públiques dels consells comarcals del Vallès Oriental i l’Alt Empordà.

Guillem López Casasnovas és un catedràtic amb una llarga trajectòria en el món universitari. El 1996 va cofundar el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF), institució de la qual actualment n’és el director i investigador principal. És codirector del màster de Gestió Pública (UPF-UAB-EAPC), i va ser codirector del màster en Economia de la Salut i Política Sanitària a la Barcelona School of Economics (BSE) fins al 2013, i fins al 2015 del Programa Executiu Global Health Leadership Forum organitzat conjuntament entre la UPF-CRES i la I la Public Health School de la Universitat de Berkeley.