El preu del petroli Brent, de referència als mercats europeus, ha repuntat prop d'un 3% en les primeres hores de la jornada i se situa per sobre dels 98 dòlars per barril, després que les autoritats iranianes desmentissin les declaracions del president dels Estats Units sobre unes suposades negociacions per posar fi al conflicte. Aquest increment es produeix en un context de gran volatilitat, on les notícies geopolítiques continuen marcant el compàs dels mercats energètics.
El barril de cru West Texas Intermediate, de referència als Estats Units, també ha registrat una pujada del 3,2% fins als 91 dòlars. Aquestes alces suposen un nou capítol en les oscil·lacions que han caracteritzat el mercat del petroli des de l'inici de les hostilitats a l'Orient Mitjà, i situen el cru novament en nivells molt per sobre dels 72 dòlars que marcava abans dels atacs conjunts dels Estats Units i Israel contra l'Iran.
La jornada prèvia havia registrat un important descens dels preus després que Donald Trump ordenés posposar durant cinc dies els atacs contra centrals elèctriques iranianes i afirmés haver mantingut converses sòlides amb el país per explorar una possible sortida negociada al conflicte. Les declaracions del mandatari nord-americà van generar expectatives entre els inversors d'una possible desescalada. No obstant això, el president del Parlament iranià ha sortit al pas d'aquestes afirmacions negant rotundament que existeixi cap negociació amb l'administració nord-americana.
En un missatge difós a través de les xarxes socials, la màxima autoritat legislativa iraniana ha qualificat les declaracions de Trump com un intent de manipular els mercats financers i petroliers per sortir de l'embús en què considera que es troben els Estats Units i Israel. Aquest desmentiment ha capgirat la tendència a la baixa dels preus i ha retornat la tensió als mercats, que ara tornen a descomptar un escenari de conflicte prolongat sense perspectives immediates d'una solució negociada.
Un conflicte que s'allarga i manté la pressió
Les tensions al mercat del cru viuen ja la seva tercera setmana des de l'inici de les hostilitats, un període durant el qual els preus han experimentat oscil·lacions brusques en funció de les notícies sobre atacs a infraestructures energètiques i sobre els intents de mediació. La setmana passada, el Brent va arribar a superar els 119 dòlars després que l'Iran ataqués un complex de gas natural liquat a Qatar en resposta a un bombardeig israelià sobre un dels principals jaciments de gas iranià. A aquests atacs directes sobre instal·lacions energètiques s'hi suma la persistent crisi a l'estret d'Ormuz, un dels punts neuràlgics del subministrament energètic mundial. Per aquest enclavament estratègic circula aproximadament una cinquena part del comerç marítim global de petroli, a més de volums significatius de gas natural liquat i fertilitzants.
La gairebé paralització del trànsit marítim a l'estret d'Ormuz ha obligat els països productors del Golf a reduir la seva producció de cru, una circumstància que contribueix de manera directa a mantenir la pressió alcista sobre els preus. La incertesa sobre quan es podrà reprendre la normalitat en aquesta via estratègica afegeix un element addicional de volatilitat als mercats energètics.
L'enclavament, situat entre l'Iran i l'Oman, és un pas obligat per a les exportacions de petroli de països com l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Kuwait i l'Iraq, la qual cosa el converteix en un punt crític per a l'estabilitat dels subministraments energètics globals. La seva situació actual de bloqueig parcial manté en alerta els inversors, que temen que qualsevol escalada pugui afectar encara més el flux de cru cap als mercats internacionals.