La reobertura de l'estret d'Ormuz, anunciada després de l'acord de pau entre els Estats Units i l'Iran, no suposarà un retorn immediat a la normalitat del transport marítim. Segons dades de l'Institut Elcano, la represa dels fluxos de petroli serà un procés gradual que, en el millor dels casos, s'allargarà entre sis i vuit setmanes. Aquesta institució precisa que, a finals d'estiu, podria recuperar-se entre el 80% i el 90% dels 14 milions de barrils diaris que circulaven per l'estratègic pas abans de l'esclat del conflicte bèl·lic.
Els efectes de l'anunci de la reobertura, però, ja es fan notar en l'àmbit psicològic i en la cotització dels mercats. Des de la UPF Barcelona School of Management, la reobertura d'Ormuz genera un impacte immediat en l'economia, tot i que s'adverteix que podria mantenir-se l'efecte coet-ploma en el preu del combustible, amb pujades ràpides i baixades més lentes. La confiança en la normalització, però, encara no s'ha traduït en una recuperació completa de les rutes marítimes.
L'Institut Elcano detalla que el procés de normalització del transport marítim es produirà de manera desigual segons el tipus de producte. En primer lloc, caldrà reobrir els actius energètics al golf Pèrsic, un procés que pot durar entre tres i quatre setmanes. A aquest termini s'hi haurien d'afegir unes tres o quatre setmanes addicionals per a la logística dels vaixells, molts dels quals han estat bloquejats a l'estret durant mesos i han de reprendre les seves rutes fins a les destinacions finals.
La normalització serà més ràpida en el cas del cru, que es pot restaurar en un període relativament breu. En canvi, la represa de tots els procediments del gas natural liquat de Qatar podria allargar-se tres o quatre setmanes, mentre que en productes derivats com el querosè o el gasoil els terminis podrien ser encara més dilatats. L'Institut insisteix que, malgrat que alguns actius energètics van resultar afectats durant les primeres setmanes del conflicte, l'alto el foc ha permès reparar els danys, la qual cosa podria accelerar la reactivació.
L'impacte sobre les cadenes de subministrament i l'estratègia empresarial
La UPF destaca que, a diferència d'altres crisis, el consumidor no ha patit una falta de gasolina, sinó un encariment del subministrament. Les afectacions més grans s'han concentrat al Sud-est Asiàtic i a la Xina, que han hagut de redirigir totes les rutes marítimes perquè el cru d'Ormuz es transportava principalment cap a aquestes zones. La reobertura de l'estret alleujarà aquesta situació, però el retorn a la normalitat serà gradual. Des del centre català s'observa una tendència cap a una fragmentació de la deslocalització. Aquesta fragmentació es manifesta en tres àmbits: una inclinació social cap al producte local, una imposició política global d'aranzels i una estratègia empresarial enfocada a escurçar i assegurar les cadenes de subministrament. Segons el criteri de la UPF Barcelona School of Management, les empreses ja no donen el servei per descomptat i passen de buscar l'estalvi de costos pur a prioritzar la seguretat i la resiliència, amb cadenes més curtes, més estoc i major proximitat als centres de consum.
Malgrat l'acord de pau entre els Estats Units i l'Iran, les primes de les assegurances marítims per als petroliers atrapats a l'estret d'Ormuz continuen sent elevades. Segons dades recollides per EFE, el mercat assegurador manté la cobertura, però amb cautela i sota condicions restrictives i temporals, cotitzades per franges de 48 hores o set dies. Per als cascos dels vaixells, el recàrrec per travessar l'estret d'Ormuz i altres zones del Golf pot oscil·lar entre el 3,5% i el 6% del valor del petrolier. Això significa que, per a un vaixell estàndard de 100 milions de dòlars, l'armador ha de pagar entre 3,5 i 6 milions de dòlars addicionals només per una cotització de sortida d'entre 48 hores i set dies. Aquestes xifres posen de manifest que, malgrat l'optimisme generat per l'acord de pau, els riscos percebuts pels asseguradors continuen sent molt elevats, i que la normalització del transport marítim serà més lenta del que alguns inversors esperen.
El simple anunci de la reobertura d'Ormuz ja està generant un impacte psicològic en els mercats, amb una correcció a la baixa dels preus del petroli i un alleujament de les tensions inflacionistes. No obstant això, els experts adverteixen que la recuperació completa dels fluxos marítims requerirà setmanes i que l'efecte sobre els preus finals podria no ser immediat.
La combinació de terminis tècnics per a la reobertura d'actius, la logística de vaixells i les primes d'assegurances elevades dibuixa un escenari de normalització gradual. Mentrestant, les empreses continuen ajustant les seves cadenes de subministrament per a adaptar-se a un entorn de més incertesa geopolítica. La guerra a l'Orient Mitjà ha posat de manifest la vulnerabilitat de les rutes marítimes i ha accelerat una tendència cap a cadenes de subministrament més curtes i resilients. Els pròxims mesos seran clau per a determinar si la reobertura d'Ormuz aconsegueix restablir completament els fluxos de petroli i gas, o si les conseqüències de la guerra continuaran sentint-se durant un període més llarg del previst.