L'absentisme laboral és un dels principals problemes que afronten les empreses a Espanya. Aquest és un diagnòstic coincident entre les patronals i també una preocupació per al Govern. Des de l'anàlisi i la posada en comú d'aquesta problemàtica, les mútues es reivindiquen com un actor principal per aportar solucions, com s'ha posat de manifest aquest dimarts en la sessió L'absentisme, el problema silenciós de l'economia espanyola, que ha tingut lloc en el marc de la Reunió Cercle d'Economia 2026.

Diversos representants del sector mutualista han expressat una velada crítica per no ser considerats una part fonamental i un actor imprescindible per resoldre una situació que ha disparat la despesa social en prestacions per la baixa per incapacitat temporal (IT). Un informe de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) assenyala que la despesa de l'Estat per cobrir la Incapacitat Temporal (IT) gairebé s'ha triplicat en una dècada, passant de 5.500 milions el 2014 a uns 16.500 el 2024.

Exercir un control més rigorós

Durant el debat, José Maria Casado, director d'avaluació de la despesa pública de l'Airef, ha repassat les dades de l'esmentat informe i ha defensat una de les solucions proposades per abordar el problema: exercir un control més rigorós de la IT, especialment perquè s'ha detectat que, en les baixes de menys de 365 dies, la supervisió que realitza l'INSS és irrisòria.

És en aquest sentit en el qual les mútues es reivindiquen com un actor que pot fer molt més per supervisar els processos de les baixes per IT. No obstant això, el teixit empresarial també detecta que les mútues estan desbordades. Així ho ha expressat Marta Rodríguez, directora d'organització, persones i cultura de Mercabarna en assegurar que "les mútues estan desbordades i no poden fer seguiment dels processos, a més que no tenen competències per gestionar les altes, ni els professionals necessaris per a aquesta tasca".

Casado ha advertit, tanmateix, que des del Govern es busquen solucions per millorar la situació, però sense haver de modificar les normes; per això, l'Airef no va entrar en la seva anàlisi a proposar solucions que canviïn l'estructura administrativa sobre les baixes laborals.

La taula de debat L'absentisme, el problema silenciós de l'economia espanyola, també ha comptat amb la participació de Mónica Pérez, responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya i de Jaume Sellarès, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona.

Les llistes d'espera

Malgrat els diversos punts de vista sobre la qüestió, si en un aspecte han coincidit tots els participants, ha estat que les llistes d'espera en la sanitat pública són un dels causants d'una gran part de les baixes temporals. Alguns dels assistents representants de les mútues han plantejat que hi ha persones en les llistes d'espera que cobren la prestació per IT quan ja estan diagnosticats i que no estan rebent cap prestació assistencial, simplement estan esperant, i reben la prestació econòmica, per tant, han proposat idear fórmules per a aquests casos.

Per la seva banda, les empreses han evidenciat que l'absentisme s'ha convertit en un greu problema del sistema laboral i que suposa un cost per a les companyies, independentment de la mida, encara que l'informe de l'Airef demostra que la situació és més greu en les grans corporacions.

El vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarès, ha manifestat que el metge està únicament per diagnosticar, no per controlar i detectar els possibles fraus. A més, s'ha mostrat partidari de seguir l'exemple d'altres països, com el Regne Unit, en els quals per a les baixes de menys de 20 dies —les relatives a malalties comunes— existeix un instrument: la denominada declaració responsable que presenta el treballador a l'empresa. Els empresaris han expressat les seves reticències a aquesta proposta, ja que apunten que també tindria un ús fraudulent.

La representant sindical ha defensat que cal fixar-se en les causes que provoquen l'absentisme. El 3,8% de totes les baixes a Espanya duren menys de tres dies, processos que per llei no generen cap cost econòmic per a les empreses. Mónica Pérez ha advertit que no més d'un 10% de la població treballa en entorns on els riscos laborals estan realment controlats. Ha demanat a les empreses més accions en matèria de salut laboral i millora de les condicions de treball.