L'anàlisi per comunitats autònomes revela una realitat fragmentada. Mentre que la Comunitat de Madrid lidera les pujades interanuals amb un 12,7%, Catalunya se situa com la tercera zona més cara de l'Estat per llogar un pis, amb un preu mitjà de 19,1 euros/m², empatada amb les Illes Balears. No obstant això, el ritme de creixement a Catalunya (7,1%) és inferior a la mitjana estatal (10,9%), un fet que obre el debat sobre si el mercat ha arribat a un sostre de preus en algunes de les seves àrees més sol·licitades.

El focus, però, s'ha de posar en la província i la ciutat de Barcelona, que resumeixen la paradoxa del mercat: preus estratosfèrics amb increments que, tot i ser moderats en el context estatal, continuen inassumibles per a una gran part de la població:

  • Província de Barcelona: El preu mitjà es dispara fins als 21 euros/m², sent el segon territori més car de l'Estat, només per darrere de Madrid (21,1 euros/m²). La pujada interanual a la província ha estat del 5,9%, per sota de la mitjana estatal, però insuficient per revertir la pressió acumulada dels darrers anys.
  • Barcelona ciutat: La capital catalana revalida el títol de ciutat més cara per llogar de tot l'Estat, amb un preu mitjà de 24,3 euros/m². Aquesta xifra, que suposa una pujada del 5,1% en els últims dotze mesos, consolida un entorn immobiliari d'alt risc per a la cohesió social i la viabilitat de la ciutat. La capitalitat econòmica, l'atractiu turístic i la forta demanda concentrada en districtes centrals expliquen aquesta persistència als preus alts.

El mapa dels lloguers a l'Estat és profundament desigual. Les majors pujades interanuals es registren a la Comunitat de Madrid (12,7%), Andalusia (11,8%) i Castella-la Manxa (11,8%). En l'extrem oposat, Navarra (3%), Extremadura (4%) i Cantàbria (4,5%) presenten els increments més modestos. Aquesta dinàmica reflecteix una espècie de "fugida" cap a mercats periurbans i rurals en cerca de major accessibilitat, com demostren les fortes pujades en províncies com Zamora (19,9%) o Segòvia (14,3%). Malgrat això, el poder d'atracció de les grans capitals es manté, com proven les pujades a Madrid (11,5%), Sevilla (9,7%) i València (7,6%).

L'anàlisi de les capitals de província accentua encara més les diferències. Barcelona (24,3 €/m²) i Madrid (23 €/m²) es confirmen com a illes de preus inabastables per a molts. Les segueixen a distància Palma (18,2 euros/m²), Sant Sebastià (18,1 euros/m²) i València (15,5 euros/m²). En l'extrem contrari, ciutats com Ciudad Real, Lugo, Zamora i Càceres presenten preus mitjans de 7,8 €/m², una xifra que evidencia l'abisme immobiliari que divideix el territori.

En definitiva, el mercat del lloguer a l'Estat mostra els primers signes de fatiga després d'anys de pujades contínues. No obstant això, aquesta desacceleració no s'està traduint en un abaratiment significatiu, sinó més aviat en una estabilització dels preus en nivells històricament alts. Barcelona i la seva àrea metropolitana continuen sent l'epicentre d'aquesta crisi, on la tensió entre l'oferta i la demanda manté els preus en uns nivells que desafien la sostenibilitat del model de ciutat i amenacen l'accessibilitat a un dret bàsic com és l'habitatge. La moderació en el ritme de creixement és un indicador a seguir, però de cap manera representa una solució als problemes estructurals del sector.