El Parlament ha aprovat aquest dimecres la llei de cambres. La norma ha superat el tràmit parlamentari després que el Consell de Garanties Estatutàries n'avalés l'adequació a la Constitució i a l'Estatut el passat mes d'agost, un pas previ que va desbloquejar la seva aprovació definitiva. El text ha estat proposat conjuntament per PSC, Junts, ERC i el Partit Popular, i ha tirat endavant després que la cambra rebutgés les esmenes reservades presentades pels Comuns i per Junts.

La votació s'ha desglossat en tres actes, un procediment habitual en normes d'aquesta complexitat. Amb el vistiplau del ple, la llei substitueix el marc legal que fins ara regia les cambres de comerç, tant pel que fa a la normativa estatal del 2014 com a la catalana del 2002. Un dels canvis més significatius que introdueix és l'establiment d'un doble sistema de finançament, amb una part pública i una altra de privada, que ha estat un dels punts que més debat ha generat durant la tramitació.

La nova norma regula la creació, el funcionament i l'organització de les cambres. Un dels aspectes que fixa és que aquests organismes s'han de formar amb vocals elegits per sufragi com a mínim en dos terços del total. Aquesta exigència busca garantir que la composició de les cambres respongui a la voluntat dels sectors representats i no quedi concentrada en un grup reduït d'actors. La llei també permet que hi hagi vocals representants de les empreses que facin més aportacions voluntàries.

Aquesta disposició obre la porta a la participació d'aquelles companyies que contribueixin de manera destacada a la viabilitat econòmica de les cambres, una fórmula que ja existeix en altres models camerals i que busca reconèixer l'esforç d'aquelles empreses que hi aporten més recursos. Amb aquesta configuració, la norma pretén consolidar un model de governança basat en la pluralitat i la participació ponderada dels diferents sectors, les organitzacions empresarials i les empreses compromeses amb l'activitat cameral. La intenció és que les cambres reflecteixin la diversitat del teixit productiu català i que la seva composició no quedi dominada per un sol àmbit.

El finançament, a debat

Un dels punts que ha generat més discussió durant la tramitació parlamentària és el finançament d'aquests organismes, inclòs el Consell General de les Cambres. La part pública vindrà dels pressupostos de la Generalitat i de "la delegació o l'assignació de funcions, convenis o altres instruments semblants". La part privada sortirà de l'"excedent que puguin generar" amb activitats, la prestació de serveis o la gestió del patrimoni. El diputat de Junts Joan Canadell, que va presidir la Cambra de Comerç de Barcelona entre 2019 i 2021, ha alertat d'una "clàusula perillosa" present a la llei. Segons el seu parer, el text estipula que l'aportació econòmica pública "està vinculada a les disponibilitats pressupostàries". Canadell ha subratllat que hauria preferit un mecanisme més estable i blindat, semblant al que tenen altres agents econòmics. Joan Ignasi Elena, en representació d'ERC, creu que la norma dona "més força i seguretat" a les cambres de comerç, a partir d'un marc legal "modern, útil i sòlid"

Aquesta crítica posa de manifest la preocupació d'alguns sectors per la dependència dels pressupostos públics i per la incertesa que això pot generar en la planificació de les cambres. Si l'aportació pública depèn de les disponibilitats de cada exercici, les cambres poden trobar-se amb dificultats per planificar activitats a mitjà i llarg termini o per comprometre inversions que requereixin una estabilitat de recursos. La Llei reconeix i ordena quatre grans àmbits on actuen les Cambres de Comerç. El primer és la representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació.

El segon és la col·laboració amb les administracions. El tercer és la prestació de serveis a les empreses. I el quart és el foment del català. En l'àmbit institucional, la norma reforça la funció de representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació. També consolida un model de governança basat en la pluralitat i la participació ponderada dels diferents sectors econòmics, les organitzacions empresarials i les empreses compromeses amb l'activitat cameral. Aquesta ordenació dels àmbits d'actuació dona a les cambres un marc clar sobre quines són les seves funcions i quins límits tenen.

Participació en organismes públics

La llei regula igualment la participació de les Cambres en aquells organismes de les administracions públiques on calgui garantir la presència dels interessos generals de l'economia. Al mateix temps, els reconeix capacitat per promoure nous espais de representació i participació mitjançant les figures jurídiques previstes a la normativa. Aquesta disposició amplia el paper de les cambres més enllà de les seves funcions tradicionals i els dona un marge més gran per intervenir en àmbits on es prenen decisions que afecten el conjunt de l'economia. La possibilitat de promoure nous espais de representació obre la porta que les cambres puguin adaptar-se a realitats canviants i crear instruments nous segons les necessitats de cada moment, sense quedar lligades a estructures que podrien quedar obsoletes.

La diputada del PSC i relatora de la nova llei, Conchi Jiménez, ha agraït la feina feta als grups proposants. Segons les seves paraules, els grups han partit de "posicions diferents" i han viscut "moments de més acords i moments de més discrepància", però "sempre" han actuat "amb un to constructiu".

Aquesta valoració posa l'accent en el caràcter negociat de la norma i en la capacitat dels grups per arribar a un text comú malgrat les diferències de partida. La llei té com a intenció "reforçar l'entramat institucional de Catalunya en l'àmbit econòmic". Aquesta és la finalitat que els grups proposants han destacat com a objectiu principal de la norma i que explica bona part de les disposicions que conté, especialment les que fan referència a la representació dels interessos econòmics i a la col·laboració amb les administracions.