Red Eléctrica mantindrà indefinidament l'aplicació del mode operatiu reforçat, una mesura de seguretat extraordinària implementada després de l'apagada generalitzada del passat 28 d'abril. La decisió es prolongarà "mentre no es tingui la seguretat plena que tots els agents del sistema compleixen estrictament amb els requisits normatius de control de tensió", segons ha declarat la presidenta de l'empresa, Beatriz Corredor, durant la seva intervenció en un esdeveniment empresarial. Aquest mode operatiu especial, que implica més exigències tècniques i protocols de seguretat més estrictes per a tots els participants en el sistema ha generat fins al mes de novembre un sobrecost per al conjunt del sistema elèctric valorat en 486 milions d'euros.
La dirigent ha volgut precisar la destinació d'aquests recursos: "D'aquests 486 milions, ni un sol euro va al compte de resultats de Red Eléctrica. Aquests sobrecostos es deriven directament a la resta d'agents, principalment a les companyies generadores d'electricitat". Aquest aclariment busca diferenciar el paper de Red Eléctrica com a gestor neutral de la xarxa de transport davant dels generadors que produeixen l'energia. Respecte de l'esdeveniment conegut com a "zero elèctric" del 28 d'abril, Corredor ha defensat amb rotunditat l'actuació tècnica dels equips de Red Eléctrica. Afirma que "la veritat és una, i la veritat en la física és molt tossuda", assenyalant que les dades recollides demostren que l'operador del sistema "va complir en tot moment, tant abans com durant i després de l'incident". Segons la seva exposició, la programació de generació per cobrir la demanda prevista va ser correcta i es van complir tots els criteris de seguretat establerts per la normativa.
La cronologia tècnica presentada per Corredor detalla que, a les 12:03 hores, es van registrar "dos fenòmens anòmals i perillosos per al sistema". Un d'ells va ser una "oscil·lació forçada provocada per un funcionament anòmal d'una planta fotovoltaica concreta". Davant d'aquesta situació, el centre de control de Red Eléctrica va aplicar immediatament els protocols establerts per a aquest tipus de contingències, aconseguint que la tensió i la freqüència retornessin als paràmetres normatius en el termini previst. No obstant això, el problema es va agreujar substancialment a continuació per una sèrie de "desconnexions massives, intempestives i indegudes" a les xarxes de distribució regional, infraestructures que no opera Red Eléctrica, sinó les diferents companyies distribuïdores.
Corredor ha definit aquestes desconnexions com a "indegudes perquè es van produir mentre els requisits de tensió de la xarxa de transport ja es trobaven dins dels paràmetres normatius". Afegeix que tots els informes tècnics presentats sobre l'incident confirmen que la tensió "era correcta" i que el comportament dels grups de generació convencional va ser radicalment diferent a Espanya i Portugal. Mentre que a Portugal aquestes unitats van seguir estrictament la normativa de control de tensió, a Espanya "es van produir moviments bastant evidents".
Les mesures derivades de l'incident
Aquesta divergència en el compliment normatiu per part d'alguns generadors és, segons l'exposició de Corredor, la raó fonamental que obliga a mantenir el mode operatiu reforçat. "Aquests són dades, d'aquí no ens hem mogut", ha asseverat. En aquest sentit, Corredor ha reconegut que "cada agent del sistema té la seva pròpia narrativa" sobre els fets, però insisteix que "la narrativa no és la veritat; la veritat es constata amb fets". Dins d'aquest context de control reforçat, Corredor ha volgut ressaltar un indicador d'eficiència del sistema elèctric espanyol: el nivell de vessaments de renovables. Aquests es produeixen quan, per raons de seguretat o saturació de la xarxa, s'ha de limitar la producció d'energies renovables tot i que hi hagi recurs disponible. Corredor ha assegurat que aquests vessaments a Espanya són inferiors als que la Unió Europea determina com a òptims per a un sistema amb més del 50% d'energia renovable en el seu mix.
Concretament, fins a l'any passat aquests vessaments no superaven el 2% de la producció renovable potencial. En l'actualitat, i malgrat les restriccions addicionals imposades pel mode operatiu reforçat, aquesta xifra se situa al 3,5%. Ambdós percentatges estan molt per sota del màxim del 5% que la Comissió Europea estableix com a límit òptim per a no comprometre l'estabilitat del sistema. "Això és summament eficient", ha valorat la presidenta de Red Eléctrica. Un altre punt cabdal de la seva intervenció ha estat la necessitat urgent d'augmentar la capacitat d'interconnexió elèctrica de la península Ibèrica amb la resta del continent europeu a través dels Pirineus. Corredor va qualificar aquest objectiu de "crític" per poder aspirar a un vertader "mercat únic de l'energia" a Europa.
La justificació rau en el potencial renovable de la península. "Sense les renovables de la península Ibèrica, Europa no complirà amb els seus propis objectius d'eficiència energètica, d'integració de renovables, de descarbonització i, per tant, d'autonomia estratègica energètica", afirmar. Actualment, aquesta interconnexió representa "un compte pendent" greu, ja que la capacitat existent és de només un 3%, mentre que els objectius europeus parlen d'assolir un nivell del 15% per considerar els sistemes elèctrics plenament integrats.