La crisi per l'accés a l'habitatge no cessa. Viure de lloguer requereix de mitjana un 46% més ingressos que els necessaris per pagar una hipoteca en cas de comprar el mateix habitatge. Així, els diners necessaris per llogar un habitatge de 2 dormitoris i no superar el llindar del 30% dels ingressos recomanat se situen en els 31.550 euros, mentre que per pagar la quota hipotecària se situa en els 21.561 euros (a la qual cosa caldria afegir uns estalvis mínims de 43.467 euros).

És la conclusió d'un nou estudi publicat pel portal immobiliari Idealista. Entre els grans mercats, València és el que registra una diferència més gran entre els ingressos nets necessaris per al lloguer i la compra, ja que se situa en el 56%. El segueixen Barcelona (39%), Sevilla (33%), Bilbao (32%), Madrid (24%) i Màlaga (15%).

Pel costat contrari es troben Sant Sebastià i Palma, on la renda familiar imprescindible per llogar és més baixa que per a la compra: a Sant Sebastià és un 12% més baixa, i a Palma un 10%. L'única ciutat en la qual es repeteix aquest fenomen és Granada (-3%).

La diferència més gran es dona a la ciutat de Huelva, on cal guanyar un 81% per llogar un habitatge que per comprar-la. A continuació es troben Lleida (77%), Jaén (71%) i Múrcia (66%). Segons Idealista, aquest encariment del preu dels lloguers a Espanya és provocat principalment per la "cada vegada menor oferta d'habitatges".

Barcelona, la ciutat que exigeix més ingressos

En línia amb els alts preus dels seus lloguers, la ciutat de Barcelona és on s'exigeixen uns ingressos més elevats per accedir a un habitatge arrendat, amb 59.125 euros nets. El segueixen Palma (51.002 euros nets), Madrid (50.835 euros nets), Sant Sebastià (47.573 euros nets), València (44.674 euros nets), Bilbao (37.508 euros nets) i Màlaga (37.280 euros nets). En el costat oposat trobem Ciudad Real, amb 17.840 euros nets d'ingressos per llogar un habitatge de dos dormitoris.

Respecte als ingressos necessaris en el cas de la compra, sense incloure els estalvis per fer front al 20% d'entrada i el 10% de despeses, són de 56.652 euros nets a Palma, mentre que a Sant Sebastià se situen en 53.977 euros nets. En tercera posició es troba Barcelona (42.458 euros), i després d'ella les ciutats de Madrid (41.146 euros nets), Màlaga (32.304 euros nets) i Pamplona (31.358 euros nets).

Només 6 capitals exigeixen uns ingressos familiars nets inferiors als 14.000 euros anuals per fer front a la compra d'un habitatge: Jaén (11.873 euros nets), Huelva (12.649 euros), Palència (13.050 euros), Lleida (13.081 euros) i Zamora (13.736 euros).

Els estalvis per comprar habitatge disparats

Malgrat els elevats preus dels lloguers davant les quotes hipotecàries, altre dels principals problemes d'accés a l'habitatge és la gran quantitat de capital que cal destinar a pagar l'entrada de la casa. És a dir, els estalvis necessaris per fer front al 20% del valor de taxació que no finança la banca i al 10% de despeses i impostos.

Per territoris, la ciutat on aquesta quantitat d'estalvi que és necessari aportar és més alta és Palma, ja que assoleix els 114.211 euros per a un habitatge de dues habitacions, seguit per Sant Sebastià amb 108.817 euros. Per sota dels 100.000 euros d'estalvi es troben les ciutats Barcelona (85.595 euros), Madrid (82.951 euros) i Màlaga (65.124 euros).

Jaén, per la seva part, és la ciutat en la qual menys estalvis són necessaris (23.936 euros), seguida per Huelva (25.501 euros) i Palència (26.309 euros). Segons Francisco Iñareta, portaveu d'idealista, "aquest informe torna a posar de manifest el pervers efecte de la Llei d'Habitatge al mercat immobiliari que, en reduir l'oferta del lloguer, ha dificultat l'accés a l'habitatge no només de lloguer sinó també en venda".

Iñareta destaca que "l'alta demanda genera tensions en els preus, que continuen pujant i exigint cada vegada un esforç més gran als llogaters i limitant cada vegada més la seva capacitat d'estalvi, que fa que siguin cada vegada més les famílies que es veuen 'condemnades' a viure de lloguer".

Des d'Idealista assenyalen que trencar aquest "cercle viciós" passa per un canvi en les polítiques de lloguer que "aconsegueixi augmentar significativament els habitatges, relaxant la tensió sobre les mateixes i aconseguint una tendència baixista en els preus que incrementi la capacitat d'estalvi de les famílies per fer front a l'entrada en un futur".