El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta als presidents autonòmics davant la celebració aquest divendres a Barcelona de la Conferència de Presidents per demanar-los un Acord Estatal d'Habitatge 2026-2030, amb mesures com triplicar la inversió pública en aquest àmbit fins a gairebé 7.000 milions d'euros.

En aquesta carta, a la qual ha tingut accés EFE, Sánchez subratlla que la Conferència de Presidents és un fòrum per fomentar el diàleg i l'intercanvi d'idees entre administracions i considera que ha de servir per fer front a problemes com el de l'habitatge i debatre sobre això "de forma asserena i constructiva".

"Els espanyols no ens elegeixen per generar crispació o portar el soroll partidista a les institucions. Ens elegeixen perquè dialoguem i resolguem els seus problemes. El de l'habitatge - assenyala- és crucial i nosaltres hem d'estar a l'alçada".

Per a Sánchez, l'accés a l'habitatge és un desafiament que cal afrontar perquè el que s'ha fet fins ara no és suficient. "Vull convidar-te a fer un pas més i a impulsar junts un nou Acord Estatal per a l'Habitatge 2026-2030", escriu en aquesta missiva, en la qual assenyala que l'acord podria aprovar-se en els mesos vinents i s'assentaria en tres compromisos.

En concret, els compromisos consistirien a triplicar la inversió pública en habitatge, blindar de forma indefinida la qualificació dels habitatges amb protecció pública i acabar amb el monopoli de la informació que tenen alguns portals d'internet privats donant més transparència el sistema.

Respecte a la primera d'aquestes propostes, el president del govern espanyol explica que, en l'últim Pla Estatal (2022-2025), les administracions van destinar 2.300 milions d'euros a construir habitatge públic, rehabilitar edificis i facilitar l'accés al lloguer.

Ara demana augmentar aquesta quantitat fins a gairebé 7.000 milions, dels quals el govern espanyol es compromet a aportar-ne 4.000 (un 60%) sempre que els governs autonòmics assumeixin més coresponsabilitat i aportin com a mínim 2.700 milions.

Respecte a la segona proposta, vincular la inversió al compromís de blindar indefinidament la qualificació dels habitatges amb protecció pública, lamenta que la gran majoria dels 2,4 milions d'habitatges protegits construïts en els últims 45 anys fossin objecte de l'especulació i dels fons voltors d'inversió. "La meva proposta és que posem fi a aquesta terrible sagnia i que tots ens comprometem que els habitatges que es financin amb diners públics mantindran de forma permanent la seva qualificació d'habitatge protegit, oferint així -explica- una alternativa assequible de propietat o lloguer per a la ciutadania".

Així mateix, fonts del seu govern han explicat que les comunitats autònomes on es permet desqualificar l'habitatge protegit després d'un període determinat per a la seva venda al mercat lliure no hauran de fer canvis normatius per acollir-se a aquest nou pla, sinó simplement mantenir la condició d'habitatge protegit.

El que vol l'executiu és que els habitatges que es construiran o rehabilitar amb els recursos públics continguts en aquest nou pla mantinguin la seva qualificació de protegits per sempre, tant si són per a lloguer com si es venen, amb la qual cosa es beneficiarà més persones.

Respecte al seu desig d'acabar amb el monopoli de la informació que tenen alguns portals d'internet privats, la carta assenyala que no hi ha una base de dades pública i fiable que permeti conèixer els preus reals de compra, venda o lloguer, i això impedeix als governs de dissenyar millors polítiques públiques i als ciutadans negociar de forma adequada el preu de les seves cases. Per això, planteja als presidents autonòmics que totes les administracions aboquin la informació que tinguin en una base de dades agregada i que es posi a disposició de la ciutadania, les universitats i el sector en una pàgina web.