Era una crònica anunciada. Els economistes ja descomptaven que es produiria un fet gairebé històric: la inflació subjacent -mesura els preus més estables en excloure l'energia i els aliments frescos, més volàtils als vaivens dels mercats- s'ha col·locat amb una taxa de creixement superior a l'índex general, el que es coneix com IPC. Mentre aquesta taxa general augmenta un 5,8% l'any (redueix 1 punt percentual en un sol mes), la subjacent es dispara al 6,9% (en puja 1,1 punt percentual el mes). Les alertes han saltat, ja que la resistència més gran|important a la baixada de la subjacent preocupa els economistes que alerten d'un allargament de les altes taxes d'inflació.

La vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, treia importància a la cruïlla de les línies de les dues inflacions (general i subjacent). A primera hora del matí, al cap de pocs minuts que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) donés a conèixer les dades de la inflació avançada de desembre i del tancament de 2022, Calviño declarava en la Cadena Ser que la dada de l'IPC de desembre era "molt positiva" en moderar-se al 5,8% davant el seu pic del 10,8% de juliol.

Efecte de l'energia

La responsable econòmica del Govern ha explicat que la baixada de l'energia és el factor fonamental que explica aquesta moderació en l'IPC i ha considerat "lògic" que la inflació subjacent estigui tardant més a baixar perquè també va tardar més a pujar. Encara que no és la primera vegada que la subjacent registra un creixement més gran que l'índex general, mai a aquest nivell d'1,1 punts (6,9% davant el 5,8%). El gener i el febrer de 2021, la subjacent creixia per sobre de l'IPC, però una dècima, i a partir d'aquell mes ja van començar a distanciar-se amb una diferència màxima de 6,4 punts el març de 2022. Després, la subjacent va començar una carrera fins a assolir creixements del 6% el juliol d'aquest any, taxa que no ha abandonat fins al desembre, mentre que l'índex general ha anat reduint les seves taxes de creixement.

"D'allà les mesures que hem pres en aquest últim paquet", ha explicat Calviño, després d'assenyalar que la baixada de l'IVA al 0% dels aliments bàsics de la cistella de la compra ha de començar a notar-se a partir de l'1 de gener. La ministra ha assegurat que "el sector és compromès" (amb referència a la distribució) després de recordar que hi haurà conseqüències si no trasllada la rebaixa de l'IVA als preus dels aliments.

Opinió dels economistes

Lorenzo Serrano, catedràtic d'Economia de la Universitat de València i investigador de l'IVIE, ha considerat ON ECONOMIA que la baixada de l'índex general és una bona dada, encara que resulta "preocupant" l'alça de la subjacent. I remarca que l'IPC, atesa la volatilitat que aporta l'energia i l'alimentació fresca, pot canviar molt ràpidament, mentre que la subjacent "lenta més en pujar, però també més en baixar". En aquest sentit, el catedràtic entén que la resistència de la subjacent alentirà les baixades de l'IPC en els propers mesos.

Una idea que comparteix Ángel Hermosilla del Colegio d'Economistes de Catalunya que remarca a aquest diari que l'IPC es modera per l'energia, per la qual cosa no baixa la subjacent (està fora d'aquest índex), però "l'energia podria estar baixant per la climatologia [bona temperatura o més vent] i el petroli i això pot canviar". De fet l'economista considera que podria despuntar en els dos propers mesos, el que qualifica de "preocupant". Un dubte que també inquieta a Serrano que diu que els propers mesos estarem a compte de com es comporti l'energia i els aliments frescos.

Causes de la subjacent

Respecte a la subjacent, Hermosilla explica el seu creixement en els efectes de segona ronda provocats per la pujada de costos per a molts sectors econòmics, que se n'han anat traslladat lentament a les diferents cadenes de valor. Segons la seva opinió, encara no s'han digerit totalment, la qual cosa podria seguir pressionant a l'alça la inflació subjacent. Serrà assenyala també l'efecte de la pujada de l'energia que, igualment, ha pressionat els costos a les cadenes de producció. 

"El trasllat de la reducció dels preus energètics als productes elaborats, com els alimentaris, no és immediat, sinó gradual", aprofundeix Joan Ramon Rovira, director del Servei d'Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. "En el que cal estar vigilants ara" -prossegueix Rovira- "és que no hi hagi un efecte de 'segona volta', motivat per augments salarials. Ara com ara no crec que passi, però cal estar atents". De fet, les clàusules de revisió salarial han crescut en aquest últim any.

Sobre els salaris, un dels temors pel seu efecte de "segona ronda" sobre la inflació, ambdós economistes mostren el seu optimisme pel comportament moderat que han vingut mostrant en aquests mesos, encara que entenen que pot tenir pujades en els propers mesos. De fet, les clàusules de revisió salarial han crescut aquest últim any.

"El riu està remogut"

Per la seva part, Guillen López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, difereix en l'anàlisi de les causes que expliquen el creixement de la inflació, tant la subjacent com l'índex general. "Mantinc que no respon a un increment sistèmic de costos. Hay va riure revolt", ha comenta a aquest diari. "Els ha anat de primera a alguns fer les pujades abans que es valori com la baixada d'IVA repercutirà sobre els preus anteriors a la reducció fiscal", amb referència al sector de la distribució.

Tomás García Azcárate, enginyer agrònom i economista, hi difereix. "La competència en el sector de la distribució és enorme, hi ha un super diferent en cada cantonada, encara que soldríamos de dubtes si es gravés a la distribució pels seus beneficis caiguts del cel". Per a Azcárate, els elevats preus de l'alimentació es deuen, més enllà dels costos energètics, "a collites curtes, motivades per gelades, pluges torrencials, sequeres...hi ha hagut tensió en molts productes agraris, com l'oli d'oliva o els cereals, que impacten tant en el sector ramader com lleter".

Des dels sindicats, la valoració dista de la mostrada pel Govern i els economistes. El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha reaccionat apuntat que el fet que l'IPC subjacent hagi superat la taxa general indica que les mesures aprovades per pal·liar l'alça de preus "no són suficients". Per la seva part, UGT ha exigit abordar una pujada salarial generalitzada per combatre l'efecte de la inflació, així com controlar els marges de beneficis de les empreses, que CCOO ha assenyalat com a responsables de l'alça de l'IPC subjacent.