Trobar un pis de lloguer a la Vall d'Aran és com buscar una agulla en un paller. De fet, si fem una cerca ràpida en un portal com Idealista, constatem que no hi ha absolutament cap pis d'una habitació disponible ara mateix a tota la comarca. De fet, els únics anuncis que surten amb aquestes característiques anuncien que tan sols s'ofereix el lloguer per setmanes i el seu preu, per set dies, se situa en 700 euros per un pis de 90 metres quadrats amb una habitació. Aquest és un exemple real del que trobem ara mateix. I és un llast per cobrir la demanda d'habitatge que moltes persones tenen durant la temporada d'esquí on l'ocupació s'accentua.
Lloguer, pels núvols
De fet, malgrat haver nevat en els darrers dies, la temporada d'esquí a pistes com la de Baqueira no era 100% segura fins fa pocs dies, però la bogeria per anar allà continua sent la mateixa que les darreres temporades. Si les persones que busquen un pis decideixen compartir-lo, la situació encara es fa més complicada. Tenim més exemples reals que ho constaten: un pis a Baqueira per 5.000 euros al mes de dues habitacions, 82 metres quadrats i garatge inclòs; un altre de dues habitacions i 90 metres quadrats i també a Baqueira que s'enfila fins als 15.000 euros mensuals; o un altre que també a pistes es troba per 3.250 euros mensuals en una primera planta, sense ascensor i de 62 metres quadrats. Si fem números amb els sous de mitjana a casa nostra, és impossible viure en aquesta comarca, especialment per aquells que venen a fer temporada: monitors d'esquí, guies turistes, tècnics de pistes, entre d'altres.
Des d'ON ECONOMIA, constatem com que la gran alternativa per a molts és buscar-se la vida a una altra banda o viure en una autocaravana. La Maria treballa a la Vall d'Aran com a professora d'esquí TD2 i ens confirma aquesta manera de fer: "Fa cinc anys que visc en una autocaravana. Abans era difícil llogar i ara és impossible pel tema de les llicències turístiques. Així que vaig prendre la decisió de tenir la meva casa sobre quatre rodes, com moltes persones que conec". Una altra monitora, la Gema Diego Rodríguez, ha creat un compte d'Instagram 'Van2Nómadas' on explica la seva situació, amb matisos: "No m'he vist obligada a viure d'aquesta manera, però ho vaig escollir fa quatre anys. El meu precedent se situa a Eivissa on em vaig cansar de buscar un pis decent i no trobar res econòmicament acceptable. Em vaig comprar la Camper i vaig decidir utilitzar-la per treballar en temporada d'hivern, en comptes d'estiu. D'alguna manera ja era una nòmada, però de pis a pis. La problemàtica m'afecta en el sentit que en els llocs on hi ha feina, no hi ha un accés a l'habitatge raonable".
Diego afegeix: "La meva queixa és perquè a les administracions d'aquests llocs no es valora la precarietat a l'habitatge com allò que genera temporalitat i, en conseqüència, una manera de viure alternativa. Ja porto tres estius a la Vall d'Aran i són molt pesats i persegueixen molt viure en un pàrquing i pernoctar. Com ja em va passar amb Eivissa, tanco una etapa i no tornaré més". A tall d'exemple, des del passat 2022, pernoctar a Orri o Beret està prohibit i poden multar. I tan sols és possible fer-ho a un pàrquing a 1.500 metres d'altitud com és el de Baqueira o a nuclis urbans d'altures inferiors. La nova normativa ho justifica com a espais naturals.
El problema s'estén per tot el Pirineu
En aquesta línia, el govern espanyol va anunciar l'estiu passat la intenció de limitar el preu dels lloguers a deu municipis de Lleida. Són localitats on hi ha una oferta insuficient d'habitatge assequible i que compleixen els requisits de la nova llei estatal per declarar-les zones de mercat residencial tensionat: des de la mateixa capital de província, Lleida, però també Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, Cervera, la Seu d'Urgell, Tremp, Sort, Solsona i Guissona. Tot i que sense esmentar les de la Vall d'Aran o la Cerdanya. La llei estatal d'habitatge preveu que als nous contractes de lloguer en zones tensionades no es podrà superar el preu de l'arrendament anterior. Quan es tracti d'una gran forquilla no podrà ser superior a l'índex de referència del preu del lloguer.
El problema de la Vall d'Aran no és genuí d'aquesta comarca. Com apunta Diego, a Eivissa passa el mateix, però també en comarques de muntanya i el Pirineu català. A tots els municipis de la comarca de la Cerdanya excepte a la capital, Puigcerdà, hi ha més segones residències que primeres. El 63% dels pisos i cases de la Cerdanya són segones residències. En poblacions com Fontanals, Prats i Sansor o Alp, tres de cada quatre habitatges són propietat de gent que resideix fora de la comarca. Una altra derivada que encara accentua més la quimera de trobar un pis per treballar-hi. Marc Pont, nascut a Bellver de Cerdanya, acaba de publicar un estudi socioeconòmic de la comarca en qüestió i assegura que la Cerdanya s'està convertit en "el pati de les classes altes de Barcelona". La substitució, però dels perfils de residents tan sols es produeix en unes determinades estacions de l'any i, per tant, l'empobriment global es pot accentuar si les desigualtats segueixen augmentant. La problemàtica s'arrossega i no s'atura. El darrer informe de Fotocasa situa Baqueira com el municipi més car per adquirir un habitatge al conjunt de tota Espanya, amb 4.793 euros/m²; i un altre municipi aranès, Naut Aran, en vuitena posició, amb 3.840 euros/m².