Independentment de la temàtica econòmica, era evident que en el debat que ha organitzat ON ECONOMIA, també sortiria l'eterna comparativa entre Catalunya i Madrid. El primer en fer-ho ha estat el diputat i portaveu del Partit Popular català, Santi Rodríguez: "En nombre de multinacionals, el 2023 va liderar el rànquing la ciutat de Madrid i segon Alcobendas. Barcelona, que era segona en nombre d'aquestes empreses instal·lades, ha caigut al tercer lloc", ha declarat lamentant que Catalunya hagi estat sense pressupostos "massa vegades". 

Madrid, també present

Qui primer ha entrat en aquest cos a cos és el diputat dels comuns, Joan Carles Gallego, sortint amb la queixa dels sanitaris a la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso, malgrat que el nom de la presidenta, sorprenentment, no ha sortit en cap moment del debat. Gallego ha denunciat la "pèssima gestió" i Rodríguez ha replicat: "Jutjant pel que voten a Madrid, no tenen aquesta percepció". Aquesta ha sigut la primera batalla lleu en clau ideològica, però n'hi ha hagut una altra de permanent sobre la incidència de la independència i el procés en totes les polítiques econòmiques, segons el parer que mantenen des del PP des de fa anys: "Cal estabilitat política. Fa 14 anys que no s'acaba una legislatura sencera al Parlament de Catalunya i són necessàries les infraestructures".

"Estem assentats en la cultura del no"

Seguint la idea d'Alejandro Fernández, el candidat del PP a les eleccions del Parlament de Catalunya del 12 de maig, Rodríguez s'ha fet seva la frase: "Estem assentats permanentment en la cultura del no". Un aspecte que també ha trobat l'aprovació del PSC i Junts en la necessitat de millorar el clima empresarial, tornar a donar prestigi a l'empresari o apostar per la simplificació administrativa. Malgrat tot, Rodríguez no ha cessat en l'argumentari contra els partits independentistes, però també ha recordat les polítiques del tripartit, entre PSC, ERC i l'aleshores Iniciativa, ara comuns: "El sistema de finançament vigent és el que va pactar ERC i el PSC l'any 2009. Amb el sistema que vau pactar no s'assumeixen els serveis de finançament bàsics i la contrapartida és la despesa on la Generalitat de Catalunya no pot continuar gastant amb polítiques ideològiques". I ha conclòs: "Ja n’hi ha prou. Parlem del cànon de l'aigua quan es tenen 500 milions d’euros anuals per gastar i no s'han fet infraestructures". De fet, el debat ha tingut algunes pinzellades de xifres, però han estat poc rebatudes.

Supressió d'impostos?

Els apartats macroeconòmics s'han situat amb conceptes amb nom i cognoms com els impostos. "Paguem massa impostos i també cal tenir en compte els cedits, que són els més alts, com ara el de successions o el de patrimoni. Però tampoc es pot obviar l'impost sobre la renda de persones físiques on els contribuents catalans de menys de 45.000 euros són els que paguen més i això no passa pel Congrés dels Diputats, sinó pel Parlament de Catalunya", sosté Rodríguez. El PP aposta per reduir impostos propis, la deflactació de l'impost a la renda de persones físiques, suprimir progressivament el de patrimoni i directament esborrar el de successions.

"L'ampliació de l'Aeroport és una broma"

Pel que fa a l'ampliació de l'Aeroport del Prat, el popular ha titllat de "broma" la proposta d'Esquerra: "Tenir un aeroport intercontinental només els mesos de juny i juliol no té cap mena de sentit. És previsible que aquest 2024 ja tornem a arribar als 55 milions de passatgers que teníem abans de la pandèmia per covid. Si les decisions les hem de prendre des de Catalunya, ja tremolo". L'actual consellera d'Economia i diputada d'Esquerra, Natàlia Mas Guix, ha replicat que "hi ha capacitat intercontinental per passar dels 55 milions als 70 de passatgers, amb una inversió ja plantejada per l'actual Govern i, alhora, una mitigació del soroll sent l'aeroport amb més mitigació del soroll i menys contaminació acústica d'Europa". En un gir sorprenent de diàleg, Rodríguez ha replicat a la consellera per aplaudir la CUP: "Coincideixo amb la CUP en el sentit que, si més no, són coherents amb el que defensen i després plantegen".

Des del PP, demanen posar damunt la taula les vuit propostes que la patronal Foment del Treball ha plantejat després de mesos d'estudis amb una comissió d'experts i també rebutja la posició dels comuns sobre el no a l'ampliació i afavorir la interconnexió entre els altres aeroports catalans, especialment Girona i Reus: "Tenir dos aeroports separats per una hora només amb alta velocitat no és viable com a interacció, les distàncies són diferents a les que es plantegen en aeroports com tenen a París o Londres".

"400.000 habitatges buits"

L'altre gran tema és l'accés a l'habitatge. El candidat popular és el que ha tirat més de xifres per defensar cada bloc: "Hi ha 400.000 habitatges en zones tensionades que estan totalment buits perquè els propietaris, no els grans tenidors, tenen poques garanties i prefereixen tenir-los tancats que treure'ls al mercat". Un aspecte que la diputada de la CUP, Laure Vega, ha replicat de forma immediata: "Amb l'habitatge no es pot especular". Malgrat que la realitat és que el problema de l'habitatge no està resolt. Amb la nova llei, les dades no milloren i, a tall d'exemple, Esquerra va publicar la setmana passada un decret llei per combatre els lloguers temporals que passaran, la seva gran majoria, a considerar-se habitatge residencial comú i, per tant, a estar sotmesos a l'actual normativa com, per exemple, el límit de preu a les zones tensionades.