Tenir més d'una feina ha assolit el segon trimestre de 2026 la xifra més alta de la sèrie amb 651.200 persones en aquesta situació, encara minoritària a Espanya, i rere la qual es barregen diferents realitats i perfils. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), en un any s'han sumat 70.000 persones a aquesta situació, un increment del 12%, tot i que amb prou feines suposen el 3% del total d'ocupats.

D'aquest total del segon trimestre, 328.700 són homes i 322.600 dones, per la qual cosa, encara que elles siguin menys en xifres absolutes, el pes relatiu de la pluriocupació és més gran entre les dones que sumen menys ocupades en total. Per sectors, els serveis copen la majoria dels casos, amb 522.600 ocupats, el 80% del total.

Darrere d'aquestes xifres conviuen "realitats diferents", segons explica a EFE el president de l'Associació d'Empreses de Treball Temporal (Asempleo), Andreu Cruañas, que demana a més llegir la dada "en la seva justa dimensió" i recorda que la pluriocupació afecta un 2,9% dels ocupats i agrupa tant els qui complementen una feina insuficient, com un perfil més professional que monetitza qualificacions específiques.

El seu creixement des de la pandèmia, assenyala, es recolza especialment en el treball autònom, la taxa del qual ha crescut més del doble que la dels assalariats. Per la seva banda, la secretària d'Ocupació i Formació Sindical de CCOO, Loli García, atribueix l'augment a un "problema de qualitat de l'ocupació" i al pes dels contractes parcials, i també a un tema salarial.

Molts treballadors, sosté, han de "buscar cobrir una feina amb una altra" per suplir despeses bàsiques. García afegeix a més que la parcialitat no colpeja per igual, ja que les dones són "les més afectades", juntament amb els joves, en les feines de pitjor qualitat i salaris més baixos.

Enfront d'això, CC. OO. reclama una regulació més estricta dels contractes a temps parcial, per evitar "abusos" en les hores complementàries, i millores salarials via negociació col·lectiva en els sectors més mal pagats.

La realitat de triar una segona feina

Als seus 25 anys, Alexia explica a EFE que "es troba en una situació de pluriocupació per decisió pròpia", ja que busca "estalviar el que més pugui ràpidament" per comprar una casa o, almenys, independitzar-se. Per a això treballa 35 hores de dilluns a divendres en un càrrec relacionat amb la seva carrera professional i suma 18 hores més els caps de setmana, inclosos festius, com a dependenta en una cadena de moda.

En total, guanya una mitjana de 2.050 euros al mes, uns 25.000 euros bruts a l'any, dels quals ha de restar l'ajust fiscal a Hisenda que calcula en uns 3.600 euros. De cara al futur, el president d'Asempleo preveu que el mercat dinàmic i la digitalització continuïn impulsant la pluriocupació, tot i que una recuperació del poder adquisitiu podria frenar-ho.

"El que marcarà la diferència és que l'economia continuï creant ocupació real i que les rendes del treball es recuperin", conclou.