El petroli torna a situar-se al centre de les preocupacions dels mercats internacionals. El barril de Brent, de referència per a Europa, se situava en els 110,50 dòlars en la negociació de futurs a les 7:30 GMT d'aquest dimarts. En la sessió anterior va arribar a marcar els 110,70 dòlars, el seu nivell més alt des del passat 20 de maig.
L'escalada de les tensions a l'Orient Mitjà i els riscos per al subministrament energètic expliquen aquests moviments a l'alça. Els inversors segueixen de prop els atacs contra infraestructures petrolieres a l'Aràbia Saudita, atribuïts als rebels houthis, així com els incidents que afecten el trànsit marítim al golf Pèrsic. La successió d'episodis ha reforçat la por a noves interrupcions en una de les principals artèries del comerç mundial d'hidrocarburs.
L'estret d'Ormuz continua sent el punt crític per a l'evolució del mercat. Abans del conflicte, per aquest pas marítim circulava aproximadament una cinquena part del comerç mundial de petroli i gas natural liquat. Qualsevol interrupció perllongada repercuteix en la disponibilitat de cru, els costos logístics i els preus internacionals de l'energia.
La inseguretat de la ruta ja té conseqüències quantificables. Segons informacions de Financial Times, el flux de petroli a través de l'estret va caure fins a uns 2,9 milions de barrils diaris l'11 d'octubre, respecte d'un màxim de 15,5 milions registrat al setembre. El repunt dels atacs contra embarcacions ha portat algunes navilieres a evitar la zona, mentre que els desviaments i les mesures addicionals de seguretat encareixen el transport.
El deteriorament de la situació també afecta els costos dels petroliers. L'augment de les primes d'assegurança de guerra, les dificultats per organitzar els carregaments i la prolongació dels trajectes redueixen l'eficiència de les cadenes de subministrament, fins i tot quan part de les exportacions aconsegueix mantenir-se mitjançant rutes alternatives.
Els analistes d'ING apunten que el mercat manté una prima de risc significativa per la volatilitat geopolítica, segons recull Reuters. Aquesta prima podria reduir-se gradualment si els fluxos de petroli continuen sense noves interrupcions, però la successió d'incidents dificulta anticipar una normalització sostinguda.
Per a les economies europees, un Brent sostingut prop dels 110 dòlars representa un risc addicional per a la inflació i els costos empresarials. L'encariment del cru pot traslladar-se al preu dels combustibles, al transport i a determinats processos industrials, tot i que l'impacte final dependrà també del tipus de canvi, els marges de refinament, els impostos i l'evolució de la demanda.
L'efecte no es limita al petroli. El Financial Times ha advertit que les restriccions al trànsit energètic per Ormuz, juntament amb les dificultats per abastir els mercats internacionals, estan contribuint a tensar també el mercat europeu del gas. La competència pels carregaments de gas natural liquat pot elevar els costos d'aprovisionament per a Europa, especialment quan coincideix amb la preparació de les reserves per a l'hivern.
Una pujada perllongada de l'energia complicaria així mateix la tasca dels bancs centrals. Si els costos energètics més elevats es traslladen de forma persistent als preus finals, podria alentir-se la moderació de la inflació i reduir-se el marge per relaxar la política monetària.
Les diferències entre Washington i Teheran mantenen estancades les negociacions de pau i deixen obert un escenari d'elevada incertesa. Una millora verificable de la seguretat marítima podria alleujar la prima geopolítica i afavorir una correcció dels preus. Per contra, nous atacs o una interrupció més profunda del trànsit elevarien el risc de noves pujades.