El tercer trimestre de l'any 2025 va deixar una empremta clara i divergent en el panorama immobiliari europeu. Mentre a grans trets el conjunt de la Unió mostrava un ritme de creixement estable, alguns països, amb Espanya en posició destacada, van dibuixar una corba molt més pronunciada que va allunyar encara més els preus de l'habitatge de la mitjana comunitària.

A l'Estat, els preus van avançar amb un vigor que no dona senyals d'esvair-se. Entre juliol i setembre, l'increment respecte al trimestre anterior va ser del 2,9%, una xifra que, si bé representa una certa moderació després del fort 4% del segon trimestre, se situa molt per damunt del que es va viure a la resta del continent.

Aquest impuls col·loca l'economia espanyola en una trajectòria pròpia, ja que el conjunt de la zona euro i la Unió Europea en conjunt van registrar un avanç molt més modest, d'un 1,6%, gairebé la meitat. La diferència no és anecdòtica, sinó que apunta a un dinamisme intern i a una pressió de la demanda que marquen una clara diferència amb els veïns europeus.

La imatge es fa encara més nítida i inquietant quan s'amplia la perspectiva temporal. En comparar amb les xifres d'un any abans, la pujada interanual a l'Estat va arribar a un 12,8%, una xifra que duplica amb escreix el creixement mitjà tant de la zona euro com de la UE, que es van quedar en el 5,1% i el 5,5%, respectivament.

Aquest trencament és el que genera més alarma entre analistes i potencials compradors, perquè descriu no un episodi puntual, sinó una tendència consolidada que amplia any rere any la bretxa d'accessibilitat. Es tracta d'un fenomen multicausal, alimentat per una oferta insuficient en les àrees més sol·licitades, una forta inversió i una demanda que resisteix als vents en contra dels tipus d'interès més alts.

Aquest ritme frenètic contrasta amb l'estabilitat general del bloc. Eurostat va assenyalar que l'alça mitjana en els 27 es va mantenir inalterada respecte als períodes previs, un indici que la major part dels mercats europeus naveguen en aigües més tranquil·les. La gran excepció, però, no és només Espanya.

Un grapat d'economies, principalment de l'est i del sud del continent, també experimenten pressions alcistes significatives. Letònia i Eslovàquia, per exemple, van liderar els increments trimestrals a Europa, seguits de prop per Portugal, un país que comparteix amb Espanya molts dels factors que expliquen aquesta efervescència immobiliària.

A la vegada, a l'altre extrem del tauler, alguns països com Luxemburg, Finlàndia o Eslovènia van veure com els preus retrocedien lleugerament en els últims tres mesos. En el cas de Finlàndia, aquesta correcció és encara més visible en l'anàlisi interanual, mostrant una realitat immobiliària completament diferent, probablement marcada per les condicions econòmiques locals i l'impacte més immediat de les polítiques monetàries més dures.

El resultat final és un mapa europeu fragmentat, on la calor del mercat espanyol i d'uns altres pocs punts específics no aconsegueix escalfar la temperatura mitjana del conjunt.

Les dades del tercer trimestre de 2025 confirmen que l'allunyament entre l'evolució dels preus de l'habitatge a Espanya i la dels seus socis europeus és ara una característica estructural, i no una anomalia puntual, amb totes les implicacions socials i econòmiques que això comporta.