L'economista nord-americà Ben Bernanke, guardonat aquest any amb el Nobel de Economía, va advertir aquest dijous de la necessitat d'augmentar la regulació de la denominada banca a l'ombra o paral·lel (mitjancers financers no bancaris) per evitar futures crisis econòmiques. "La meva percepció és que després de la crisi i la gran recessió de 2007-2009 s'ha fet un gran progrés en la regulació (del sistema bancari), en particular amb els bancs comercials (...) La meva preocupació és que a la banca a l'ombra, que va ser la font original de la crisi, hi ha hagut canvis, però no els suficients", va afirmar en el seu discurs d'acceptació del premi.

Ben Bernanke, que va ser president de la Reserva Federal dels Estats Units entre 2006 i 2014, ha estat premiat amb el Nobel d'Economía juntament amb Douglas Diamond i Philp Dybvig per les seves investigacions sobre els bancs i les crisis financeres, feines que han reforçat el coneixement sobre aquestes institucions, la seva regulació i com gestionar les grans recessions.

Bernanke va ressaltar que aquesta falta de regulació és un "problema" i que va quedar de manifest en la "molt breu però aguda" crisi financera de març de 2020, causada sobretot per aquests mitjancers com fons monetaris o bancs d'inversions. La crisi de la primera dècada d'aquest segle va ser provocada sobretot pel "pànic financer", va recordar Bernanke, al·ludint que encara que les hipoteques d'alt risc no constituïen un actiu gran per si mateixes, la incertesa sobre qui estaven exposats a elles va atemorir la banca paral·lela i, en part, la comercial, sobretot després del col·lapse de Lehman Brothers.

Douglas Diamond i Philp Dybvig

"Evitar futures crisis requereix una regulació financera efectiva per assegurar que els prestadors estan sans i estalvis i els prestataris no estan desbordats. Un enfocament macroprudencial o de tot el sistema dirigit a la regulació pot identificar millor les amenaces en potència", va afirmar en un acte celebrat a la Universitat d'Estocolm. Bernanke ha estat distingit per mostrar que la causa principal de la Gran Depressió de la dècada de 1930 va ser la reducció de la capacitat del sistema bancari per canalitzar els estalvis en inversions productives.

Diamond i Dybvig van desenvolupar de forma conjunta un model teòric que explica com els bancs creen liquiditat per als estalviadors, mentre els prestataris poden accedir a finançament a llarg termini. Aquest procés d'intermediació dels bancs mostra també la seva fragilitat davant possibles rumors que poden provocar retirades massives d'efectiu, d'allà la necessitat que els governs garanteixin els dipòsits. "Perquè el sistema funcioni és necessari que els bancs siguin grans, estiguin diversificats i no s'exposin als riscos del conjunt de l'economia", ha afirmat avui Diamond en la seva intervenció. Dybvig, per la seva part, va incidir en el model desenvolupat al seu dia amb el seu col·lega, que els va valer el Nobel a ambdós, per explicar que encara que els bancs puguin estar "sans", sempre hi pot haver en ells un bon equilibri (els clients només retiren els diners en cas que ho necessitin) i un de dolent (pànic bancari). "El paper de les assegurances de dipòsits i altres institucions és eliminar aquest mal equilibri", va defensar Dybvig.

El sistema financer, sa i estalvi

El nord-americà Philip Dybvig sap que l'economia mundial travessa per "problemes", però no veu indicis que el sector bancari els tingui, almenys als Estats Units, pel que no espera una crisi financera al seu país. L'economista de la Universitat de Washington a St. Louis va parlar amb Efe sobre el moment d'incertesa en l'economia mundial, entre altres factors per la guerra a Ucraïna, la crisi energètica o l'escalada de la inflació.

Encara que el preocupen "algunes d'aquestes qüestions", el nou premi Nobel no veu "indicis, almenys als Estats Units, que el sector bancari tingui problemes en aquest moment. No espero una crisi financera". Hi ha molts països on la regulació i el sistema financer "no tenen el mateix nivell de sofisticació que tenim en aquest moment als Estats Units i probablement hi ha llocs que tenen problemes, però no soc realment un expert en ells".

"Les criptomonedes són un embolic"

Sobre els aspectes que el preocupen de l'actual conjuntura assenyala la inflació, però insisteix que "honestament" aquests temes estan "una mica allunyats" de la seva àrea d'especialització. Del que sí que parla és del convuls món de les criptomonedes, en el qual el col·lapse de la plataforma FTX, declarada recentment en fallida, ha provocat pèrdues de valor en altres de similars.

El món de les criptomonedes és "un embolic", va assegurar Dybvig, encara que en aquest moment "no és prou gran per representar un problema per a l'economia". De totes maneres, els reguladors han de veure com les regulen i "no donar-los un passi lliure" que els permet fer coses que "posen en risc els diners dels petits inversors". Si les criptomonedes són "una espècie de valor i una espècie d'inversió", haurien d'estar regulades com les altres inversions i, si es tracta d'un criptobanc, hauria d'estar-ho com un banc, va considerar.

Rebran el premi aquest dissabte

Els tres guardonats amb el Nobel d'Economia, Bernanke, Diamond i Dybvig, rebran aquest dissabte en una cerimònia en el Konserthus d'Estocolm (capital de Suècia) el seu premi, igual com la resta de guardonats en Medicina, Química, Física i Literatura. Hores abans se celebrarà a l'Ajuntament d'Oslo (capital de Noruega) un altre acte similar per als guanyadors del Nobel de la Pau, una tradició que obeeix la voluntat del creador dels premis, el magnat suec Alfred Nobel (1833-1896), ja que en la seva època Noruega formava part del Regne de Suècia. Tots els premis estan dotats aquest any amb 10 milions de corones sueques (917.000 euros o 962.000 dòlars), a repartir en cas que hi hagi diversos guardonats en una mateixa categoria, com ha succeït aquest any amb el guardó d'economia.