En un termini màxim de tres mesos, la PGA, l'associació internacional de golf, vol resoldre a quin lloc se celebrarà la Ryder Cup de l'any 2031. L'interès d'aquesta és Catalunya i, en concret, Caldes de Malavella amb la candidatura Costa Brava-Barcelona. Però si no s'acaba tramitant i posant d'acord a totes les parts implicades, la tercera competició amb més impacte econòmic, només per darrere dels Jocs Olímpics i el Mundial de Futbol, marxarà a una altra banda. Aquesta és l'advertència que diferents associacions i entitats privades han donat en una convocatòria per llegir un manifest de suport a la proposta catalana. L'alternativa, si no acaba sent així, és que se celebri l'any 2031 a Espanya i, el més segur, a la Comunitat de Madrid.
No del Govern?
El problema rau en la negativa actual del Govern de la Generalitat de Catalunya. Ramon Nogué, president de la Federació Catalana de Golf, ha subratllat que desconeixen el perquè de la negativa del Govern i lamenta assabentar-se "a través de la premsa" del no actual. L'escull més important és la condició que posa la Ryder Cup per construir un tercer camp a Caldes que permetés, per les condicions que té el torneig, celebrar i donar resposta a tots els requisits que dona una competició d'aquesta magnitud.
D'altra banda, Nogué també ha informat que la inversió és de 150 milions d'euros i quedarien repartits en 50 per la part del govern espanyol, 30 de la mateixa organització PGA i, entre 40 i 50 pel Govern a un termini de deu anys. A més, els promotors d'aquesta competició expliciten que la inversió es recuperaria i se superaria amb escreix. Així doncs, per la banda del govern de Pedro Sánchez ja han aprovat el projecte i s'han compromès.
L'impacte en xifres
La Federació Catalana de Golf i la Federació Espanyola de Golf calculen que la Ryder Cup a Catalunya tindria un gran efecte en l'economia, ja que atrauria visitants de tot el món i aportaria un impacte de més de 1.300 milions d’euros al territori, així com un miler de llocs de treball. Aquest esdeveniment també serviria per promocionar Catalunya com a destinació turística de primer nivell, amb una gran quantitat d'atraccions turístiques a l'abast dels visitants. Seria un element promotor de la desestacionalització del turisme i aportaria sostenibilitat al model català.
La Ryder Cup generarà més de 1.000 llocs de treball addicionals durant l’any de preparació i l’esdeveniment, d’aquests 350 seran permanents al lloc on s’ha realitzat. La Ryder Cup atraurà més de 270.000 visitants. Amb tot es promocionarà mundialment la destinació Barcelona, Girona i Costa Brava. Es faran tornejos de golf de primer nivell, cerimònies de promoció en tornejos de la Ryder Cup previs al 2031 que es faran a Nova York i Irlanda. Així com la promoció pròpia durant el torneig que es veurà a més de 600 milions de llars de tot el món gràcies a la retransmissió en directe del torneig de més de 2.500 hores en 180 països de tot el món.
I el problema de l'aigua?
Un dels dubtes mediàtics, coincidint amb la sequera, és el consum d'aigua d'un camp de golf i tornejos com aquests. Els organitzadors recorden que "sobre l’ús de l’aigua lamentem la desinformació al respecte, i més en un context tan complicat: demanem respecte i frenar la demonització que pateix aquest esport". D'ençà que l'any 1999 es va inaugurar el primer camp de golf de PGA Catalunya s’han regat amb aigua 100% reciclada. El PGA Catalunya té una depuradora pròpia que regenera l’aigua que es consumeix dintre del ressort per regar els camps de golf. D'aquesta manera, l'aigua que es rep la depuradora ja ha estat gastada per al consum humà, agrícola o industrial i mitjançant el tractament es fa servir una altra vegada pel reg d'un camp de golf. L'aigua que s'utilitza als camps de golf no es treu a ningú, només es reaprofita després del consum humà, agrícola o industrial. La Costa Brava va ser pionera a Catalunya i Espanya en la construcció d'aquestes depuradores (més de 20 anys que hi ha) i en l'ús de la seva aigua per a camps de golf.
Clam empresarial des de Foment
El manifest en suport ha estat representat des de Foment del Treball, juntament amb el seu president, Josep Sánchez Llibre, però també d'una quarantena d'entitats i ha comptat amb els parlaments de Gerard Esteva, president de la UFEC i Jaume Fàbrega, president del Consell de Cambres de Catalunya.