Fer la declaració de la renda és un tràmit administratiu que pot ser senzill o confús en funció de la situació econòmica i personal de cada contribuent. Per això, és difícil determinar del cert si és aconsellable o no acudir a un professional del sector a l'hora de realitzar-la. No obstant això, hi ha algunes variables que sí que poden tenir-se en compte abans de prendre una decisió sobre això. Seria el cas de concretar si és una declaració individual o conjunta -les quantitats declarades determinen la contribució final-; d'admetre quins coneixements es tenen respecte a la matèria, és a dir, sobre què cal declarar i què es pot deduir; del nivell d'accés als mitjans informàtics necessaris per a la presentació de la declaració, etc. En definitiva, el contribuent ha de ponderar, com si es tractés d'una rendibilitat empresarial, quina serà la relació cost/benefici en funció de què s'hagi de pagar pels serveis d'un professional i l'estalvi de temps i preocupacions que això li suposarà.

Per a les declaracions més senzilles, aquelles que han de reflectir les rendes del treball, rendiments de comptes corrents o plans de pensions, i poc més, l'opció més recurrent seria admetre i donar per vàlid l'esborrany que remet l'Agència Tributària a tots ciutadans amb obligació de contribuir a les arques públiques. De tota manera, sempre s'haurien de comprovar tots i cada un dels conceptes que es declaren i les seves respectives xifres, els tipus de retenció aplicades, a més d'altres capítols com les deduccions per lloguer, per maternitat, per família nombrosa, etc. perquè Hisenda no sempre els inclou. A més, en cas de detectar-se un error que hagi comès la mateixa autoritat fiscal, la responsabilitat sempre és del declarant; mai no ho assumeix Hisenda. Pot passar, fins i tot, que es detectin errors si el contribuent va presencialment a una delegació de l'Agència Tributària o opta pel servei d'atenció telefònica personalitzada per fer la seva declaració de la renda, ja que els funcionaris únicament reflecteixen els documents que reben del contribuent i els plasmen en la declaració sense cap mena de comprovació ni validació. D'aquí que, també en el supòsit de donar per bo un esborrany, sol·licitar els serveis d'un gestor administratiu pot estalviar preocupacions. Els professionals col·legiats tenen l'obligació de subscriure pòlisses de responsabilitat civil que proporcionen garanties i eximeixen el contribuent de possibles sancions.

En relació amb les declaracions més complexes, entre les quals es troben aquelles que reflecteixen actius patrimonials, actius empresarials, grans fortunes..., els professionals solen aconsellar que, amb rendes superiors als 60.000 euros anuals, el preferible és anar a un gestor. També ho seria per a aquells ciutadans que, durant l'exercici fiscal imputat en la declaració, hagin computat situacions anòmales. Vegeu l'acceptació d'una herència, la venda d'un immoble, inversions empresarials, constitució d'un negoci, apercebiment de rendiments del treball de més d'un emissor, canvis temporals de residència...

A més s'ha de tenir en compte que, a Espanya, els conceptes a declarar i les possibles deduccions són diferents en funció del lloc de residència del declarant, ja sigui dins del país, ja que cada comunitat autònoma té competències que li permeten legislar en matèria de tributs i desgravacions, o més específicament si el contribuent resideix fora del país; i sovint aquestes normes varien d'any a any.

En línies generals, es poden citar diversos elements, per exemple s'haurien de valorar en el moment a la campanya de l'IRPF d'aquest any, abans d'emplenar la declaració. Entre els més comuns, destaquen:

-Rendiments per lloguer d'habitatges. Actualment, per exemple, el llogater té dret a una reducció del 60% dels ingressos a declarar, sempre que no ometi cap ingrés i reflecteixi correctament els conceptes deduïbles per despeses suportades. L'article 23.2 de la llei de l'IRPF disposa que, en els supòsits d'arrendament d'immobles destinats a habitatge, el rendiment net es reduirà en un 60% sempre que, tractant-se de rendiments nets positius, el contribuent hagi declarat els rendiments. En matèria d'habitatge, també hi ha elements com les exempcions per a les persones majors de 65 anys que venen el seu habitatge habitual per viure de lloguer.

-Canvi de residència. Aquell contribuent que hagi canviat de residència s'hauria d'anticipar al període de presentació de la renda per conèixer adequadament com i què ha de declarar. Són situacions complexes en les quals, si no s'actua correctament, pot errar i sotmetre's -sense cap necessitat- a una doble imposició. Dins d'aquest supòsit també es contemplen els canvis de residència temporals per motius laborals, ja que s'han de conèixer articles de la llei com el 7. p) que regula l'exempció dels rendiments per treballs efectivament realitzats a l'estranger, amb el límit de 60.100 euros.

Explicats alguns dels avantatges i inconvenients d'acudir a un gestor administratiu per fer la declaració de l'IRPF, el contribuent també pot disposar si comptar amb l'experiència d'un professional comporta implícita l'assessoria sobre les seves finances. Revisar els tipus de retenció que s'han aplicat als rendiments del treball, estudiar quina inversió és l'adequada per obtenir rendibilitats més altes, on col·locar els estalvis per tenir més beneficis fiscals... són alguns dels consells que els contribuents plantegen als seus gestors, encara que només els contractin ocasionalment. El cost: des d'un mínim d'uns 50 euros, per revisar, donar el vistiplau i presentar un esborrany elaborat per Hisenda, fins a les tarifes superiors que s'apliquen en declaracions més complexes.