La derogació de la Golden Visa a Espanya no ha aconseguit contenir l'encariment de l'habitatge ni ha corregit les distorsions del mercat immobiliari. Els preus han continuat pujant després de la seva eliminació, confirmant que aquest instrument tenia un impacte marginal al mercat residencial. Tot i això, la mesura sí que ha generat un nou problema: un buit jurídic i administratiu que dificulta l'arribada i la regularització d'inversors legítims. "La Golden Visa no era l'origen del problema de l'habitatge i les dades ho confirmen", explica Juan Carlos Lois, soci de Mobilitat Internacional de RSM. “La seva eliminació no ha tingut impacte en els preus, però sí que ha creat dificultats pràctiques per a perfils inversors que abans tenien un marc clar i previsible”.
Com ha reaccionat l'inversor?
A més del permís vinculat a la inversió immobiliària, la derogació va tancar altres vies de residència associades a operacions que mai no havien generat tensió al mercat, com determinades inversions financeres o projectes d'interès general. "Es van eliminar instruments que no estaven causant el problema que es pretenia resoldre i no es va dissenyar una alternativa per a aquests perfils", assenyala Margarita Volkova, mànager del departament de Mobilitat Internacional de RSM. Tot i això, l'interès inversor per Espanya es manté. El país continua sent atractiu per viure, invertir i desenvolupar projectes empresarials, però el canvi normatiu ha desplaçat molts inversors cap a figures que no van ser pensades per a ells, com ara el visat de teletreballadors internacionals o la residència no lucrativa. “Això ha generat una distorsió evident del sistema migratori”, apunta Volkova. “Inversors reals, que necessiten desenvolupar activitat econòmica a Espanya, es veuen obligats a encaixar en permisos que no responen a la seva realitat professional”.
Una derogació amb errors
A aquesta disfunció se suma la manera com es va articular la derogació, amb errors tècnics que van deixar sense cobertura supòsits essencials, com el de menors no nascuts a Espanya. Molts expedients van ser traslladats al règim general, incrementant la càrrega de treball de les oficines d'estrangeria i donant lloc a criteris desiguals entre territoris. "La manca d'homogeneïtat administrativa ha afegit incertesa a famílies que estaven tramitant la seva residència de manera regular", explica Lois. Tot i que la Unitat de Grans Empreses va emetre criteris clars en matèria de renovacions, no ha passat el mateix en l'àmbit consular ni al Ministeri d'Afers Exteriors. “S'han donat casos de visats bloquejats malgrat existir resolucions de residència ja aprovades, cosa que resulta difícil de justificar des del punt de vista de la seguretat jurídica”, afegeix Lois.
A la pràctica, l'espai que deixa la Golden Visa s'està cobrint cada cop més per la figura del visat de teletreballadors internacionals (Digital Nomad). La tendència és visible en les xifres de tramitació: un nombre creixent de perfils s'està reorientant cap a aquesta via, no com una drecera, sinó com una adaptació natural del mercat davant el nou marc. En molts casos, es tracta de professionals internacionals amb capacitat econòmica i projectes estables que fa un temps, haurien valorat la Golden Visa i que avui encaixen, per estructura laboral i fiscal, a l'esquema del teletreball. En definitiva, la demanda de residència no desapareix: es reorganitza, i el sistema l'està absorbint a través de categories que avui ofereixen més previsibilitat.
Mentre que altres països europeus han reformulat el 2025 els seus programes de residència per inversió, limitant l'impacte immobiliari i orientant-los cap a projectes estratègics, Espanya va optar per eliminar el sistema sense oferir una alternativa. "Un inversor que impulsa projectes i no és una càrrega per a l'Estat necessita un marc propi, clar i transparent", conclou Volkova. "No necessàriament vinculat a l'habitatge, però sí coherent amb la realitat econòmica del país". L'eliminació de la Golden Visa no ha resolt el problema de l'habitatge, però sí que ha introduït incertesa per als que volen residir, invertir i contribuir a Espanya. Corregir aquest buit, coincideixen els experts, és una necessitat estratègica per reforçar la credibilitat i la coherència del sistema migratori.