Porc o xai? Vacances nacionals o a l'estranger? Arròs o pasta? Hotels o càmping? La llista és interminable i es coneixen com a béns substitutius, aquells que poden satisfer una mateixa necessitat, però el preu dels quals pot compensar que s'elegeixin uns o altres, més enllà dels gustos personals. L'exemple a què recorren els experts és el de la carn: la de conill sempre manté preus més estables i baixos que, per exemple, la de vaca o la del porc, fins al punt de compensar canviar les preferències gastronòmiques per no perjudicar la butxaca. En períodes d'inflació controlada, els consumidors no tenen en compte si uns pugen més que d'altres i es deixen portar pels seus gustos, però amb fortes pujades de preus com les que es continuen patint, els experts recomanen fer un cop d'ull a com evolucionen els preus de productes que poden ser considerats substitutius. D'altra banda, els productes substitutius solen influir en els preus dels seus "competidors", ja que si un creix en excés, se sol acudir al producte de recanvi la qual cosa provoca que el substitut tendeixi a pujar i el substituït a baixar. Són les regles del mercat.

Si ens centrem en l'evolució dels preus des de l'1 de gener d'aquest any, es poden descobrir valuoses pistes sobre com han evolucionat els preus de productes substitutius i podem evitar un daltabaix a la butxaca. No obstant això, es pot advertir que quan es parla de productes substitutius mai es tracta de productes equivalents, si més no, en termes d'inflació, ja que potser el preu del xai ha baixat durant aquest any, mentre que el porc ha pujat (una cosa que ha succeït realment), però no s'ha d'obviar que el preu del xai és superior al del porc. En certa forma, la diferència entre els preus de partida explica que el porc s'hagi permès pujar, mentre que el xai s'hagi vist obligat a baixar per no quedar-se fora del mercat.

ON ECONOMIA ha analitzat l'evolució dels preus des de principis d'any dels productes substitutius agrupant-los per necessitats a satisfer per veure què pot ser més interessant per a la butxaca en aquests moments. No obstant això, cal partir de dues evidències determinants: la primera, que els productes substitutius no són tan evidents en molts béns i serveis, com l'educació, la sanitat o els subministraments de l'habitatge. En aquest últim cas, caldria analitzar si compensa canviar del gas natural al butà o si és possible prescindir de l'electricitat o l'aigua. La segona evidència és el pes que certs productes suposen sobre els nostres pressupostos familiars, ja que l'estalvi de canviar-ne uns per d'altres no justifica renunciar a les nostres preferències. A aquests dos elements cal afegir-ne un tercer: com estan evolucionant els preus en els grans grups de consum.

Començant per això últim, dels dotze grans grups en què l'INE divideix l'IPC, des de gener la pujada més gran es produeix en restaurants i hotels, un 4,6%, i aquí si es pot aplicar la regla dels productes substitutoris. A més, suposen gairebé el 10% del pressupost mitjà d'una família a Espanya. Alimentació és el segon grup amb més increments en els preus, ja que des de principi d'any han pujat un 4,4%; a més suposa el 16% del pressupost familiar i, igualment, les regles de la substitució es poden aplicar en molts casos. El lleure i la cultura és el tercer grup que val la pena analitzar, ja que representa el 5% de les despeses familiars, ha pujat gairebé un 3% des de gener i, al marge dels gustos individuals, permet un rang d'elecció molt ampli. No passa el mateix amb l'apartat d'habitatge i els seus costos que, encara que suposa un terç de les despeses d'una família mitjana, permet pocs productes substitutoris. A més, en els últims sis mesos, el cost s'ha reduït un 4,6%, especialment pel descens de la factura de la llum i el gas, però també per la regulació dels preus del lloguer.

Alimentació: productes substitutius

En l'alimentació és on més estalvis podem generar, ja que es produeixen grans oscil·lacions en els preus i són clarament substitutius. Començant pels considerats bàsics, les patates porten un augment de preu del 18% des de gener, seguit d'un 7,4% de l'arròs, un 6,8% dels llegums secs, un 3,5% dels ous i un 1,5% del pa. El sucre i el cafè, tot i que no són bàsics i tenen poques alternatives, han pujat, ambdós, un 2,5% des de començament d'any.

