L’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) reclama una revisió de la fiscalitat de l’habitatge, especialment en l’àmbit de la protecció oficial i de les fórmules de col·laboració publicoprivada destinades a generar habitatge assequible. Exigeixen a les administracions públiques una “reflexió rigorosa” sobre l’impacte dels impostos en el cost final de l’habitatge.

En un comunicat, indiquen que davant l’actual context de preus elevats, insuficient oferta, increment dels costos de construcció, dificultats d’accés i de la necessitat d’augmentar la producció d’habitatge, especialment de protecció pública, l’APCE defensa que “la fiscalitat ha de deixar de ser un obstacle i convertir-se en una eina activa de política pública”.

Segons les seves dades, els impostos directes i indirectes representen una part molt rellevant, superior fins i tot al 25%, del cost total que acaba suportant el comprador d’habitatge nou. Indiquen que aquesta situació és “especialment preocupant” quan afecta habitatges sotmesos a un règim de protecció pública, amb preus màxims administrativament fixats i destinataris subjectes a requisits d’accés.

L’APCE reclama una política fiscal que es traslladi al preu final i, per tant, beneficiï al comprador. El seu president, Xavier Vilajoana (imatge superior), ha subratllat davant l’executiva de l’APCE que “no té sentit que demanem més habitatge assequible i, al mateix temps, mantinguem una fiscalitat que encareix l’habitatge protegit, dificulta la seva promoció i redueix la capacitat real de les famílies per accedir-hi”.

Una de les propostes és aplicar l’IVA del 4% a tot l’habitatge amb protecció oficial. Des de l’associació de promotors recorden que aquest tipus superreduït s’aplica només a determinades modalitats d’HPO, malgrat que tot l’habitatge protegit està sotmès a preu màxim, destinataris regulats i un règim jurídic específic vinculat a la seva funció social. APCE defensa que aquesta proposta tindria un impacte directe sobre l’accessibilitat a l’habitatge protegit.

El comitè executiu de l’APCE considera que també cal obrir el debat sobre la fiscalitat municipal que incideix en la producció d’habitatge nou. Recorden que la plusvàlua municipal, l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, l’ocupació de la via pública, les taxes urbanístiques i altres càrregues vinculades a la promoció, tenen un “impacte acumulat que pot condicionar la viabilitat de les actuacions i el preu final que assumeixen els compradors”. Per això, demanen que s’estudiïn mesures que adeqüin la fiscalitat municipal a aquesta realitat, mitjançant bonificacions específiques, la consideració de determinades actuacions com a activitats d’especial interès o utilitat municipal i la revisió dels criteris que penalitzen operacions del procés promotor. Adverteixen que “una fiscalitat que fa inviables promocions o encareix artificialment l’habitatge acaba reduint l’oferta, dificultant l’accés”.

L'APCE defensa que la política fiscal ha d’incorporar-se “de manera plena” a l’agenda d’habitatge. Assenyalen que, en un moment en què totes les administracions coincideixen en la necessitat d’incrementar l’oferta, produir més habitatge protegit i mobilitzar sòl, “no és coherent mantenir una fiscalitat que dificulta aquests objectius”. “Durant els darrers anys s’ha parlat molt de limitar, controlar i intervenir. Ara cal començar a parlar també de facilitar, incentivar i fer viable”, ha conclòs Xavier Vilajoana. “Si volem més habitatge protegit, hem de revisar totes les peces del sistema: el sòl, les llicències, el finançament i també la fiscalitat. Sense una fiscalitat coherent, serà molt difícil produir l’habitatge assequible que Catalunya necessita”.