La societat espanyola està experimentant una transformació demogràfica sense precedents. Segons les dades de l'INE, més del 20% de la població supera els 65 anys, una xifra que s'accentuarà en les pròximes dècades. Paral·lelament, el parc d'habitatges es caracteritza per la seva vellesa: gairebé el 60% dels edificis residencials es van construir abans de 1980, quan les normatives d'accessibilitat eren gairebé inexistents.
Aquesta conjunció de factors ha provocat que l'ascensor, abans considerat un element secundari, es converteixi avui en un element crucial en la valoració dels immobles. Segons l'anàlisi de Pisos.com, a Espanya el 54% dels immobles compten amb ascensor, una dotació que incrementa el seu valor mitjà en un 18,73% respecte a habitatges similars sense aquest equipament. Per a una vivenda tipus de 90 m², això suposa passar d'un preu mitjà de 240.818 euros sense ascensor a 285.933 euros amb ascensor.
Ferran Font, director d'Estudis de Pisos.com, ho explica amb claredat. "L'accessibilitat s'ha convertit en un factor determinant en el preu de l'habitatge, especialment en un país on el parc residencial envelleix sense gairebé renovació. L'ascensor ja no és un luxe, sinó una necessitat que el mercat recompensa amb un sobrepreu significatiu", apunta Font.
L'anàlisi per comunitats autònomes revela un mapa ple de contrasts. Astúries encapçala la llista amb un 69% d'immobles equipats amb ascensor, seguit del País Basc (68%), Navarra (66%) i Galícia (64%). En l'extrem oposat se situen Canàries (41%), Múrcia (42%) i les Balears (46%), regions on predominen els habitatges de tipologia unifamiliar o edificis de baixa altura.
Però la disponibilitat més gran d'ascensors no sempre es tradueix en major diferència de preu. Aquí rau la gran paradoxa: mentre Astúries lidera en percentatge d'ascensors, l'increment de preu és del 49,36%, però a Extremadura, on només el 53% dels habitatges tenen ascensor, la diferència es dispara fins al 57,08%, el sobrepreu més gran de tota Espanya.
També destaquen Catalunya (56,16%) i La Rioja (54,53%) com a comunitats on comptar amb ascensor eleva considerablement el valor de l'immoble. "En zones amb parc immobiliari més antic i menor oferta d'habitatges accessibles, disposar d'ascensor es converteix en un element diferenciador que els compradors estan disposats a pagar. A Extremadura o La Rioja, on hi ha menys edificis moderns, un ascensor pot marcar la diferència", explica Font.
L'epicentre del fenomen a les capitals
En les capitals de província, la situació s'intensifica. Les cinc capitals amb major percentatge d'ascensors són Palència (87%), Lugo (81%), Sant Sebastià (81%), Salamanca (79%) i Pamplona (79%), totes elles amb més de tres quartes parts del seu parc residencial accessible. Per contra, les capitals amb menor percentatge d'ascensors són Tarragona (35%), Sevilla (45%), Las Palmas de Gran Canaria (46%), Cadis (49%) i Àvila (51%). Pel que fa a l'increment de preu, Madrid lidera amb un sobrepreu del 72,45% per a habitatges amb ascensor, seguida de Barcelona (70,68%), Girona (67,65%) i Lugo (63,75%). A la capital catalana, un pis de 90 m² sense ascensor té un preu mitjà de 267.690 euros, mentre que amb ascensor arriba als 456.897 euros, una diferència de gairebé 190.000 euros.
"En les grans ciutats, especialment a Barcelona i Madrid, l'ascensor s'ha convertit en un requisit gairebé obligatori. La majoria de la demanda ho exigeix, i l'oferta sense ascensor queda relegada a un nínxol molt específic de compradors, normalment joves disposats a sacrificar comoditat per preu", conclou Font. Aquest fenomen no només reflecteix una realitat immobiliària, sinó també un canvi social profund. L'ascensor ha deixat de ser un simple element arquitectònic per convertir-se en un indicador d'accessibilitat, qualitat de vida i inclusió social. Les administracions s'enfronten al repte d'adaptar un parc immobiliari envellit a les necessitats d'una població cada vegada més longeva.
Els programes de rehabilitació i els fons europeus Next Generation representen una oportunitat única per abordar aquest desafiament. La instal·lació d'ascensors en edificis antics no només millora la qualitat de vida dels veïns, sinó que es converteix en una inversió amb retorn econòmic assegurat, com demostren les dades d'aquest estudi. En un futur pròxim, l'accessibilitat serà un element no negociable en el mercat immobiliari, i els edificis que no s'adaptin veuran greument compromesa la seva valoració i demanda. L'ascensor, en definitiva, s'ha convertit en l'or de la llar del segle XXI.