El PIB de l'Estat va créixer un 2,7% durant el tercer trimestre del 2026 respecte al mateix període de l'any anterior, segons l'indicador avançat actualitzat aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística. El resultat suposa una dècima més que el creixement del 2,6% registrat en el segon trimestre, i també és la dada interanual més alta des del primer trimestre del 2025. Aquest increment d'una dècima, tot i semblar modest, confirma que l'economia espanyola manté el ritme de creixement i que ho fa, a més, en un context de demanda interna sostinguda.
La demanda interna va contribuir amb 2,6 punts al creixement interanual del PIB durant el tercer trimestre, mentre que la demanda externa va tenir una aportació pràcticament nul·la. Aquesta distribució indica que el creixement de l'economia espanyola s'ha recolzat sobretot en el consum i la inversió interna, i que el sector exterior no ha tingut un paper rellevant en aquest període. La dada contrasta amb altres etapes en què les exportacions havien impulsat el creixement, i mostra que en aquest trimestre el motor principal ha estat la demanda domèstica. Aquesta circumstància també suggereix que l'evolució de l'economia espanyola depèn en bona part del comportament dels consumidors i de les empreses dins del país.
En la variació intertrimestral, el PIB va créixer un 0,6% entre el segon i el tercer trimestre, una dècima menys que durant el període anterior. En aquesta comparació, la demanda interna estatal va aportar 0,5 punts al creixement del PIB, mentre que la demanda externa va aportar 0,1 punts. El fet que el creixement intertrimestral sigui lleugerament inferior al del trimestre anterior indica que l'economia avança, però a un ritme una mica més moderat que en el període previ, tot i que es manté en terreny positiu.
Els agregats de demanda
Per agregats de demanda, la despesa en consum final es va incrementar un 0,6% intertrimestral i un altre 0,9% en el cas de les administracions públiques. Per la seva part, la formació bruta de capital va marcar una variació més moderada, del 0,1%. Aquestes dades mostren que el consum de les llars i la despesa pública han estat els components que més han contribuït al creixement, mentre que la inversió ha tingut un comportament més contingut. La diferència entre l'avenç del consum i el de la inversió indica que les empreses han estat més cauteloses a l'hora de materialitzar projectes de capital durant el trimestre.
Les exportacions de béns i serveis van presentar una taxa intertrimestral de l'1,3%, dues dècimes més que en el segon trimestre. Les importacions, en canvi, van tenir una variació de l'1,1%, uns 1,1 punts percentuals menys que en el trimestre precedent. Aquesta evolució fa que les exportacions hagin crescut més que les importacions, cosa que explica l'aportació positiva, tot i que petita, de la demanda externa al creixement del trimestre. El fet que les importacions hagin moderat el seu ritme respecte al trimestre anterior també contribueix a aquest resultat.
Per part de l'oferta, tots els grans sectors d'activitat van presentar taxes intertrimestrals positives en el valor afegit, amb l'excepció de la construcció, que va quedar pla. Aquesta dada indica que la majoria dels sectors productius han contribuït al creixement, i que la construcció és l'únic àmbit que no ha registrat avenç en el trimestre. La resta de sectors, per tant, han mantingut un comportament positiu que ha permès al conjunt de l'economia tancar el tercer trimestre amb un creixement intertrimestral del 0,6%.