La nova llei d'habitatge suscita seriosos interrogants a totes dues bandes —sobretot en el lloguer— tant a la banda del llogater com a la de l'arrendador. Això es deu, entre altres coses, als famosos buits legals que lleis tan importants marquen en els seus inicis i que, posteriorment, es van resolent mitjançant les sentències i la jurisprudència que totes elles generen.
Malgrat tot, també hi ha una qüestió d'interpretació jurídica, que va per una banda o una altra depenent de quin organisme ho dictamini. L'advocat expert en dret immobiliari i professor de la UOC, Alejandro Fuentes-Lojo, situa la diferència legislativa vigent: "Definir el concepte de gran tenidor resulta massa difícil amb la situació que tenim ara mateix, perquè hi ha diferents lleis i cadascuna diu una cosa diferent. A tall d'exemple, no és el mateix agafar-se a la llei d'habitatge que a les normes de joc que estipula el lloguer social, resulta una aberració".
Novament, un buit legal
Per això, cal anar a la definició dels grans conceptes. La nova llei estableix com a gran tenidor aquella persona que té més de deu habitatges o per a ús residencial. Però això és el que es diu a Espanya. Mentre que a Catalunya, la norma és molt més estricta per aquesta banda. "S'ha passat de deu habitatges a cinc, i la gent està realment molt espantada. Per cinc habitatges, ens referim a aquells que estan dins la zona tensionada, però, a més a més, el Govern de la Generalitat de Catalunya hi ha afegit un matís, i és que entén per zona tensionada el conjunt de tota la comunitat, és a dir, els 140 municipis tensionats, i no diferencia si aquests responen a una zona tensionada diferent de la d'un altre que es pugui tenir".
I si tinc una propietat compartida?
El fet de parlar d'una única zona tensionada que engloba els 140 municipis, de nord a sud de Catalunya, i no fer-ne la diferència, ja resulta un perjudici diferent per al propietari català respecte al de la resta de l'Estat. Però hi ha una altra derivada que genera un darrer interrogant. Un gran tenidor ho és si té cinc propietats, però són compartides? A tall d'exemple, té dues cases compartides amb la parella, una de pròpia i dues més, heretades i compartides amb els germans. "La llei, novament, no estableix res", assenyala l'advocat Fuentes-Lojo. I afegeix: "Al final, parlem d'una comunitat de béns, s'ha de computar el percentatge i no el total. Fora de Catalunya, la llei —en general— ja és més flexible, tenint en compte que el topall són deu habitatges", conclou.
Hem de recordar que les comunitats de béns són ens sense personalitat jurídica que no tenen capacitat jurídica per ser subjectes de drets i obligacions civils, per la qual cosa a priori no es podrien englobar en l'àmbit subjectiu de la definició de gran tenidor de la llei, que tan sols fa referència a persones físiques o jurídiques. "A parer meu, i tret de millor criteri dels tribunals, tan sols han de qualificar-se com a gran tenidor aquelles comunitats de béns de caràcter dinàmic o funcionals que transcendeixen la mera copropietat, actuant unificadament en el trànsit, amb estructura, organització, pactes socials, representació i fins propis, que es relacionen contractualment amb el llogater com a unitat d'imputació. Aquesta tipologia de comunitats de béns funciona com si fossin societats per la seva finalitat i estructura", subratlla Fuentes-Lojo. En aquests casos, per al seu còmput, s'han d'incloure els immobles en condomini o copropietat integrants de la comunitat de béns, però no les finques de què siguin titulars en ple domini els components de la comunitat de béns, o de les quals en siguin copropietaris amb tercers.