Només van passar tres dies. Entre el 23 i el 26 de desembre de l'any 2012, fa ja deu anys i quatre mesos, la banca nacionalitzada formada per Bankia, NCG Banc, Catalunya Banc i Banc de València van transferir un total de 37.110 milions en actius a l'acabada de crear Sareb (Societat de gestió d'Actius procedents de la Reestructuració bancària), immobiliària pública o 'banc dolent' que s'encarregaria des d'aleshores de gestionar al mercat els actius tòxics de les entitats financeres acabades de rescatar. Entre 2012 i 2013, van ser 50.781 milions d'euros, que es van pagar amb bons avalats pel Tresor Públic que les entitats podien canviar per diners al Banc Central Europeu (BCE). Però, què és exactament la Sareb i per què se li denomina el 'banc dolent'?
Per entendre-ho, cal rebobinar i comprendre la situació que es vivia l'any 2012. Acabava d'esclatar la bombolla immobiliària, que va desencadenar una de les crisis econòmiques i financeres mundials més importants i que va colpejar amb especial duresa a Espanya, que va viure des d'aleshores una onada de desnonaments que, encara que a menor intensitat, encara no ha finalitzat. El 9 de juny de 2012, el Govern d'Espanya va sol·licitar 100.000 milions d'euros de préstec a Europa després d'haver gastat 48.228 milions d'ajuts públics a la banca.
En nacionalitzar la banca, calia donar sortida a milers d'actius tòxics amb tal de recuperar per a l'estat part de les pèrdues que produïen a la banca i, a més, donar-li un ús públic en forma d'habitatge o local. Així, en la seva pàgina web, la Sareb es defineix com "una empresa que forma part de l'esquema plantejat per l'estat espanyol i les autoritats europees per recapitalitzar les entitats financeres més afectades per la crisi financera de 2008". "No som un banc, som la companyia que va absorbir els actius deteriorats d'aquelles entitats", diu la Sareb, que defuig del qualificatiu de 'banc dolent' que, malgrat tot, s'ha quedat en l'imaginari col·lectiu. Per què? Perquè gestiona tot allò que produeix pèrdues, que es deteriora.
Fem una metàfora que pugui servir per entendre-ho millor. Si jo compro 500 cotxes, però no aconsegueixo vendre 250 d'ells, amb el temps es van devaluant. Al cap d'uns anys, valen menys que els que he pagat per ells al mercat i, a més, si no els he pogut vendre és perquè segurament no seran de tan bona qualitat o almenys no tan atractius al mercat. Aquests actius, una vegada amortitzats i amb el seu valor en caiguda, van produint pèrdues, que serien imputables directament a l'Estat si no s'hagués creat la Sareb. La Sareb és qui s'encarrega de donar sortida a aquests cotxes (en el cas real, habitatges) de menys valor. En una època en què els bancs queien en picat en esclatar la bombolla immobiliària, calia donar sortida a tot aquest habitatge perquè no quedessin buides i reduïdes a pèrdues, pur residu.
Sareb, meitat pública, però meitat privada
És per això que, en els seus resultats de l'any passat, la Sareb va presentar pèrdues de 1.500 milions d'euros, per la pèrdua de valor dels seus actius. I és per això que la mesura de Pedro Sánchez de col·locar 50.000 habitatges de la Sareb al mercat social o assequible (35.000 de les 46.000 ja construïdes i 15.000 més que es construiran, és a dir, gairebé totes les seves propietats) pot beneficiar la mateixa immobiliària. Si aconsegueix vendre les 21.000 que posarà a disposició de les administracions locals i autonòmiques (amb Catalunya, ja estava negociant la compra) per a ús social, pot aconseguir ingressos extra molt importants. De fet, la Generalitat ja negociava adquirir tots els habitatges de la Sareb a Catalunya quan es va anunciar el pla de Pedro Sánchez.
Gran part de l'habitatge de Sareb no està en bon estat o és en llocs poc atractius per al mercat. Però la Sareb també té terra que ha cedit a constructors privats perquè faci habitatge nou que pugui ajudar a reduir el deute públic.
En la seva pàgina web, Sareb explica que el seu compromís "és reduir el cost per al contribuent en tornar el màxim del deute avalat per l'Estat". O sigui, quan es van venent actius tòxics, tot el recaptat va destinat a pagar el deute públic que es va generar amb els rescats de 2012. El gener de 2022, Sareb va sumar, a partir de l'aprovació del Reial Decret 1/2022, criteris de sostenibilitat i utilitat social a la companyia, complementant la seva funció desinversora. És aquest decret el que posa la primera pedra per convertir la Sareb en un gestor d'habitatge social i assequible. "Venem, construïm i transformem els nostres actius buscant sempre maximitzar el valor amb la mínima pèrdua possible".
Encara que la Sareb sigui coneguda com una immobiliària pública, el cert és que el 50,14% pertany a l'Estat, a través del FROB (Autoritat de Resolució Executiva, encara que deu les seves sigles al nom anterior, Fons de Reestructuració Ordenada Bancària). L'altre 49,86% se'l reparteixen Santander (un 22,21%), CaixaBank (12,24%), Banc Sabadell (6,61%), Kutxabank (2,53%) i altres bancs, caixes i companyies d'assegurances espanyoles amb menys del 2% d'accions, com Ibercaja, Gestió d'Immobles Adquirits, Banc de Crèdit Social Cooperativa, Mapfre, Mútua Madrilenya o Caixa Laboral Popular, per aquest ordre de més a menys accions. El president de la Sareb és Javier Torres, amb carrera en el FROB i a Santander.