El paisatge turístic de Catalunya ha donat mostres d’una vitalitat excepcional, teixint una narrativa de creixement que traspassa les meres xifres per inscriure's en l’àmbit de les tendències estructurals. El passat mes d’octubre no va ser simplement un mes bo; va ser un punt d’inflexió que ha redefinit les expectatives per a les temporades considerades tradicionalment de mitjana.

La xifra, inèdita en les dades provisionals de la Conjuntura Turística Hotelera de l'Institut Nacional d'Estadística que es remunta a 1999, de 2.094.477 viatgers allotjats, simbolitza aquest canvi de paradigma. Superar la frontera psicològica dels dos milions d’usuaris en un mes com octubre, allunyat dels pics estiuencs, revela una transformació profunda en els hàbits de viatge i en l’atractiu del territori al llarg de tot l’any.

Aquest assoliment, un increment del 8,18% respecte a l’octubre de l’any anterior, se sustenta en dos pilars bàsics que actuen en perfecta simbiosi. D’una banda, es constata un rellançament molt vigorós del turisme domèstic. Els viatgers procedents de l’Estat, amb un creixement interanual del 10,87% que els porta a 674.991 persones, manifesten una confiança renovada i una predisposició a descobrir o redescobrir els atractius catalans.

D’altra banda, la columna vertebral del volum global, el turista internacional, no només no flaqueja, sinó que es consolida amb un sòlid 6,94% de creixement, arribant a 1.419.486 usuaris i representant pràcticament set de cada deu hostes. Aquesta combinació entre la fortalesa interna i l’atractiu exterior constitueix el mix perfecte per a una situació de bonança sostenible.

Tan reveladora com la xifra de viatgers és la de les pernoctacions, que va assolir les 5.417.015 nits, un 3,74% més, marcant també un rècord per a aquest mes. Aquest indicador, sovint més significatiu que el de meres arribades, suggereix que no només arriben més visitants, sinó que aquests dediquen més temps a la seva estada. Una estança més llarga es tradueix directament en més impacte econòmic, que es dispersa de manera més beneficiosa pel territori, alimentant no només el sector de l’allotjament, sinó també el del comerç, la restauració, la cultura i les activitats complementàries, afavorint una riquesa més distribuïda.

La veritable magnitud d’aquest èxit es comprèn quan s’observa en perspectiva. Que aquest sigui el tercer mes del 2025, després del gener i l’abril, en què tant les arribades com les pernoctacions batin el seu rècord mensual de forma simultània indica que no es tracta de successos aïllats, sinó dels símptomes d’un cicle expansiu robust. Aquesta seqüència de rècords consecutius dibuixa l’esbós d’un any absolutament excepcional i assenyala una tendència cap a l’allargament de l’estació alta, fins al punt que la mateixa noció de temporada baixa es troba en revisió.

Aquest panorama excepcional, però, no està exempt de reptes. Un creixement d’aquesta magnitud obliga a una reflexió seriosa sobre la capacitat de càrrega de certs destins, la necessitat de gestionar els fluxos de visitants de manera intel·ligent per a evitar fenòmens de sobreturisme i la importància d’incentivar un turisme de qualitat, respectuós amb el medi ambient i el territori, que afavoreixi la desestacionalització sense comprometre els recursos naturals i el benestar de les comunitats d’acollida. El repte ja no és només atraure més viatgers, sinó gestionar amb intel·ligència i visió de futur l’èxit que ja s’ha aconseguit, assegurant que el motor turístic es mantingui potent i sostenible per a les generacions futures.