L'ocupació creixerà l'últim trimestre de l'any a ritmes molt similars al trimestre anterior, malgrat que els analistes pronostiquen un debilitament de l'economia, en l'última part de l'any, segons l'Observatori trimestral del mercat de treball elaborat conjuntament per Fedea i BBVA Research. En la presentació de l'estudi, Rafael Doménech, responsable d'Anàlisi Econòmica de BBVA Research, ha assenyalat que l'afiliació creixerà pràcticament el mateix que el tercer trimestre, tres dècimes, encara que l'economista obre la porta a un descens "marginal, d'entre 2 i 3 dècimes" en taxes desestacionalitzades. Una previsió que, ha matisat, es fa coneixent les dades d'octubre i la primera meitat de novembre; és a dir, la meitat del trimestre.

Així i tot, suposa un fort respecte al primer semestre d'aquest any, ja que l'afiliació va créixer en el primer trimestre un 0,8% respecte al trimestre en anterior i en el segon un 1,1%, segons les dades de l'Observatori, per descendir bruscament el 0,3% en el tercer trimestre, percentatge que es repetirà en l'últim de l'any. Un descens que ha anat semblant a la desacceleració de l'economia. Així, en termes Intertrimestrals, el PIB va augmentar un 0,6% en el primer trimestre, un 0,4% en el segon, un 0,3% i Funcas pronostica un 0,2% per al quart. A què, segons assenyala Doménech, cal sumar els mals pronòstics que s'esperen a l'eurozona, amb el consegüent impacte per a l'economia espanyola tant en exportacions com en turisme. "Per tot això, el comportament de l'ocupació per al segon semestre s'ha de valorar de forma positiva".

Hores treballades

No obstant això, a l'Observatori s'incideix que malgrat l'augment del número d'ocupats, les hores totals treballades a penes van variar en el tercer trimestre (0,1% trimestral en termes desestacionalitzats o CVEC). Els motius de l'evolució diferencial del marge extensiu (llocs de treball) i intensiu (hores treballades) són, fonamentalment, dos: El creixement del número d'ocupats que no van treballar en la setmana de referència (1,2% trimestral) és degut, sobretot, a l'increment de les baixes per malaltia o incapacitat temporal (4,4% trimestral), que van afectar gairebé 895.000 treballadors i l'avanç limitat de la jornada laboral. Les hores setmanals habitualment treballades van augmentar un 0,1% trimestral CVEC entre juliol i setembre, i les efectives ho van fer un 0,6% fins a les 36 hores i mitja.

Les hores treballades a Espanya tan sols se situen un 1,3% desestacionalitzades per sobre de la xifra del quart trimestre de 2019, l'últim abans de la pandèmia, a causa que el número d'ocupats que no van treballar per malaltia o incapacitat temporal ha despuntat un 58,9% CVEC des d'aleshores i la jornada laboral efectiva ha caigut un 0,7% desestacionalitzats.

Públic i privat

El nombre de treballadors per compte aliena del sector privat va augmentar per quart trimestre consecutiu (1,3% trimestral) i va compensar la reducció dels assalariats del sector públic (-0,5%) i dels ocupats per compte propi (-1,8%). La jornada laboral efectiva va seguir un patró similar. Malgrat el seu retrocés en el tercer trimestre, l'ocupació pública supera en un 8,3% els registres anteriors a la pandèmia. En l'extrem oposat es troba el nombre de treballadors per compte propi (0,8% més que en el quart trimestre de 2019). Cap col·lectiu no ha recuperat la jornada laboral precrisi.

Productivitat

El PIB real per ocupat va disminuir el 0,9% trimestral en termes desestacionalitzats entre juliol i setembre, després de despuntar cinc dècimes en el segon trimestre. El descens de la intensitat en l'ocupació (hores per treballador, -1,2%) va contrarestar el lleuger creixement de la productivitat per hora treballada (0,2%). En conseqüència, tant el producte com les hores treballades per ocupat s'allunyen dels nivells previs a la pandèmia, mentre que la productivitat per hora treballada a penes se situa un 0,8% per sobre.