La presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha llançat una advertència als ministres d'Economia i Finances de la zona euro reunits a l'Eurogrup a Nicòsia (Xipre). Segons ha declarat en roda de premsa, qualsevol recurs a ajudes generalitzades per a fer front a la crisi energètica derivada de la guerra a l'Orient Mitjà tindria conseqüències directes sobre la política monetària de la institució. Lagarde ha defensat que les mesures fiscals adoptades pels estats membres han de respectar allò que ha anomenat els "principis de la triple T": temporals, específiques i adaptades. Qualsevol desviació d'aquests tres principis, ha sentenciat, acabaria perjudicant l'estabilitat monetària i conduiria a postures diferents per part del BCE.
La responsable de l'emissor europeu ha comparegut davant els mitjans després d'una reunió informal de l'Eurogrup celebrada a la capital xipriota, on els ministres han analitzat l'impacte econòmic del conflicte a l'Orient Mitjà. Lagarde ha aprofitat la trobada per a transmetre un missatge clar: les mesures de suport han de ser quirúrgiques i no poden perpetuar-se en el temps, ja que una intervenció fiscal massa expansiva podria forçar l'autoritat monetària a endurir les seves condicions per a compensar-ne els efectes inflacionistes.
L'impacte econòmic, lligat a la durada del conflicte
Lagarde ha advertit que les conseqüències econòmiques de la guerra dependran de la seva durada, de la seva profunditat i dels efectes indirectes sobre l'economia europea. Fins i tot en l'escenari més optimista, ha assenyalat que les repercussions persistiran molt després d'un eventual alto el foc. "Si la crisi es resolgués ara, hi hauria efectes retardats que continuarien", ha afirmat la presidenta del BCE, que ha reiterat el compromís irrenunciable de la institució amb l'objectiu d'estabilitat de preus del 2% a mitjà termini. Les paraules de Lagarde reflecteixen la preocupació de l'emissor perquè les mesures fiscals adoptades pels governs no alimentin noves tensions inflacionistes en un context ja de per si marcat per l'encariment de l'energia. La guerra a l'Orient Mitjà ha disparat el preu del cru i del gas natural, la qual cosa ha complicat la tasca del BCE, que ja ha hagut de pujar els tipus d'interès en diverses ocasions per a combatre la inflació.
Preguntada per una possible nova pujada de tipus en la pròxima reunió del Consell de Govern del BCE, prevista per a l'11 de juny, Lagarde ha evitat qualsevol compromís previ. Ha reiterat la línia seguida per la institució en els darrers mesos: la decisió es prendrà "reunió a reunió" i en funció de les dades econòmiques disponibles en aquell moment. Aquesta prudència respon a la voluntat de no generar expectatives innecessàries en els mercats, que estan seguint amb atenció cada moviment del BCE en un entorn d'elevada incertesa.
El discurs de Lagarde davant els ministres de l'Eurogrup és un indici que la institució de Frankfurt continua prioritzant la lluita contra la inflació per sobre de qualsevol altra consideració. La presidenta ha volgut deixar clar que no tolerarà que les polítiques fiscals nacionals posin en risc els esforços de l'autoritat monetària, i ha instat els governs a ser disciplinats en el disseny de les seves mesures de suport energètic. El missatge arriba en un moment en què diversos països de la zona euro estudien noves ajudes per a protegir les llars i les empreses de l'encariment de la factura energètica, però Lagarde ha advertit que la factura final d'aquestes polítiques podria ser una política monetària més restrictiva del que seria desitjable.