Institucions públiques i analistes privats coincideixen que l'economia espanyola creixerà per sobre del 2% aquest any, la qual cosa suposarà una desacceleració respecte a l'any passat, però deixa fora de les previsions la possibilitat de recessió que alguns experts no descartaven fa menys d'un any.

La fortalesa del mercat laboral, la recuperació del turisme internacional i el desenvolupament dels fons europeus sostindran el creixement econòmic, amb la previsió que al llarg de l'any es recuperi també en alguna mesura el consum de les llars, encongit per uns preus elevats i unes condicions financeres més dures, conseqüència de la progressiva pujada dels tipus d'interès.

Davant el creixement del 2,1% estimat pel Govern espanyol, el Banc d'Espanya ha elevat la seva previsió fins al 2,3% per l'efecte arrossegament de l'any passat i a l'espera d'un dinamisme més gran de l'activitat, en un context en el qual pronostica una moderació més gran de la inflació, fins al 3,2% de mitjana l'any per la desacceleració més acusada dels preus de l'energia. No obstant això, l'entitat veu riscos a la baixa per a les seves previsions davant de la incertesa que suposa calibrar quina serà la intensitat de l'impacte sobre l'activitat i la inflació d'unes condicions financeres més restrictives.

L'AIReF alerta que el creixement "es moderarà" durant la segona meitat de l'any

Sobre això, l'Autoritat Independent de Responsabilitat fiscal (AIReF) avisa que el creixement es moderarà durant la segona part de l'any, perquè considera que és quan es produirà la transmissió de les pujades de tipus d'interès cap a l'economia real, amb la qual cosa previsiblement l'impacte es traslladarà en gran manera al creixement econòmic de 2024. L'AIReF també ha pujat la seva previsió d'avenç del PIB fins al 2,3% i ha rebaixat la d'inflació al 3,7%, amb un patró de creixement repartit entre la demanda nacional i l'exterior, encara que en l'àmbit domèstic destaca la debilitat del consum de les famílies davant la millor evolució de la inversió.

En l'àmbit internacional, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha elevat al 2,1% el creixement esperat per a l'economia espanyola, de la qual destaca la seva resistència davant les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Abans que acabi juliol també actualitzaran les seves previsions la Comissió Europea, que de moment preveu un avenç per a Espanya el 2023 de l'1,9%, i el Fons Monetari Internacional (FMI), de l'1,5%.

Demanda exterior

Funcas espera que l'aportació més gran al creixement provingui de la demanda exterior (exportacions i importacions) pel dinamisme del turisme i el "bon posicionament" de les empreses espanyoles, davant l'estancament del consum privat. El servei d'estudis calcula que l'economia creixerà un 2,2% aquest any i que la inflació acabi en una taxa mitjana del 3,9%, i coincideix amb l'AIReF en què l'impacte contractiu de la política monetària es notarà amb més contundència durant la segona part de l'exercici, amb la previsió que el PIB es quedi estancat en l'últim trimestre de l'any.

El centre d'estudi de polítiques econòmiques d'Esade (EsadeEcPol) és una mica menys optimista i calcula que el creixement aquest any serà d'entre un 1,9% i un 2,1%, amb un segon semestre més feble i amb senyals, com la paralització del consum privat, que el porten a considerar que l'avenç del PIB no és tan positiu. Tanmateix, el BBVA Research, més optimista, estima que la "sorprenent i positiva" evolució de les exportacions compensarà l'atonia del consum, i ha elevat la seva previsió de creixement al 2,4% aquest any, en tant que calcula que la inflació es moderarà a una mitja del 3,4%.