Els països de la UE el dèficit públic dels quals superi el 3% del seu PIB, com succeeix amb Espanya, estaran obligats a realitzar ajustaments pressupostaris més severs que els dels països que se situïn per sota d'aquest llindar i, en cas d'incompliment persistent, s'enfrontaran a multes cada sis mesos que s'acumularan fins que adoptin "mesures efectives". Al contrari, els països que mantinguin un dèficit inferior al 3% i un deute per sota del 60% del PIB a mitjà termini estaran exempts de presentar plans d'ajustament fiscal.

Aquest tractament diferencial segons el punt de partida de cada país és l'aspecte essencial de la proposta legislativa per a l'aprovació del nou marc fiscal europeu que la Comissió Europea ha presentat aquest dimecres després de mesos de negociacions polítiques entre els Estats membre a nivell polític i quatre anys de suspensió de les regles fiscals per la pandèmia i per la guerra de Rússia a Ucraïna. La proposta de la Comissió ha de ser ara discutida i aprovada pel Consell d'Europa.

D'acord amb la proposta, aquells països amb un deute públic superior al 60% del PIB o amb un dèficit anual per sobre del 3% del PIB hauran de presentar un pla d'ajustament a quatre anys amb les mesures detallades per aconseguir reduir-la de "forma plausible" o portar-la a nivells "prudents" durant l'horitzó de vida del pla. A més, se'ls imposa una retallada anual de com mínim l'el 0,5% del PIB fins a situar-lo per sota de la referència del 3%. En el cas d'Espanya, això suposaria una retallada anual del dèficit de 7.000 milions com a mínim. El 2022, el dèficit públic va ser del 4,8% –1,8 punts percentuals de la referència– i un deute del 113,2% del PIB.

Brussel·les admet que la reforma persegueix adaptar el marc pressupostari de la UE a l'"heterogènia" posició fiscal dels països, els deutes del qual s'han disparat en els últims anys i també deixar espai perquè puguin accelerar les transicions verda i digital. El nou marc posa l'accent en una flexibilitat més gran per als Estats membres, que elaboraran els seus propis plans pressupostaris amb un sol indicador com a base: la despesa primària neta, que exclou els interessos del deute i les prestacions d'atur.

Aquestes trajectòries fiscals nacionals hauran d'estar basades en una sèrie de recomanacions "tècniques" que la Comissió Europea traslladarà a cada país i inclouran un període de quatre anys, ampliables a set si el país es compromet a adoptar reformes estructurals o inversions per a la descarbonització i la digitalització de la seva economia. El seguiment anual per part de la Comissió serà menys onerós per als Estats, ja que en lloc de proposar recomanacions anuals de política fiscal, la Comissió se centrarà en el compliment dels objectius de despesa plurianuals. Els Estats membre hauran de presentar informes anuals centrats en la implementació en lloc dels programes anuals d'estabilitat o convergència i els programes nacionals de reforma.

Un ajustament no previst en la proposta inicial

La retallada anual obligatòria del 0,5% del dèficit inclòs en la proposta que la Comissió ha presentat aquest dimecres no estava prevista en la seva proposta inicial i arriba després que alguns països demanessin referències numèriques concretes per garantir els ajustaments. Tanmateix, la Comissió no ha recollit la proposta d'Alemanya, que demanava exigir rebaixar el deute un 1 % del PIB cada any i ha eliminat, com tenia previst, la norma que obligava a retallar-la en un veinteavo del seu volum anualment per considerar-la "massa rígida i exigent".

Eliminar-la permetrà una "aplicació realista" dels expedients basats en l'excés de deute públic, "que fins ara hi ha al marc però mai no havien estat aplicats", segons va explicar el vicepresident econòmic de la Comissió, Valdis Dombrovskis, en una roda de premsa per presentar el nou marc normatiu.

L'Executiu comunitari ha introduït a més altres salvaguardes per assegurar que els països no retarden els ajustaments: el deute no podrà ser més alt al final del pla que a l'inici, no es podran deixar les retallades per al final encara que s'ampliï el camí a set anys i l'augment de la despesa pública sense comptar prestacions d'atur i interessos del deute haurà de mantenir-se per sota del creixement a mitjà termini.

Multes per incompliment

Possibles "desviacions" de les sengles fiscals pactades per Brussel·les derivaran en l'obertura d'un expedient per dèficit excessiu i, en última instància, en la imposició de multes per incompliment, que Brussel·les ha modificat perquè siguin més automàtiques i realistes, ja que en els vint anys del pacte mai no s'han arribat a aplicar. D'aquesta forma, la nova redacció preveu cada sis mesos sancions equivalents al 0,05% del PIB que s'aniran acumulant fins a un màxim del 0,5% del PIB fins que el país afectat demostri que ha adoptat "mesures efectives" per embridar els seus comptes públics.

"També podem imposar sancions financeres i baixar la seva quantia (respecte a les regles actuals) farà que siguin més fàcils d'imposar", va explicar Dombrovskis sobre això. La intenció dels propis governs europeus és negociar les propostes legislatives en els propers mesos i aconseguir un acord abans que acabi l'any perquè el nou Pacte d'Estabilitat i Creixement pugui entrar en vigor ja el 2024. De fet, la Comissió urgeix al Parlament Europeu i al Consell que arribin a un acord sobre les propostes legislatives presentades aquest dimecres "com més aviat millor".