Des del 1994 i fins al 2001, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre – Reial Casa de la Moneda va encunyar anualment monedes en plata de 2.000 pessetes no circulants, per commemorar diversos esdeveniments contemporanis o històrics relacionats amb Espanya. Amb l'arribada de l'euro es va canviar el valor d'aquestes monedes de plata, passant de ser de 2.000 pessetes a 12 euros. El 28 de febrer del 2002, l'euro es va convertir en l'única moneda de curs legal a Espanya, la qual cosa marcava la retirada definitiva de les pessetes com a mitjà de pagament, però les monedes de plata emeses s'han convertit en objectes de col·leccionisme i no únicament per als amants de la numismàtica.

De les antigues monedes es van emetre prop de 27 milions d'unitats, ja que de cada emissió es distribuïen entre dos i 3 milions d'unitats. Els col·leccionistes i numismàtics consideren que moltes d'elles es troben extraviades als calaixos d'alguns habitatges perquè durant els primers anys, especialment, les monedes les distribuïen els bancs i les caixes d'estalvis entre els seus clients com un mitjà més per invertir els estalvis. Per això, és aconsellable revisar els calaixos de les calaixeres més antigues i, potser, en pots trobar alguna.

També és important conèixer si són dins d'una bosseta de plàstic o si són en una caixa o estoig. Aquest detall, que pot passar desapercebut, no és fútil. Les que són a les bossetes en cotitzen menys entre els col·leccionistes. De tota manera, el seu valor sol oscil·lar entre els 14 euros i els 20 euros, i va semblant a la cotització de la plata, en funció del seu pes. Aquestes monedes es van fondre amb plata de llei 925 i 18 grams de pes. Per tant, la moneda té 16,65 grams de plata. El diàmetre és de 35 mm i el gruix de 2 mm.

Per tenir-ho més clar, alguns exemples que es poden localitzar a casa. Sempre, en l'anvers, figura la imatge del llavors rei d'Espanya, Joan Carles I. Encara que en alguna emissió de les més contemporànies, la imatge és de Joan Carles I i la reina Sofia.

Del Fons Monetari al final de la pesseta

El 1994, la moneda es va dedicar a l'Assemblea del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial que es va celebrar a Madrid. El 1995 es va dedicar a la Presidència Espanyola del Consell de la Unió Europea (UE), amb el Palau Reial de Madrid al seu revers. Un any després, es va commemorar el 250 aniversari del naixement de Goya, amb la imatge de La maja vestida.

El 1997, l'homenatge va anar a un altre il·lustre espanyol, en aquest cas, de la literatura: el 450 aniversari del naixement de Miguel de Cervantes. Com era lògic, van ser el Quixot i Sancho Pança els protagonistes.

El 1998, el fet rellevant va ser el 400 aniversari de la mort de Felip II (i la imatge, la del Reial Monestir de San Lorenzo de El Escorial). A l'any següent, que va ser Any Sant Jacobeu, apareix la imatge d'un pelegrí.

El 2000, va commemorar el 500 aniversari del naixement de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya (el seu bust hi apareix).

L'última de la sèrie, i com no podia ser menys, es va dedicar al final de la pesseta. En el disseny, una tornada als orígens: Hispània reclinada, el disseny de la primera moneda que es va fer en pessetes (5 pessetes de 1869).

El 2002, en canviar l'emissió a euros, la clàssica moneda de 2.000 pessetes que la FNMT-RCM anava fent fins a l'entrada del sistema monetari europeu, es va veure reflectida en una peça de plata, no circulant, amb valor facial de 12 euros. En el seu anvers mostra les efígies superposades dels Reis Senyor Joan Carles i la Senyora Sofia, al seu revers, el símbol de la Presidència de la Unió Europea. Altres emissions posteriors de 12 euros es van dedicar a la Constitució espanyola, el 2003; els prínceps Felip i Letícia, 2004; a Isabel la Catòlica, també el 2004; al Quixot, el 2005; a Cristòfor Colom, el 2006; i al Tractat de Roma, el 2007.