La comissió de Peticions del Parlament Europeu ha donat un nou i rellevant pas en el debat sobre el futur de l'energia nuclear a Espanya. En una reunió celebrada aquest dimarts, l'òrgan parlamentari va aprovar un informe que reclama reconsiderar el tancament previst de la Central Nuclear d'Almaraz, situada a la província de Càceres. Els eurodiputats demanen que qualsevol decisió sobre la clausura de la instal·lació es fonamenti en una avaluació d'impacte "rigorosa" que tingui en compte les implicacions econòmiques, socials i energètiques per a la regió i per al conjunt del sistema elèctric espanyol.
L'informe aprovat recull les conclusions de la missió que una delegació de la comissió va realitzar el passat mes de febrer a la central extremenya i al seu entorn. Durant aquella visita, els eurodiputats es van reunir amb autoritats locals, representants dels treballadors i altres actors socials per copsar sobre el terreny quines serien les conseqüències d'un tancament definitiu. El document subratlla la necessitat que les decisions sobre infraestructures estratègiques com Almaraz es basin en criteris tècnics i avaluacions completes que no es limitin a aspectes mediambientals, sinó que també abordin l'impacte sobre l'ocupació, l'activitat econòmica i la seguretat del subministrament elèctric.
L'impacte sobre Extremadura
Els eurodiputats posen especial èmfasi en el paper fonamental que juga la central en la generació elèctrica a Espanya, així com en la seva contribució al manteniment del teixit econòmic i social de la comarca de Campo Arañuelo, una àrea que depèn en gran part de la instal·lació. Almaraz, en servei des del 1981, té una potència instal·lada de més de 2.000 megawatts i genera ocupació directa per a unes 1.400 persones, a més de milers de llocs de treball indirectes. El seu tancament, previst en el calendari oficial per a finals d'aquesta dècada, comportaria, segons els crítics, una pèrdua significativa de capacitat de generació estable i lliure d'emissions.
L'informe no qüestiona els objectius de descarbonització de la Unió Europea, sinó que emmarca el debat en la necessitat de trobar un equilibri entre la transició energètica i la garantia de subministrament. Els eurodiputats alerten que un tancament prematur o mal planificat podria posar en risc l'estabilitat del sistema elèctric, especialment en moments de màxima demanda o de menor producció renovable. També adverteixen que la substitució de la generació nuclear per fonts fòssils implicaria un augment de les emissions de CO₂, la qual cosa aniria en contra dels objectius climàtics comunitaris.
Un informe no vinculant però amb pes polític
Cal remarcar que les conclusions de la comissió de Peticions no són vinculants per al govern espanyol, ni per a la Comissió Europea. Ara bé, tenen un pes polític considerable, perquè reflecteixen la creixent inquietud d'una part de l'Eurocambra davant el tancament anunciat de centrals nuclears a diferents estats membres sense disposar d'alternatives clares. El govern espanyol manté el seu calendari de tancament progressiu del parc nuclear, amb Almaraz com a primera afectada. Però la pressió dels eurodiputats, sumada a les mobilitzacions de treballadors i empresaris de la zona, podria forçar una reavaluació del pla inicial.
La decisió de la comissió de Peticions arriba en un moment d'intens debat sobre el paper de l'energia nuclear en el futur mix energètic europeu. La invasió d'Ucraïna primer i la crisi a l'Orient Mitjà després han posat de manifest la vulnerabilitat de la UE davant els xocs energètics externs. Alguns estats membres, com França o Polònia, han optat per reforçar el seu parc nuclear, mentre que d'altres, com Alemanya o Espanya, s'han mantingut ferms en el tancament progressiu. El cas d'Almaraz esdevé, així, un camp de proves per a les tensions que travessen el projecte comunitari. La decisió final, però, continua en mans del govern espanyol. L'informe del Parlament Europeu és un avís, però no una ordre. El debat, en qualsevol cas, està servit.