Tots sabem que les guerres tenen repercussions negatives en les economies. Sigui Ucraïna, Gaza o l'Iran, els danys inclouen destrucció d'infraestructures, víctimes civils i tota mena de problemes que, a conseqüència de la globalització, afecten els mercats financers, el mercat laboral i la butxaca del consumidor; és una guerra el preu de la qual paga tothom.

El concepte crucial és el temps. La durada de la crisi serà la veritable mesura del seu impacte en l'economia. Les guerres destrueixen el comerç i els atacs a les rutes comercials a l'Orient Mitjà han deteriorat les cadenes de subministrament, que ja estaven tensionades des de la pandèmia de covid-19.  

El conflicte actual té lloc en un dels colls d'ampolla comercials més actius del món. La geografia del nostre planeta és tossuda. El canal de Suez transporta gairebé un terç del tràfic mundial de contenidors entre el Mediterrani i el nord del mar Roig, i la sortida a l'oceà Índic té 25 quilòmetres d'ample; és l'estret de Bab-el-Mandeb. A l'altra banda de la península Aràbiga hi ha l'estret d'Ormuz, un embut de menys de 50 quilòmetres d'ample, per on ha de passar gairebé un 20 % del consum mundial de petroli i clau per al sector energètic. Tancar l'estret d'Ormuz seria una política de terra cremada sense guanyadors.

El concepte crucial és el temps. La durada de la crisi serà la veritable mesura del seu impacte en l'economia

El comerç global s'atura per les guerres i també pels contractes d'assegurances. L'actual guerra entre l'Iran, els EUA i Israel ha provocat el col·lapse del trànsit marítim a la regió del Golf i ha convertit l'estret d'Ormuz en una trampa per als qui el creuen. El bloqueig mostra un risc financer que pot paralitzar el comerç global més ràpid que el poder militar.

En el millor dels casos, una estabilització ràpida per la pressió internacional pot restablir la confiança en les rutes de transport marítim en qüestió de setmanes. Però, si la tensió sobre el transport marítim persisteix i es manté el risc geopolític, les primes d'assegurança augmentaran, els costos de noli pujaran i els mercats d'energia hauran d'incorporar enormes primes de risc de forma permanent. 

En el pitjor dels casos, si Ormuz roman parcialment bloquejat o es veuen afectades les infraestructures més importants, les conseqüències aniran molt més enllà, i el conflicte regional es convertirà en un xoc energètic global. Les taxes d'inflació augmentaran, el retard de béns, recanvis i matèries primeres interromprà les cadenes de subministrament i els principals bancs poden congelar els seus plans de reducció dels tipus d'interès.

El bloqueig de l'estret d'Ormuz mostra un risc financer que pot paralitzar el comerç global més ràpid que el poder militar

El transport marítim constitueix un pilar fonamental de l'economia mundial. Pels nostres mars i oceans circulen el 80 % de les mercaderies i al voltant del 50 % del petroli consumit al món. Sustenta 30 milions de llocs de treball directes i 90 milions indirectes i té un paper central en l'erradicació de la pobresa en generar oportunitats.

L'Iran i els EUA van evitar una confrontació directa durant dècades, però ara, Ormuz s'ha convertit en ostatge de guerra. La seguretat en la navegació marítima de l'estret és indivisible de la seguretat a tota la regió i de la navegació marítima internacional, per tant, de l'economia mundial. S'estima que l'impacte econòmic global de la violència és equivalent a 2.400 dòlars per persona, cosa que representa el 13,8 % del PIB mundial. Si l'amenaça s'estén al mar Aràbic, el cost serà immens.

Es calcula que l'impacte econòmic global de la violència és equivalent a 2.400 dòlars per persona, la qual cosa representa el 13,8 % del PIB mundial

Vivim temps de canvis, des de la guerra d'Ucraïna fins a aquesta, a l'Orient Mitjà, el món perd bilions de dòlars que podrien haver-se invertit en àrees vitals com educació, salut i desenvolupament. El model d'abastament global amb productes de baix cost no té resiliència i els patrons de demanda han d'evolucionar. Cal escurçar les cadenes cap a models d'abastament regionals, amb nous centres de fabricació i logístics més equilibrats. És el moment de repensar com enfortir l'economia per impulsar el progrés.

La memòria dels pobles de l'Orient Mitjà és plena de llargs conflictes que han produït molt de patiment. La geopolítica no és una partida d'escacs. Aquí, quan s'elimina una peça clau per guanyar, n'apareixen dues de noves, més agressives i menys predictibles, decidides a no acabar com la peça anterior. Expandir la destrucció agreuja les conseqüències i els riscos a escala mundial. Els conflictes no es poden resoldre amb guerres. Urgeix llançar una ofensiva diplomàtica que condueixi a una solució general i permanent de la situació completament. Sabem que la diplomàcia no és l'opció fàcil. No obstant això, el retorn a la taula de negociacions és l'única via racional i és responsabilitat dels principals protagonistes d'aquesta guerra posar-hi fi com més aviat millor.