Els governs dels països del Grup dels Set (G7) es plantegen recórrer a les reserves estratègiques de petroli per contenir la pujada de preus. Des de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l'Iran, el 28 de febrer passat, el cru s'ha encarit més d'un 40% i, en només un dia, el gas natural liquat (GNL) ha pujat un 30%.
Fonts governamentals franceses, que enguany exerceixen la presidència del G7, van confirmar que estudien la possibilitat d'utilitzar les reserves estratègiques. Aquest dilluns es reuniran, per videoconferència, els ministres de Finances dels set països més rics per abordar les conseqüències econòmiques de la guerra. El G7 està integrat per Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i Regne Unit. Els membres de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), entre els quals hi ha els del G7, tenen l'obligació de disposar d'unes reserves estratègiques de petroli equivalents a 90 dies de consum per fer front a circumstàncies excepcionals, com els trencaments de subministrament.
En un informe, l'AIE indica que està seguint “de prop” la situació a l'Orient Mitjà per la possible “interrupció perllongada” dels fluxos d'energia a través de l'estret d'Ormuz. Els preus del petroli i el gas natural liquat s'han disparat des de l'inici de les hostilitats. Alguns mercats de productes petroliers s'han vist especialment afectats, com els del dièsel i el combustible per a avions.
Abans de l'atac militar del 28 de febrer passat, s'esperava que l'oferta mundial de petroli superés àmpliament la demanda. No obstant això, les interrupcions prolongades del subministrament podrien portar el mercat a un dèficit, adverteix l'AIE. Segons les seves dades, els inventaris mundials de petroli van augmentar a més de 8.200 milions de barrils el 2025, el seu nivell més alt des del 2021. Aquestes existències proporcionen ara un “coixí benvingut contra les interrupcions del subministrament”.
Els països membres de l'AIE mantenen més de 1.200 milions de barrils de reserves públiques de petroli d'emergència. Aquest volum, juntament amb uns altres 600 milions de barrils de reserves de la indústria, mantingudes per obligació governamental, poden aportar un subministrament addicional al mercat “en cas necessari”.
Sobre el gas, apunten que una pèrdua perllongada de producció a la planta de Ras Laffan, a Qatar, podria “agreujar significativament” l'escassetat. La producció es va interrompre després d'un atac a les instal·lacions el 2 de març. El 2025, Ras Laffan va produir 112.000 milions de metres cúbics (bcm) de GNL, així com 300.000 barrils diaris de gas liquat de petroli (GLP) i 180.000 barrils diaris de condensat, fet que la converteix, amb diferència, en la planta de GNL més gran del món.
La regió del Golf és una font clau d'exportacions de productes petroliers als mercats globals, en particular de destil·lats mitjans com el dièsel i el combustible per a avions. Recorden que l'estret d'Ormuz és una “artèria comercial crucial” i la principal ruta d'exportació del petroli i el gas natural produïts per l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units (EAU), Kuwait, Qatar, l'Iraq, Bahrain i l'Iran. Una mitjana de 20 milions de barrils diaris de petroli cru i productes derivats del petroli van transitar per aquest estret el 2025, fet que equival al voltant del 25% del comerç marítim mundial de petroli.
Adverteixen que els mercats de petroli i GNL s'enfrontarien a importants interrupcions del subministrament si el transport marítim a través de l'estret s'interromp durant un període prolongat. Apunten que les opcions perquè els fluxos de petroli evitin l'estret d'Ormuz són limitades. Només l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units compten amb oleoductes operatius que podrien desviar els fluxos, amb una capacitat disponible estimada d'entre 3,5 i 5,5 milions de barrils diaris. Altres països, com l'Iran, l'Iraq, Kuwait, Qatar i Bahrain, depenen de l'estret per al transport de la gran majoria de les seves exportacions de petroli.
Aproximadament el 80% del petroli i dels seus productes derivats que van transitar per l'estret d'Ormuz el 2025 es van destinar a Àsia. Tanmateix, les repercussions d'una interrupció perllongada serien globals, atès l'impacte en els preus i la possibilitat que es produeixi escassetat de recursos.
Aproximadament el 93% de les exportacions de GNL de Qatar i el 96% dels Emirats Àrabs Units van transitar per l'estret, la qual cosa representa gairebé una cinquena part del comerç mundial de GNL. No existeixen rutes alternatives per comercialitzar aquests volums. La major part d'aquesta producció també es destina a Àsia.