Un dels objectius de la primera part de la reforma de les pensions, aprovada el 2021 amb l'acord de sindicats i empresaris, era incentivar que els treballadors retaxessin al màxim la seva edat efectiva de jubilació, a fi de reduir el cost de la Seguretat Social. Per a això, es va desincentivar jubilar-se abans de complir l'edat legal i es va premiar continuar en el lloc de treball una vegada assolida aquesta edat. L'objectiu està en via d'aconseguir-se, perquè el 2022 i el 2023, amb dos anys ja de camí de la mesura, el nombre de persones amb jubilació anticipada ha descendit un 10% -molt més si es comptabilitzen aquells que han cotitzat 40 anys- i les que han demorat la seva retirada més enllà de la seva edat legal han augmentat un 74%. Gràcies a això, l'edat efectiva de jubilació s'ha retardat i l'any passat, per primera vegada en la història, es col·loca per sobre dels 65 anys, 65 anys i 1 mes, per ser precisos. El 2021 va ser de 64,7 anys i el 2022, l'edat efectiva va ser 64,8 anys. En el cas de la jubilació anticipada, l'any passat es va col·locar en 63,2 anys (62,9 abans de la reforma) i la demorada en 67,9 anys (68,5 el 2021 i 2022).

Cristina Estévez, secretària de política institucional i polítiques territorials, que ha participat activament en les negociacions amb la Seguretat Social, ressalta com a positius les dades de jubilació anticipada i demorada d'aquests dos últims anys amb l'entrada, el gener de 2021, de la primera part de la reforma pactada. La sindicalista ressenya que s'està complint amb l'objectiu d'apropar l'edat de jubilació efectiva amb la legal, actualment de 65 anys o 66 anys i sis mesos, en funció dels anys cotitzats. En concret, per tenir de dret la primera cal haver cotitzat almenys 38 anys, inclòs un any pel servei militar obligatori o prestació social substitutòria per als homes i el servei social femení per a les dones. Per sota d'aquells 38 anys, l'edat legal s'eleva a 66 anys i sis mesos per assolir els 67 anys per als nascuts a partir de 1960. Estévez explica part de l'èxit en què "és millor incentivar que penalitzar".

Així, la reforma permet jubilar-se de forma voluntària fins i tot dos anys abans de complir l'edat de jubilació, però s'aplica uns coeficients reductors que poden arribar a un màxim del 21% en cas d'esgotar els 24 mesos. Un dels canvis és que a partir de 2022, quan entra en vigor la reforma, els coeficients es comptabilitzen per mesos, que varien segons s'anticipi la jubilació. Anteriorment, es comptabilitzava per trimestres. Això, per als que volen jubilar-se abans de temps i per als treballadors que estiguin disposats a retardar la seva sortida del mercat de treball, la reforma estableix tres modalitats d'incentiu: incrementar un 4% la pensió per cada any que es retardi, una paga entre 5.000 i 12.000 euros que es cobra amb la primera pensió o una combinació d'ambdós.

Per a salaris alts

Les xifres donen mostres del canvi produït al mercat laboral. Amb les dades de la Seguretat Social conegudes fa uns dies, l'any passat es van produir 112.032 jubilacions anticipades, la qual cosa suposa un 9,5% menys que el 2021, abans de l'entrada de la reforma. Sobre el total dels treballadors que es van jubilar l'any passat, suposen el 34,3% del total, quan el 2021 eren el 39,1%. No obstant això, el percentatge ja va reduint-se del darrere, amb un màxim del 44,5% el 2016 i en valors absoluts, 142.114 persones el 2018. Respecte a la jubilació de demora, Estévez assenyala que segueix sent un número baix, 26.487 persones (el 8,1% del total de jubilats el 2023), però amb un increment del 74% respecte a 2021, quan van pesar el 4,8% del total de jubilats.

"La jubilació anticipada està pensada per a aquells treballadors que vulguin i puguin", assenyala la negociadora de les reformes de pensions d'UGT, encara que matisa que solen accedeixen treballadors amb salaris alts. Les xifres de la Seguretat Social ho testifiquen. El 2023, la pensió mitjana dels nous pensionistes va ser 1.453 euros per 14 pagues que, en el cas dels que s'han jubilat anticipadament, s'eleva a 1.759 euros.

Tanmateix, la jubilació de demora, que l'any passat es va situar en 1.341 euros, la utilitzen treballadors amb alts salaris, que perden molt poder adquisitiu en passar de la nòmina a la pensió, però també aquells que tenen una pensió baixa i prefereixen aguantar treballant per millorar-la. En qualsevol cas, tant l'anticipada com la de demora, estan per sobre dels 1.288 euros que cobraran els que s'han jubilat en complir l'edat que marca la llei.

De tota manera, si es descendeix als diferents tipus de la modalitat de pensió anticipada, la voluntària (majoritària, ja que suposa la meitat del total de les anticipades) les dades llancen, no una reducció, sinó un notable increment. Això es deu que molts treballadors que ja complien els requisits per jubilar-se anticipadament, van avançar la seva decisió abans del canvi normatiu. Així, el 2021, quan ja es coneixia el calat de la reforma, les jubilacions anticipades van créixer un 15% respecte a 2020 i el 2022 un altre 7%, col·locant-se en 67.203 persones, rècord en els últims deu anys. El 2023, encara segueixen per sobre de les de 2020, però ja comença a reduir-se en esgotar-se la bossa de persones amb dret. La caiguda, doncs, s'ha produït gràcies a altres modalitats d'anticipada, com la no voluntària, a la qual també s'apliquen coeficients reductors, que cau un terç, i l'especial de 64 anys, que baixa de 6.598 persones el 2021, a 254 el 2023. En el cas de les jubilacions bonificades per a treballadors d'activitats penoses i amb discapacitat sense coeficients reductors, no s'han produït variacions en els en les altes anuals, que s'acosten a les 7.500.

Fracàs en els autònoms

Recentment, Fedea ha presentat l'Informe Envelliment, mercat de treballs de majors i jubilació amb una proposta per modificar en conjunt les pensions a fi de fer-les més flexibles i adaptar-les a les necessitats dels treballadors. El seu coautor, Sergi Jiménez-Martín, assenyala, entre les coses a modificar, el fracàs que suposa la jubilació anticipada per als autònoms, a la que només s'acullen el 15% davant el 34,3% dels assalariats.

L'altre coautor, Ignacio Conde-Ruiz, matisa que les dades d'edat efectiva de jubilació no reflecteixen una realitat del mercat laboral, ja que només es comptabilitzen les persones que es donen d'alta en la Seguretat Social quan compleixen els requisits. Tanmateix, aquesta edat no necessàriament és a la que han abandonat el mercat laboral, generalment per acomiadaments abans de complir l'edat legal de jubilació, bé amb prejubilacions pactades, bé en acomiadaments col·lectius o individuals.