El model de finançament singular que el Govern va aprovar, presentar i enviar a la Moncloa aquest dimarts entra a la Constitució, segons l’informe jurídic que acompanya la proposta, però requereix molta feina política. No només per negociar-lo amb el govern espanyol al marge del consell de política fiscal i financera i la resta de comunitats autònomes. També necessita una majoria absoluta a les Corts espanyoles.

El document de proposta de finançament que va presentar la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, explica que per encabir el nou model en l’ordenament jurídic estatal cal una llei que modifiqui la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca). Això requereix majoria parlamentària, cosa que, segons fonts del Govern, només vol dir “negociació política”, però això no significa que sigui fàcil.

D’entrada, si la negociés i tirés endavant un executiu d’ERC com l’actual, caldria acord, com a mínim, amb Junts perquè tingués opcions al Congrés. Però també requeriria la majoria amb la qual Pedro Sánchez va aconseguir la investidura, amb PSOE i Sumar, però també Podemos, que actualment és al grup mixt i totalment desvinculat de la Moncloa, Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària. De nou, un tetris tant o més difícil de fer que el de la investidura, per les tibantors territorials que generen les qüestions que toquen la butxaca.

“Primer diuen que no, però després la realitat és que ens necessiten”, valoren fonts de Govern sobre la negativa de Moncloa al nou model

La modificació de la Lofca seria necessària, segons l’informe jurídic, perquè “hauria de preveure l’aplicació del model de finançament a Catalunya, fent referència expressa a aquesta Comunitat” diferenciada de la resta. A més, “hauria de regular els principis i els trets essencials del nou règim de finançament, especialment els referits a la determinació del procediment per fixar la contribució de la Generalitat als mecanismes de redistribució i a les càrregues no assumides que corresponen a l’Estat”. L’informe incideix en el fet que, si no es fan aquestes modificacions, el Tribunal Constitucional podria tombar el nou finançament.

Malgrat les dificultats polítiques, el Govern confia que tirarà endavant, perquè està convençut que el govern espanyol s’asseurà a negociar malgrat el no d’aquest dimarts. Com en altres casos —com l’amnistia—, en què inicialment l’Estat s’hi va oposar però va acabar negociant, fonts de la Generalitat van expressar que aquest cop també negociaran: “Primer diuen que no, però després la realitat és que ens necessiten”.

Ara bé, la convocatòria electoral per al 12 de maig farà que aquestes converses difícilment comencin abans, però al Govern creuen que després sí que s’asseuran amb l’executiu de Sánchez, tot i que ara tampoc no necessita suports per als pressupostos de l’Estat, als quals ha renunciat. Tot plegat, concebut en un escenari post-12-M amb ERC a la Generalitat, circumstància que les enquestes veuen poc probable.

La clau de la caixa, però sense concretar la solidaritat

La proposta de finançament singular del Govern es basa en un gran principi: Catalunya ha de tenir autonomia fiscal i recaptar tots els impostos, més de 52.000 milions. És el que sol anomenar-se tenir la clau de la caixa, i també implicaria més capacitat de gestió fiscal, ja que seria qui fixaria el tipus impositiu i els trams en impostos tan importants com l'IRPF i Societats. L’IVA, en canvi, és de competència estatal per mandat comunitari. A partir d’aquí, pagaria al govern espanyol per compensar els serveis que presta a Catalunya i, a més a més, un fons d’anivellament territorial.

El que Natàlia Mas no va facilitar van ser xifres sobre la quantitat en què es reduiria el dèficit fiscal, ni en quin percentatge del PIB quedaria l’aportació a la solidaritat de Catalunya, actualment per sobre del 8%. “No pots entrar en una negociació mostrant les teves cartes o amb unes mètriques que condicionin tota la negociació”, va dir la consellera. Fonts d’Economia van explicar-ho d’una altra manera davant les reiterades preguntes dels periodistes sobre aquest percentatge: “Ens esteu demanant pel resultat del partit, però nosaltres volem canviar les regles del joc”.

L'espoli de l'Estat a totes les comunitats autònomes

El cert és que es podria canviar el model i mantenir-se el dèficit fiscal, però s’entén que tenir la clau de la caixa dona més poder de negociació. A més, seria més fàcil evitar alguns desajustos que s’han anat produint els últims anys i que, segons va denunciar Mas, han incrementat el desequilibri entre els diners que rep l’Estat central i les comunitats autònomes, fins al punt que els governs autonòmics haguessin tingut 112.000 milions més entre el 2012 i el 2022 si no s’hagués produït aquest desajust.

Entre les quatre deficiències del model de finançament actual, Mas va parlar de “desequilibri vertical”. En què consisteix? Doncs en què l’Estat ha atorgat a les comunitats un finançament insuficient per pagar les competències que tenen, com sanitat i educació. El que ha passat, segons Economia, és que la capacitat autonòmica de recaptació no ha pogut cobrir l’increment de les necessitats de despesa i les transferències de l’Estat tampoc no ho han compensat. El govern espanyol sí que ha incrementat els ingressos, però s’ha quedat bona part d’aquest increment.

En xifres, entre el 2012 i el 2022, els ingressos de l’Estat s’han duplicat pràcticament (més 89%), mentre que els de les comunitats només han pujat un 40%. En aquests deu anys, l’Estat ha deixat de transferir 111.727 milions a les comunitats de règim comú –exclou, doncs, el País Basc i Navarra, que casualment, sí que tenen la clau de la caixa–, xifra que va in crescendo: ha passat de 4.354 milions d’euros l’any 2013 a 19.677 milions el 2022.

Les comunitats han deixat de rebre 112.000 milions en deu anys perquè el govern espanyol ha monopolitzat l'increment d'ingressos

Una altra deficiència del model actual denunciada per la consellera d’Economia és el que ha anomenat “deslleialtat institucional”, que rau en el fet que no s’ha revisat cada cinc anys, com estava previst, per introduir-hi modificacions d’acord amb els canvis de condicions i necessitats de les parts. En concret, Mas va denunciar que el govern espanyol va fer canvis en impostos cedits, com el de l’electricitat i part de l’IVA sobre alguns béns, unilateralment, de manera que va modificar la capacitat recaptatòria de Catalunya i no ho va compensar. Només amb aquests canvis, Catalunya va deixar de recaptar 1.794 milions entre els anys 2021 i 2024 i no va ser compensada.

L’autonomia fiscal hauria d’evitar aquests ajustos i, a més, donaria més facilitat i agilitat al Govern per disposar dels recursos necessaris en tot moment. Per exemple, no hauria de reclamar bestretes ni hauria d’esperar compensacions, que de vegades triguen anys a arribar. Tampoc no estaria pendent de si algunes transferències s’aproven en Consell de Ministres o en uns PGE.

La proposta va tenir aquest dimarts una rebuda desigual. El govern espanyol va tancar-hi la porta, mentre que Junts va qualificar-la de "pamflet electoral". Per tant, el consens que persegueix Natàlia Mas s'albira car, sense Junts ni el PSC. En canvi, entre el món empresarial va ser ben acollida. La Cambra de Comerç va valorar que era ambiciosa i la veu com un bon punt de partida.