Baixant al detall, l'elecció a les carns deixa molt marge de maniobra si es té en compte que la carn fresca de porc ha incrementat el seu preu en el primer semestre un 10,% i, tanmateix, la d'ovella i cabra s'ha reduït un 5,2%. Si bé és cert que la primera és, de mitjana, més cara que la segona. Seguint la línia del porc, "altres preparats carnis", com ara els embotits, porten un augment del 4,6% durant l'any. Per acabar, la carn de boví puja un 2,6%, la de pollastre un 1,7% i altres carns (conill entre elles) l'1,1%.

En el cas dels peixos i mariscos, l'evolució de preus és una mica enganyosa, ja que el peix fresc ha reduït el preu un 2,3% des de gener, tot i que és ben sabut que és la forma més cara d'ingerir aquest producte, amb diferència. Tanmateix, el peix i el marisc fumat, sec o salat ha pujat un 10%. Una mica més assequible resulta el peix congelat, que augmenta un 2,8% i un 2,1% el cas del marisc congelat. Finalment, altres preparats del peix (bastonets de cranc i productes similars) augmenten de preu un 4%.

Especial rellevància tenen els olis, ja que el d'oliva ha augmentat el preu a causa de la sequera un 10,3%, mentre que el gira-sol cau un 20,3% per la normalització del comerç de gira-sol des d'Ucraïna. No obstant això, es pot recordar que aquest últim es va situar com el producte amb més increments de preu l'any passat. El cas dels lactis té alguna curiositat, encara que tampoc no és tan determinant com per canviar els hàbits de consum. El preu de la llet sencera creix una dècima des de gener i la desnatada cau quatre dècimes, el formatge, un altre dels productes que més va pujar l'any passat, modera la seva pujada a l'1,6% l'any i el iogurt fins i tot baixa un 2,4%. La mantega, per la seva banda, puja un 1,9%.

Per tancar aquest capítol de l'alimentació, cal ressaltar que els productes preparats han tingut un comportament molt inflacionista, tot i que cal dir que parteixen de preus baixos. Així, les pizzes augmenten un 10,2% l'any, les salses un 10%, els plats preparats un 8,1% i les patates xips un 2,4%, malgrat que la patata crua s'ha disparat un 18%, un dels productes més inflacionistes i el primer al capítol de l'alimentació.

Viatges i allotjament

Els viatges són rellevants en aquest període estival i les diferències poden justificar l'elecció. Segons les dades de l'INE, els vols internacionals han pujat un 17,3%, mentre que els nacionals ho fan en un 5,8%. Tanmateix, quan sumem la despesa de l'allotjament, l'opció interior no surt tant a compte, ja que els paquets turístics cap a destinacions espanyoles han augmentat de preu un 20,8%, quan els internacionals, amb un 0,8%, han mantingut preus. Una cosa enganyosa és l'ús del mitjà de transport, especialment perquè no són gaire substitutoris, ja que mentre la gasolina ha pujat un 13,7%, el dièsel ha caigut un 2,9%, però hi ha poc marge de substitució. O el tren, que tot i que segons l'INE ha mantingut el preu des de començament d'any, està distorsionat per la subvenció dels abonaments per als viatgers habituals: treure un bitllet a l'estiu queda fora d'aquests percentatges de pujada.

En el cas dels allotjaments, les diferencia són considerables, però és poc probable que els gustos personals permetin molta substitució. Per si de cas, aquí van les dades: els hotels han pujat un 29,6% des de gener; els càmpings i alberges un 5,7% i "altres establiments" un 10,2%. L'INE determina que el "lloguer d'habitatge secundari" ha pujat un 1,1%, però no es refereix exactament als habitatges turístics.

Fins i tot hi ha possibilitat d'estalviar a l'hora de sortir a fer un beure. La cervesa rossa ha pujat un 7%, altres cerveses amb alcohol un 8,5% i les cerveses sense alcohol un 8,9%. Per la seva part, en vi —que pot servir de substitut— un 5,4%. Les begudes espirituoses i licors pugen un 7% i un 7,5% els refrescos. Per cert, l'aigua mineral s'ha incrementat un 4,6% des de gener.