El govern espanyol preveu un règim específic per a les gigafactories d’intel·ligència artificial que contribueixin a reforçar la sobirania digital europea, una excepció que podria beneficiar el projecte de Móra la Nova. L’esborrany del reial decret de centres de dades, tramès al Consell d’Estat aquest dilluns passat, manté les exigències ambientals i energètiques, però permet adaptar-ne l’aplicació als projectes estratègics de la Unió Europea.

La flexibilitat és rellevant per a unes infraestructures que requereixen grans inversions i un subministrament elèctric continu. El text preveu que les gigafactories europees puguin disposar de fins a 60 mesos per desplegar les mesures d’autoconsum o contractació d’electricitat renovable. Per tant, no es tracta d’una exempció permanent, sinó d’un període d’adaptació més ampli que el règim general.

El principal repte econòmic és garantir energia suficient sense traslladar els costos de les noves infraestructures a la resta de consumidors. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, els permisos d’accés concedits als centres de dades superen els 6 gigawatts (GW) a la xarxa de transport i s’hi afegeixen aproximadament 6 GW més a la xarxa de distribució, en aquest darrer cas des del 2020.

La magnitud de les peticions ha encès les alertes sobre la capacitat disponible. L’Estratègia d’intel·ligència artificial de 2024 estimava que Espanya necessitaria 2,5 GW de potència de computació el 2030, equivalents a entre 3,5 i 4 GW de demanda elèctrica. Per tant, els permisos concedits ja superen aquestes previsions de desplegament.

En aquest escenari, el decret vol vincular l’accés a la xarxa a criteris de sostenibilitat, eficiència i sobirania digital. La proposta manté l’obligació de cobrir almenys el 80% del consum elèctric amb energia renovable, amb correlació horària, mitjançant autoconsum o contractes de subministrament. També incorpora flexibilitat en els terminis i en les condicions per acreditar la nova generació renovable associada als centres.

El text revisat amplia de 18 a 36 mesos l’antiguitat admissible de les instal·lacions renovables vinculades als centres de dades i redueix de deu a sis anys la durada mínima dels contractes esmentats en la proposta, segons la informació avançada per RTVE. També permet incorporar bateries i preveu determinades instal·lacions fotovoltaiques preexistents.

Per a les gigafactories europees estratègiques, el termini ampliat pot facilitar l’encaix entre la construcció de la infraestructura informàtica i el desplegament de la generació renovable necessària. Això pot reduir les dificultats d’execució inicial, tot i que no elimina la necessitat de garantir el subministrament ni de complir les obligacions finals.

La regulació també fixa requisits d’eficiència energètica i hídrica, i preveu recàrrecs per incompliment que, en els casos més greus i reiterats, poden comportar la pèrdua dels drets d’accés a la xarxa.

Sobirania digital

El règim especial respon a una prioritat europea: disposar de capacitat de computació sota jurisdicció comunitària i reduir la dependència de proveïdors tecnològics de tercers països. El projecte normatiu exigeix garanties sobre el control dels centres, la localització de les dades operatives i la supervisió de l’accés des de fora de la Unió Europea.

Per a Móra la Nova, l’excepció obre una via reguladora potencialment favorable, però no constitueix per si mateixa una garantia d’execució del projecte. La viabilitat dependrà també de la inversió compromesa, de l’accés efectiu a la xarxa i de la capacitat d’assegurar energia renovable.

La qüestió de fons és econòmica: l’Estat espanyol vol atreure infraestructures digitals d’alt valor afegit sense que el seu consum energètic encareixi l’electricitat ni desplaci altres activitats industrials.