El dret a les vacances està reconegut legalment. Es recull a la Constitució, a l'article 40.2, i a l'Estatut dels Treballadors, a l'article 38. Però és un dret que continua provocant desavinences entre patrons i treballadors.
L'Estatut dels Treballadors és clar en aquest sentit: el període de gaudi de vacances per a un treballador assalariat és de 30 dies naturals (22 dies feiners), que poden elegir-se dins de l'any natural. Si es fixen en dies naturals, els dissabtes, diumenges i dies festius estan inclosos en el còmput. Però si no es treballa els caps de setmana, el primer dia de vacances serà el primer dia hàbil següent.
El que no determina, en cap cas, no és quan s'han de realitzar aquests dies lliures. El que consta a l'article 38 és que el període de vacances "es fixarà de comú acord entre l'empresari i el treballador, de conformitat amb l'establert en el seu cas als convenis col·lectius sobre planificació anual de les vacances." Les regles dels convenis col·lectius, que també es pacten entre els empresaris i els representants dels treballadors, també pot variar el nombre de dies de gaudi vacacional.
En cap cas no pot ser una decisió unilateral. En alguns casos, el conveni col·lectiu fixa el calendari de vacances. Dins del període vacacional establert per l'empresa, el treballador és lliure de triar els dies que vol gaudir, sempre que l'avisi amb temps. Si no s'estableix res sobre això, les vacances poden fraccionar-se.
Si l'empresa durant anys ha permès als seus empleats triar lliurement el moment per gaudir de les seves vacances, aquesta llibertat s'ha de considerar com un dret adquirit, per la qual cosa l'empresa no el pot canviar unilateralment.
Una data que pot modificar-se
La data de les vacances s'ha de saber amb, almenys, 2 mesos d'antelació, per possibilitar la planificació d'aquestes. Si falten més de 2 mesos per al gaudi, és possible el canvi mitjançant acord entre empresa i treballador. Però si queden menys de 2 mesos, l'empresa només pot modificar les dates si el treballador accepta voluntàriament.
També estable de forma consensuada, o es recull habitualment als convenis col·lectius, l'opció d'ampliar en algunes setmanes el període anual per poder fer els dies de lliurança. Moltes empreses allarguen fins a finals del mes de gener de l'exercici següent el termini màxim per fer les vacances.
Amb aquesta mesura s'evita que el treballador pugui perdre algun dia de vacances per impossibilitat de poder realitzar-lo. Aquesta opció és important si es té en compte que els períodes de descans vacacional són irrenunciables i indisponibles per al treballador, per la qual cosa no pot pactar-se la seva substitució per cap compensació econòmica. Només hi ha el pagament de les vacances no gaudides, en cas d'acomiadament.