Abans de demanar una hipoteca, qualsevol comprador ha de demostrar que compta amb un estalvi previ equivalent al 30% del valor de l'immoble: un 20% en concepte d'entrada i un 10% addicional per cobrir les despeses de l'operació, en les quals s'inclouen impostos, notaria, registre i gestió. És el primer filtre del sistema, i s'ha de superar abans de trepitjar la sucursal. Una anàlisi de pisos.com ha calculat en quantes de les 50 capitals de província és possible cobrir aquest 30% d'un habitatge tipus de 90 m² partint de tres nivells d'estalvi diferents —30.000, 40.000 i 50.000 euros—, prenent com a referència els preus de venda de maig de 2026. El resultat dibuixa un mapa en el qual els diners estalviats perden valor a gran velocitat quan el comprador mira cap a les grans ciutats.

30.000 euros, massa poc

Partint de 30.000 euros estalviats, no hi ha una sola capital de província en la qual aquest capital basti per cobrir l'entrada i les despeses d'un pis de 90 m². Ni tan sols l'opció més assequible del país ho permet: a Jaén, la capital amb el preu per metre quadrat més baix (1.271 €/m²), el 30% previ ascendeix a 34.320 euros, de manera que encara faltarien més de 4.000 euros per assolir el llindar. A partir d'aquí, la bretxa només s'eixampla. Pujar l'estalvi fins als 40.000 euros amplia l'horitzó, però molt poc: només cinc capitals queden dins de l'abast. Són Jaén (34.320 euros d'estalvi previ), Zamora (35.244 euros), Càceres (39.374 euros), Ciudad Real (39.525 euros) i Àvila (39.702 euros), les cinc capitals més econòmiques del país. El marge és tan estret que la sisena posició, Huelva, es queda fora per tot just 1.250 euros.

L'estalvi i la previsió mínima

"El que és veritablement revelador no és quantes capitals queden fora, sinó quines queden dins. L'estalvi arriba just allà on l'ocupació escasseja i el dinamisme econòmic és menor, i es queda curt precisament on es concentren les oportunitats laborals", assenyala Ferran Font, portaveu i director d'Estudis de pisos.com. La xifra de 50.000 euros estalviats fa que el nombre de capitals accessibles ascendeixi a 21: a les ja citades se sumarien Lleida, Huelva, Lugo, Castelló de la Plana, Palència, Ourense, Còrdova, Almeria, Lleó, Conca, Badajoz, Múrcia, Osca, Terol, Albacete i Tarragona. Així i tot, la xifra es queda a les portes de mercats com Toledo, Valladolid o Sòria, on el llindar del 30% se supera per menys de 1.000 euros. I deixa completament fora les grans capitals: a Donostia-Sant Sebastià l'entrada i les despeses sumen 178.487 euros; a Madrid, 172.987; a Palma, 145.074; i a Barcelona, 140.361. És a dir, entre tres i quatre vegades els 50.000 euros de partida.

L'anàlisi adquireix la seva veritable dimensió en recordar que reunir 30.000, 40.000 o 50.000 euros està lluny de les possibilitats de bona part de la població jove. Els qui s'emancipen es topen amb una contradicció difícil de resoldre: per comprar necessiten estalviar, però el lloguer que paguen mentrestant absorbeix una porció tan elevada del seu salari que amb prou feines deixa marge per apartar diners. L'estalvi deixa de dependre de l'esforç individual i passa a estar condicionat pel punt de partida de cadascú. Demanar a un jove que viu de lloguer que reuneixi 50.000 euros és, a la pràctica, demanar-li un impossible: la renda mensual s'emporta bona part de la nòmina i deixa un marge mínim. Sense una ajuda familiar o una herència al darrere, el compte no surt per molt que s'estrenyi el cinturó", adverteix el portaveu de pisos.com.