L’absentisme està en el debat públic, però aquest es veu, a vegades, esquitxat per proclames ideològiques o propostes radicals, com la d’Alberto Núñez Feijóo de retallar més els salaris a les persones que estan de baixa. Per sort, cada cop hi ha més dades per clarificar aquest debat, i aquesta setmana, el Consell General de Graduats Socials d’Espanya ha publicat un dels informes més complets, perquè a més d’aportar xifres generals, també va a les causes i aporta solucions.

De què parlem quan parlem d’absentisme? D’una persona que no va a treballar, per la causa que sigui. La majoria de vegades es tracta de treballadors amb la baixa mèdica, per això, sovint s’equiparen els dos fenòmens –absentisme i baixa. L’absentisme supera el 7%, mentre que les baixes suposen més del 5%. Segons els graduats socials, el 5,5% a finals del 2025, però si excloem els autònoms, és el 5,8%. Des del 2019, abans de la pandèmia, s’ha disparat més d’un 70%, des del 3,4%. Els processos iniciats l’any passat van pujar un 14%, fins als 926.000, mentre que els processos actius van superar els 1,24 milions.

Aquestes són les xifres generals, però anem al detall, perquè la durada, i la seva evolució, també són molt clarificadores. La durada mitjana l’any passat va ser de 39,29 dies per treballador, lleugerament inferior al 2024. Tanmateix, no és un bon indicador, perquè el descens es deu al fet que és una mitjana i les baixes curtes són les que més s’apugen, amb l’agreujant que les curtes són les que disparen la despesa.

L’informe classifica els motius de les baixes, tant les malalties com el que considera causes "estructurals" de l’increment. El 46% de les baixes són per patologies osteomusculars, relacionades amb el desgast físic, és a dir, amb l’edat. La incidència d’aquestes baixes ha pujat un 25% des del 2019 a causa de l’envelliment de la població activa, i se solen cronificar a partir dels 50 anys. L’allargament de les llistes d’espera les agreugen.

Des d’abans de la pandèmia, els treballadors d’entre 50 i 64 anys han pujat un 36%, és a dir que són 1,5 milions més

La salut mental i els riscos psicosocials representen el 20,3% de les baixes. No és, per tant, la primera causa, però sí la que més creix. L’informe addueix "la intensificació de ritmes de feina, la hiperconnectivitat i la síndrome de burnout (desgast professional), especialment en sectors d’alta interacció humana", com els motius d’aquest creixement.

Pel que fa a les causes estructurals, els graduats n’assenyalen tres, i apunten també al govern espanyol. La primera és demogràfica, relacionada amb la prolongació de la vida laboral i l’endarreriment de l’edat de jubilació: des d’abans de la pandèmia, els treballadors d’entre 50 i 64 anys han pujat un 36%, és a dir que són 1,5 milions més, mentre que els de més de 64 anys s’han multiplicat per 2,6%. L’edat predisposa a més patologies, mals crònics i recuperacions més lentes.

La segona està relacionada amb canvis normatius i institucionals, duts a terme pels governs de Pedro Sánchez. El 2020, arran de la pandèmia, va prohibir a les empreses aplicar acomiadaments objectius per faltar a la feina de forma justificada. També han tingut impacte els permisos per conciliació, com l’increment gradual de les baixes per paternitat, que ha allargat el temps d’absència a la feina. L’informe no ho critica, només ho situa com una de les causes estructurals de la pujada de l’absentisme.

La situació de la sanitat pública és una altra de les causes estructurals. Els graduats socials parlen de "saturació sanitària" i asseguren que "l’increment de les llistes d’espera en atenció primària, amb esperes mitjanes de 17,5 dies, alenteix el control de les incapacitats temporals (IT) i perllonga les baixes de llarga durada".

Finalment, l’informe també apunta a l’impacte de la negociació col·lectiva com un factor estructural que està incrementant l’absentisme. El fet que sigui "habitual" que els convenis incloguin complements que cobreixen el salari fins al 100% des del primer dia és, per als empresaris, un cost afegit i, a més, elimina un "efecte dissuasiu de la baixa".

Impacte en les empreses i l’Estat

Tot plegat té un impacte econòmic i social, tant per a les empreses com per a l’Estat. Segons els graduats socials, per a les empreses són més greus els costos indirectes que els costos econòmics directes, pel que suposa de pèrdua de productivitat, sobrecàrrega de treball per a la plantilla present, desmotivació, etc. Això és especialment greu per a les pimes, que tenen menys recursos per esquivar baixes sobtades. "Una o dues baixes simultànies comprometen greument la seva viabilitat operativa", apunta l’informe.

Pel que fa a les pèrdues per a la Seguretat Social, fa referència a unes dades de l’Airef, que va xifrar la despesa en IT en 16.500 milions d’euros el 2024. Alguns informes, com els d’Adecco, parlen d’una xifra similar per a les empreses, però els graduats socials no hi entren. El que sí que denuncien és que la Seguretat Social, que segons el Tribunal de Comptes, té un patrimoni negatiu de 106.000 milions d’euros, arrossega un "dèficit estructural que s’ha duplicat des del 2019 i compromet l’estabilitat financera de l’Estat".

Espanya també hi perd per manca de competitivitat, ja que el seu absentisme és dels més alts d’Europa. Segons dades de l’OCDE, les 4,9 setmanes de baixa per treballador i any de mitjana són el tercer pitjor registre de la Unió Europea i duplica el de països com Alemanya.

Com reduir l’absentisme?

El Consell General de Graduats Socials aposta per millorar el control de les baixes i afavorir la prevenció i la reincorporació, en lloc de retallar prestacions, com es reivindica des d’alguns sectors o el mateix president del PP. Demanen coordinació institucional perquè la informació circuli ràpidament entre les diferents administracions, els serveis públics de salut, les empreses i les mútues.

L’informe defensa que s’acabi amb la dicotomia entre treballador d’alta o de baixa, sinó que hi hagi baixes parcials. Això permetria la reincorporació progressiva d’empleats amb recuperacions llargues de determinades patologies, com ja passa a Alemanya o en alguns països escandinaus.

Si una de les principals causes del fenomen és l’envelliment de la població activa, una solució és també una prevenció amb "enfocament d’edat". És a dir, "un redisseny ergonòmic avançat per prevenir trastorns musculoesquelètics, programes d’envelliment actiu i plans de suport psicològic per contenir riscos psicosocials". Els graduats socials demanen a sindicats, patronals i governs que negociïn deixant de banda la "polarització ideològica" i assumir que cal una "intervenció tècnica, integral i preventiva".