Els països de la Unió Europea (UE) han aconseguit aquest dimarts desbloquejar la reforma del mercat de l'electricitat, a causa de l'enquistada guerra de nervis entre París i Berlín a propòsit del tracte que s'ha de concedir a les centrals nuclears ja construïdes, informa l'agència EFE.

La presidència Espanyola va obtenir l'acord de tots els països tret d'Hongria, amb una proposta d'última hora que va aconseguir aclarir els dubtes d'Alemanya sobre els possibles avantatges competitius que podria obtenir França a través de les seves centrals atòmiques.

"Em permetreu que us agraeixi i us aplaudeixi a tots pel vostre esperit constructiu", va dir la vicepresidenta tercera i ministra espanyola per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, abans que els ministres d'Energia dels Vint-i-set esclatessin en aplaudiments.

El text final haurà de negociar-se amb el Parlament Europeu, amb l'objectiu de finalitzar la reforma abans que acabi l'any. Però la ministra francesa, Agnès Pannier-Runacher, va prendre la paraula després del pacte per subratllar que s'ha trobat un "equilibri que caldrà preservar estrictament" en la negociació amb l'Eurocambra.

La Comissió Europea, els estats membres, el Parlament Europeu i la indústria elèctrica volien emprendre l'ajustament de mercat i coincidien en les grans línies: facilitar el desplegament massiu de renovables amb preus barats i estables a llarg termini per apropar la UE als seus objectius climàtics i per allunyar-la dels hidrocarburs de Rússia.

Però durant mesos ha persistit un desacord amb un doble vessant. D'una banda, hi ha una dimensió ideològica que enfronta a França amb Alemanya a propòsit de l'energia nuclear i, per un altre, la desconfiança competitiva entre les dues grans economies de la Unió Europea.

Alemanya (amb el suport de socis dels Països Baixos, Dinamarca, Itàlia o Luxemburg) tem que França (amb el suport de països com Hongria, Romania, Croàcia, Eslovàquia o Malta) aconsegueixi una font contínua d'ingressos en forma d'ajuts d'Estat per a la seva indústria a través dels anomenats contractes per diferència (CfD), mentre que un tercer bloc pressionava per tancar l'expedient com més aviat millor. CfD permeten que l'Estat acordi un preu estable per la compravenda d'electricitat en un termini fix amb un generador i després es torna la diferència en funció de si el preu final ha estat més alt o més baix del pactat.

París volia que el seu parc potent nuclear pogués beneficiar-se dels anomenats CfD, mentre que Berlín temia que les centrals atòmiques amortitzades del país veí generessin uns ingressos extraordinaris que poguessin revertir en la indústria gal·la, minvant la competitivitat germànica.

El cisma elèctric, pràcticament inalterat des que la Comissió Europea presentés la seva proposta original el març passat, residia essencialment en un article, el 19.b, que regula aquests contractes.

La Presidència espanyola del Consell de la UE havia aconseguit ja el suport -amb matisos- de Suècia, Bèlgica Irlanda, Finlàndia, Eslovènia, Lituània, Polònia, Estònia, Letònia, la República Txeca, Grècia i Portugal.

I aquest dimarts, en el Consell de Ministres europeus d'Energia celebrat a Luxemburg, Teresa Ribera, al paper d'àrbitre comunitari, va presentar una nova proposta, la novena, buscant un terme mitjà entre ambdós blocs que va resultar reeixida.

Es va acordar que aquests contractes per diferència es puguin aplicar a totes les noves instal·lacions de generació, les que ampliïn la seva capacitat i estenguin la seva vida útil, independentment de si es refereix a plantes nuclears o altres tecnologies, però respectant que en alguns casos els CfD no s'apliquin de forma automàtica sinó que -com fins ara- hagin d'obtenir el vistiplau de la Comissió Europea en vista del règim d'ajuts d'Estat.