El preu de l’or i la plata continuen batent rècords. Aquest dimarts, l’or ha superat, per primera vegada en la seva història, els 4.700 dòlars l’unça, mentre que la plata ha assolit durant la matinada els 94,72 dòlars.
L'or, que sempre ha actuat com a valor refugi en temps d'incertesa, s'ha situat poc després de les 07.00 d'aquest dimarts per sobre dels 4.717 dòlars, el seu millor registre històric, amb una pujada del 0,95% respecte a dimarts. Mentrestant, la plata va assolir momentàniament els 94,72 dòlars, després d'un increment del 0,20%.
Els especialistes atribueixen aquestes tendències alcistes a les pressions aranzelàries i geopolítiques desfermades pel president nord-americà, Donald Trump, per prendre el control de Groenlàndia. Trump va anunciar el cap de setmana passat que imposaria, a partir de l'1 de febrer, un aranzel del 10% a tots els productes de vuit països europeus que van enviar militars a Groenlàndia, que pujaria al 25% al juny i es mantindrien en vigor fins que es tanqui un acord "per a la compra total i plena de Groenlàndia" per part dels Estats Units.
En declaracions a Efe, Adrián Hostaled, analista de XTB, apunta que l'or repunta en resposta a les posicions enfrontades entre Europa i els Estats Units, que obren la possibilitat de canvis en l'Aliança Atlàntica tal com la coneixem actualment. Europa també podria respondre amb aranzels, per un import de fins a 93.000 milions d'euros, que ja tenia preparats el passat estiu per si fracassaven les negociacions amb Trump. A més, té la possibilitat d'utilitzar els instruments anticoerció, que podrien restringir l'accés de les companyies nord-americanes al mercat únic europeu.
En aquest sentit, el comissari europeu d'Economia, el letó Valdis Dombrovskis, va assegurar aquest dilluns que les "amenaces" del president nord-americà per prendre el control de Groenlàndia no són "acceptables", i va advertir de l'impacte econòmic que tindria la imposició dels aranzels que ha anunciat la Casa Blanca. Va indicar que "hi ha molt a perdre econòmicament tant per a Europa com per als Estats Units, les seves empreses i els seus treballadors”.
En tot cas, el comissari d'Economia va apuntar que no hi ha res descartat entre les mesures que la UE està estudiant per respondre a la imposició d'aquests aranzels per part de Washington en ser preguntat pels periodistes per l'activació de l'anomenat instrument anticoerció del bloc. El 2023, la UE va adoptar un protocol per protegir-se de pressions econòmiques de tercers països, que no ha estat utilitzat fins al moment, i que li permetria restringir les activitats de les empreses nord-americanes.
Un dels missatges més contundents el va llançar dilluns el ministre de Finances portuguès, Joaquim Miranda Sarmento, que va reclamar una resposta "unida" i "bastant forta" d'Europa perquè l'atac a la sobirania d'un estat membre "és una línia vermella que la Unió no ha de deixar passar".