La majoria dels 46.540 habitatges que té la Sareb (Societat de gestió d'Actius procedents de la Reestructuració Bancària) a Espanya es troben a municipis de baixa demanda (un 60% del total, a més d'un 3% en zones de molt baixa demanda) i només un 10% es troben en zones tensades de molt alta demanda. Un 27% són en zones d'alta demanda. Ara bé, aquesta tendència s'inverteix si mirem les xifres a Catalunya: un 47% estan en zones d'alta demanda i un 20% en zones tensades de molt alta demanda, per un 33% en municipis de baixa demanda, segons un informe publicat per Idealista sobre aquests habitatges que el Govern espanyol va anunciar que posarà, majoritàriament, al mercat de lloguer social o assequible.

L'estadística és coherent amb el fet que la comunitat catalana compta amb una extensa àrea metropolitana on l'habitatge és altament demandat i on es concentren gran part dels 13.499 habitatges que té la Sareb a terra catalana, la comunitat que més actiu immobiliari tòxic atresora.

Barcelona, amb 767 habitatges de la Sareb, L'Hospitalet, amb 563, Badalona, amb 484, o Girona, amb 347, són alguns dels municipis amb més habitatge de la Sareb a Catalunya, tots ells amb una alta demanda i preus del metre quadrat molt per sobre de la mitjana espanyola.

A falta que el Govern espanyol detalli on són exactament i quins són els 21.000 pisos que posarà a disposició de les comunitats autònomes, aquest repartiment podria variar, ja que no se sap en quins municipis es troben exactament els habitatges que estan en bon estat i que es posaran al mercat per a administracions autonòmiques.

L'interès per les ubicacions i l'estat dels habitatges sobrevé uns dies després que el Govern espanyol anunciés que posarà 50.000 habitatges de la Sareb en lloguers socials o a preu assequible, poques setmanes abans de les eleccions municipals i autonòmiques. D'elles, 35.000 formen part de les 46.540 que ja té construïdes la Sareb o banc dolent, creat el 2012 per donar sortida als actius tòxics absorbits dels bancs rescatats i nacionalitzats després de la crisi financera. Unes altres 15.000 són de futura construcció i les gestionaran a preu assequible (per sota del mercat però desvinculat del poder adquisitiu del llogater) les mateixes constructores.

Entre aquestes 35.000 ja construïdes, hi ha 14.000 habitatges ja ocupats en els quals es farà un estudi de vulnerabilitat i les famílies que el compleixin podran quedar-se de lloguer social, o sigui, a un preu que no apugi del 30% de la renda familiar. Hi ha 9.000 casos en estudi, 2.200 de ja aprovats i 220 ja executant-se. D'aquestes 14.000, les 2.000 estan ocupades irregularment.

A més d'aquestes 14.000, el Govern posarà gairebé 21.000 a la venda perquè administracions autonòmiques i municipals les posin al mercat social o assequible. Catalunya comptarà amb 3.539 d'aquests habitatges, tan sols per darrere de la Comunitat Valenciana, la Generalitat del qual i ajuntaments podran optar a 4.950 habitatges.

Catalunya, una excepció

Dels 8.897 habitatges que la Sareb té a la Comunitat Valenciana, segona després de Catalunya amb més immobles, tan sols un 6% està en zones de molt alta demanda i un 33% en municipis d'alta demanda. O sigui, que la majoria d'elles (un 62%) es troben en zones de baixa demanda.

Les comunitats, no obstant això, amb més percentatge d'habitatge de la Sareb en zones amb baixa demanda són Aragó i Astúries. Ambdues tenen un 99% dels seus habitatges (1.232 en el cas d'Aragó, 395 a Astúries) en zones de baixa demanda. Castella i Lleó, amb un 94% dels seus 2.794 habitatges en zones de baixa demanda, Extremadura, Galícia, amb un 96% dels seus 1.830 immobles, són altres de les que tenen més d'un 90% dels seus habitatges en zones de baixa demanda. També La Rioja, Cantàbria o Extremadura, si bé totes elles n'expliquen|compten amb menys de 1.000 habitatges de la Sareb cada una.

Andalusia, tercera comunitat amb més immobles de la Sareb (4.544) té un 88% d'ells en zones de baixa demanda i un 5% en municipis de molt baixa demanda, i Múrcia, que és la cinquena amb 3.485, té un 89% d'habitatges de la Sareb en municipis de baixa demanda.