El president de Xile, Gabriel Boric, va presentar aquest dijous els lineaments de la seva nova "Política Nacional del Liti", una iniciativa que contempla la creació d'una empresa nacional amb la qual, juntament amb altres elements, buscarà posicionar Xile, que té les reserves explotables més grans del món, en la  cursa global per explotar l'anomenat "or blanc", informa EFE. La creixent demanda de microxips i aparells electrònics, així com l'electrificació de sectors com l'automòbil, eleva exponencialment la demanda d'aquest mineral tan preuat.

En cadena nacional, el mandatari va detallar quatre pilars per impulsar aquesta nova política, entre els quals va destacar el paper actiu de l'Estat en tot el cicle productiu del liti, la col·laboració publicoprivada per a l'exploració, explotació i agregació de valor al mineral, l'ús de noves tecnologies extractives que minimitzin l'impacte en els ecosistemes i la promoció d'investigació en els salessis per perfeccionar la seva cura.

"El nostre desafiament és que Xile sigui el principal productor de liti al món, augmentant la seva riquesa i desenvolupament, distribuint-la justament i protegint la biodiversitat els nostres salessis", va assenyalar el cap d'Estat xilè. A més, Boric va emfatitzar que aquesta política "ha de construir-se responent a la crisi climàtica i, per tant, garantint el menor impacte mediambiental possible en els esmentats ecosistemes".

"Farem des de l'Estat una profunda diferència en el desenvolupament humà i tecnològic del país, si és que ho fem bé. I no tinc cap dubte que podem fer-ho bé", va declarar el mandatari.

Malgrat que a Xile hi ha més de 50 salessis, actualment només s'explota un, el Salar d'Atacama, el més gran de Xile i tercer del món i que concentra el 90 % de les reserves de liti al país. A càrrec d'explotar el liti xilè, avui només hi ha dues empreses: la Societat Química i Minera SQM, controlada per la xinesa Tianqi i el gendre de l'exdictador Augusto Pinochet (1973-1990), Julio Ponce Lerou; i la nord-americana Albemarle.

Segons el Consell Fiscal Autònom (CFA), el 2022 l'Estat va rebre més de 5.000 milions de dòlars (4.500 milions d'euros) per l'explotació d'aquest mineral, equivalents a l'1,6 % del PIB. Xile és el segon productor mundial de liti, per darrere d'Austràlia, però l'Argentina podria guanyar posicions en els anys vinents i deixar-lo enrere. El 2022 hi va haver vendes de carbonat de liti a l'exterior per 7.763 milions de dòlars (7.066 milions d'euros), un augment de 777 % respecte de 2021, segons el Banc Central. Amb aquest acompliment, el carbonat de liti va superar el salmó, ferro i cireres a la cistella exportadora xilena.