El mercat de turismes de segona mà a l'Estat ha tancat l’exercici 2025 amb un sòlid creixement, consolidant-se com el pilar indiscutible de la mobilitat privada. Segons les dades publicades aquest dijous per les patronals Ganvam i Faconauto, les transferències de vehicles usats van superar la xifra de 2,21 milions d’unitats, un increment del 4,2% respecte a l’any anterior. Aquesta xifra, però, no aconsegueix ocultar una realitat dual: mentre el sector demostra una gran vitalitat i es converteix en el principal pont cap a l’electrificació per a moltes economies familiars, arrossega com una àncora l’envelliment preocupant del parc circulant.
El dinamisme del mercat d’ocasió queda palès en la relació directa amb les vendes de vehicles nous. A Espanya, per cada turisme nou matriculat es van comercialitzar 1,9 vehicles de segona mà, una proporció que assenyala, pràcticament, que el mercat usat mou el doble de volum. Aquesta tendència no és casual, sinó la resposta clara a un context econòmic concret.
La inflació persistent en els preus dels materials i les interrupcions logístiques globals han mantingut els preus dels vehicles a estrenar en nivells històricament alts, allunyant-los del pressupost de molts conductors. Davant aquest escenari, el mercat de segona mà emergeix com l’alternativa racional, oferint accessibilitat, una amplíssima oferta i un valor de revenda més estable. Es tracta, en definitiva, d’un ajust pragmàtic del consumidor, que troba en aquest segment la via més viable per a la renovació o l’adquisició del seu vehicle.
Una transició energètica en dues velocitats
L’anàlisi per fonts d’energia del 2025 dibuixa un panorama en transició, però amb ritmes profundament desiguals. Per una banda, les tecnologies tradicionals continuen dominant l’escenari. El dièsel, tot i registrar un lleuger retrocés del 0,8%, es manté com a combustible majoritari, acaparant el 49% de totes les operacions. La gasolina, per la seva banda, creix un 2,3%, situant-se en un 36% de quota. Aquests percentatges reflecteixen la inèrcia d’un parc immens i la preferència encara notable per a tipologies de vehicle associades tradicionalment a aquests combustibles. Per l’altra banda, s’observa el despunt, encara testimonial però explosiu, dels vehicles electrificats.
La segona mà s’està revelant com el gran democratitzador de la mobilitat zero emissions. La barrera econòmica, l’obstacle principal per a l’adquisició d’un elèctric nou, es dilueix notablement en el mercat d’ocasió, cosa que permet que més ciutadans accedeixin a aquesta tecnologia. Les xifres ho confirmen de manera eloqüent: les vendes d'elèctrics purs de segona mà van experimentar un espectacular increment del 53,3%, tot i que la seva quota sobre el total del mercat és encara modesta, d’un 1,3%. Els híbrids endollables van seguir una trajectòria similar, amb un creixement del 43,7% i una representació del 2%. Aquestes taxes de progressió, molt superiors a les del mercat general, indiquen un interès creixent i una clara direcció de viatge, tot i que el camí per a una presència massiva és encara llarg.
L'envelliment crònic del parc
No obstant això, sota aquesta capa de creixement i transició energètica incipient, una realitat estructural alarmant. La veritable ombra que projecta el sector és l’antiguitat extrema d’una gran part dels vehicles que es transaccionen. La renovació del parc circulant encara és la gran assignatura pendent. Les dades del 2025 són contundents: els models de més de 15 anys d’antiguitat van representar més del 41% del mercat, amb 917.632 unitats venudes. Si a aquesta xifra s’hi sumen els vehicles de més de deu anys (351.693 unitats, amb un creixement del 4,6%), el resultat és que el 57,3% de totes les operacions de segona mà es van concentrar en vehicles amb una dècada o més a les espatlles. Aquesta realitat contrasta amb els moviments en segments més joves.
Els vehicles d'entre tres i cinc anys van créixer a un ritme vigorós (8,8%, amb 248.651 unitats), el doble que la mitjana del mercat. També els models de vuit a deu anys van presentar un fort increment (13,7%). En canvi, el segment de cinc a vuit anys va registrar un retrocés (-3,7%), una possible mostra de les distorsions en la producció de vehicles nous durant la pandèmia, que va generar un forat en l’oferta d’aquestes edats. Els vehicles gairebé nous (menys d’un any) i els d'entre un i tres anys van mantenir creixements positius (3% i 4,9%, respectivament).
Enfront d’aquesta fotografia, el sector de la distribució, representat per Ganvam i Faconauto, ha elevat la veu per a reclamar polítiques públiques més efectives. La conclusió és unànime: es requereix amb urgència una estratègia eficaç d’incentiu a l’esvoranc que actuï com a motor per a renovar el parc des de la base. Raül Morales, director de comunicació de Faconauto, ho ha expressat amb claredat. "Demanem una estratègia eficaç que faci més rendible retirar els vehicles més vells i contaminants que mantenir-los en circulació", argumenta Morales. La reivindicació va més enllà de les ajudes directes a la compra d’elèctrics, que consideren necessàries però no suficients.
El sector defensa que cal complementar-les amb el desenvolupament del Pla Nacional de Renovació contemplat a la Llei de Mobilitat Sostenible, un eix fonamental per a crear un circuit tancat i virtuós: fomentar la baixada de vehicles altament contaminants del parc, estimulant així la demanda de vehicles usats més moderns i, en última instància, dels vehicles nous. Només amb una visió integral que ataqui l’antiguitat del parc es podrà consolidar un creixement no només quantitatiu, sinó també qualitatiu, en benefici de la seguretat viària, la salut pública i la veritable transició ecològica de la mobilitat espanyola.