L'absentisme laboral s'ha convertit en una de les grans disfuncions estructurals de l'economia espanyola, segons es desprèn d'un exhaustiu informe elaborat pel Fòrum Regulació Intel·ligent (FRI). Les dades revelen que des de l'any 2019, les absències al lloc de treball a causa de malaltia, accident o incapacitat temporal s'han disparat un 53%.

Aquest increment espectacular no només reflecteix un profund canvi en els hàbits laborals, sinó que comporta un llast econòmic per al conjunt de l'Estat. El cost total associat a aquest fenomen s'estima en gairebé 129.000 milions d'euros, una xifra astronòmica que equival al 8,1% del Producte Interior Brut (PIB) espanyol.

Per posar aquesta quantitat en perspectiva, el pagament derivat de l'absentisme suposa el 67,8% de tota la despesa públic anual en pensions contributives, una comparació que subratlla la seva gravetat com a problema macroeconòmic de primera magnitud. Aquesta desviació de recursos amenaça directament la competitivitat de les empreses i la sostenibilitat del sistema de protecció social.

El problema es manifesta de manera quotidiana amb una imatge eloqüent: cada dia, una mitjana de gairebé 1,6 milions de treballadors no acudeixen al seu lloc de treball. Aquesta realitat és especialment aguda en determinats sectors amb una alta exigència física, com els serveis relacionats amb l'edificació i, de forma destacada, el sector de la neteja, on les tasques repetitives i el desgast físic es converteixen en factors de risc afegits per a la salut laboral.

L'informe del FRI posa de manifest una paradoxa preocupant en l'evolució del mercat laboral espanyol. Malgrat que l'Estat va assolir la xifra rècord de 22,4 milions de persones ocupades l'any 2025, el creixement del nombre d'hores realitzades ha estat notablement més moderat, generant així un desacoblament "inèdit" entre l'ocupació i la productivitat real. En el període comprès entre 2019 i 2025, mentre els llocs de treball equivalents a jornada completa van augmentar un 14%, les hores efectivament treballades només ho van fer en un 11%. Aquesta divergència creixent indica que, tot i crear-se més ocupació, el rendiment col·lectiu no evoluciona al mateix ritme, i una de les causes principals és precisament l'augment exponencial de les absències.

El Fòrum Regulació Intel·ligent conclou que l'evolució de l'absentisme respon a un canvi estructural profund en el mercat de treball, més enllà de circumstàncies cícliques o puntuals. Factors com l'envelliment de la població activa, l'augment de les malalties cròniques relacionades amb l'estil de vida, canvis en la cultura organitzativa i, possiblement, una menor tolerància a certes condicions de treball, estarien alimentant aquesta tendència de fons, que "preocupa tant per la seva dimensió econòmica com per la seva persistència temporal".

Davant aquest escenari, l'entitat advoca per una actuació coordinada i multifactorial. Les seves recomanacions exigeixen reforçar de manera decisiva els sistemes de prevenció de riscos laborals, millorar els protocols de reincorporació després de baixes mèdiques per evitar recaigudes, revisar els incentius actuals per assegurar que no generen efectes perversos i, sobretot, enfortir la cooperació entre els tres actors clau: les empreses, les mútues col·laboradores i les diferents administracions públiques. Només amb una estratègia integral es podrà aturar aquesta hemorràgia econòmica i recuperar la senda d'una productivitat sòlida i sostenible.