L'economista Alan Greenspan (Nova York, 1926), que va ser president de la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) entre 1987 i 2006, ha mort aquest dilluns, segons ha informat la cadena NBC. Al març va fer els 100 anys. Va ser un dels economistes més influents, tot i que també se'l va criticar durament per no alertar de la bombolla immobiliària, que va esclatar menys de dos anys després d'abandonar el banc central nord-americà.

Va néixer al barri de Washington Heights, a Manhattan, en una família d'origen jueu. De jove es va dedicar a la música, tocava el clarinet i el saxofon en diverses bandes, però finalment es va decantar per l'economia. Va començar treballant per a la patronal de Nova York, però després va fer fortuna com a consultor de Wall Street amb una agència que va crear juntament amb el seu amic William Tounsend.

També va entrar en política. Va col·laborar a la campanya presidencial del republicà Richard Nixon i va acabar treballant per a la seva administració. Anys després, Ronald Reagan el va enlairar a president de la Fed. No va ser un camí de roses perquè, poc després del seu nomenament, va passar el Dilluns Negre, quan es va desplomar la borsa de Wall Street. Va aplicar mesures contundents, que el van convertir en una mena de guru.

Es va mantenir en el càrrec amb el republicà George H. W. Busch –si bé aquest va acabar culpant-lo per no reeditar el seu mandat– i, fins i tot, amb el demòcrata Bill Clinton, que no va posar objeccions en la seva gestió al capdavant de la Reserva Federal. Durant el seu mandat, va encunyar una sèrie de frases cèlebres, la més coneguda va ser la de “l'exuberància irracional dels mercats” per referir-se a l'optimisme inversor. Precisament, per això va ser criticat: primer per no advertir de la crisi de las punt.com i, molt de temps després, per no prendre mesures per prevenir la crisi financera. Tot i que va esclatar el 2008, després d'abandonar la presidència, amb la fallida de Lehman Brothers, molts economistes ja l'auguraven, però Greenspan va mirar cap a una altra banda.

Greenspan va passar de ser reconegut com un "mestre" de l'estabilitat monetària a ser qüestionat pels seus criteris. Una de les polèmiques va ser la seva defensa de la desregulació financera. Durant anys va sostenir que els mercats podien autocorregir-se i, per això, es va oposar a controls més estrictes sobre productes derivats, instruments complexos que després van amplificar el col·lapse de bancs i asseguradores.

Una altra polèmica va ser la política de tipus d'interès molt baixos després de l'esclat de la bombolla de las punt.com i els atemptats de l'11S. Els seus crítics mantenien que aquests diners barats van alimentar la bombolla immobiliària als Estats Units —les hipoteques subprime— i van empènyer famílies i inversors a assumir riscos excessius. Tot i que Greenspan va defensar que la bombolla va tenir causes globals, la seva gestió va quedar associada a l'excés creditici.