A l'ON-IA conversem amb Josep Maria Ribes, director de l’Observatori d'Intel·ligència Artificial de La Salle Campus Barcelona, sobre el present i el futur de la intel·ligència artificial. Ribes defineix la IA com una de les grans disrupcions tecnològiques del segle, comparable a fites històriques com el foc o internet, amb un potencial transformador que tot just comencem a entreveure.

Al llarg de la conversa, analitza l’evolució accelerada de la seva adopció en empreses i en la societat, el paper encara central de les persones en aquest procés, així com els reptes i oportunitats que planteja, des de la regulació europea fins a l’impacte que tindrà en àmbits com el consum, la mobilitat o la vida quotidiana en els pròxims anys.

Què és per vostè la intel·ligència artificial?
Penso que la intel·ligència artificial és la gran irrupció tecnològica d'aquest segle. Al llarg de la història n'hem tingut un grapat d'irrupcions tecnològiques. De fet, aquesta última que recordem és la irrupció d'internet, però segur que si anem tirant enrere amb el temps en podem veure un grapat d'aquestes irrupcions tecnològiques. Potser la més antiga és la del foc. Aquestes grans irrupcions tecnològiques es caracteritzen perquè en primera instància veus coses, però no tot el que vindrà. Quan va aparèixer internet segur que va haver-hi gent que es va adonar que això canviaria la forma de consumir informació, la forma de comunicar-nos, però no sé si en el minut 1 tothom va veure el que succeiria per exemple amb les xarxes socials o uns anys després tindríem metges operant d'un extrem a un altre del món o que superaríem una pandèmia gràcies a la tecnologia.

Segur que això va passar també amb el foc. Segur que vam veure que feia calor, segur que vam veure que cremava i que podia ser una arma. Potser algú va veure que es podia cuinar, però segur que ningú estava pensant que mil·lennis després la màquina del porc seria possible i la revolució industrial, gràcies a l'aparició del foc. Hem vist com en tres anys hem passat de tenir una redacció de textos raonable a tenir una generació d'imatges o una generació de continguts audiovisuals que realment se'ns fa difícil, avui en dia, distingir què és real i què no ho és. I penso que això és bàsicament la punta de l'iceberg. Per tant, estem davant d'una nova tecnologia que està canviant en profunditat algunes coses.

En conseqüència, caldrà imaginar què succeeix d'aquí 15 o 20 anys. Crec que les grans disrupcions tecnològiques de la història es caracteritzen justament per això. Perquè al principi veus alguns efectes, però no ets capaç de visualitzar quin és el poder transformador que, sense dubte la IA el tindrà. Doncs, a la pregunta jo diria que és la gran disrupció que ens ha vingut aquest segle.
 

Com descriuria l’estat actual de l’ecosistema d’IA, tant des del seu àmbit més proper com a escala global?
Crec que estem evolucionant ràpidament en la penetració de la tecnologia de la IA en les empreses. Crec que en tres anys hem passat d'una situació d'experimentació a una situació de pilots, a una situació en què avui les empreses s'estan plantejant ja quin és el valor real i que pot retornar la intel·ligència artificial. Per tant, des de la perspectiva general de les empreses crec que ja comença a haver-hi una mirada que és molt positiva. La qual cosa és molt interessant perquè fa que traiem el focus de la tecnologia i el posem en els resultats i en les estratègies de les empreses. De forma que entenguem que la tecnologia no la fem servir per a l'interès de la tecnologia en si, sinó per aquell benefici que en podem obtenir. I això fa que cada sector l'utilitzi d'una forma diferent. En un altre ordre estem veient com la IA està transformant, de forma profunda, alguns sectors.



A vegades s’escolten notícies un pèl sensacionalistes, dient que una sèrie està produïda exclusivament amb IA

Un exemple?
El sector audiovisual. Podem observar com ja apareixen les primeres produccions de televisió íntegrament generades per IA. Però aquí també voldria dir un comentari important. A vegades s’escolten notícies un pèl sensacionalistes, dient que una sèrie està produïda exclusivament amb IA. El que hi ha aquí és que les persones que estan produint la sèrie utilitzen de forma intensiva eines d'IA. I per tant crec que aquest és un matís important, perquè hi ha molt protagonisme humà en les creacions, si bé és cert que les tecnologies estan canviant i les eines ens permeten fer coses que fins ara no fèiem d'una manera més productiva. Crec que un dels elements que, sense dubte farà parlar molt és la irrupció de la intel·ligència artificial generativa dintre del mercat de consum. Per tant, el moment, diríem, en què la meva àvia s'adonarà que això de la IA està canviant coses. Un altre aspecte a destacar és l’entrada de la intel·ligència artificial dintre del nostre dia a dia com a persones.

Com hem de reaccionar a totes les incògnites que planteja la IA?
És allò que contra la realitat no val la pena discutir massa, oi? Dit d'altra manera, La irrupció de la tecnologia, tal com s’ha comprovat en processos com la revolució industrial, difícilment es pot parar. Per tant, la nostra posició seria bàsicament de sumar-nos i veure com aquesta tecnologia es pot posar a favor dels interessos o bé personals o dels interessos empresarials.

En tot aquest context que viu l'ecosistema de la IA, quin paper o quina visió aporta un observatori com el que vostè presideix?
Estan succeint coses a una velocitat molt elevada i realment la dedicació que es necessita per entendre què està succeint en el mercat i entendre quines són les oportunitats que s'estan generant és alta. Cada setmana estem processant centenars de coses que estan succeint que poden impactar en diferents sectors empresarials. Per tant, el nostre valor bàsicament és intentar copsar tot el que succeeix, sintetitzar-ho i, per altra banda, crec que hi ha un element molt important que és un element d'identificació de tendències. Nosaltres som observatori dins d'una universitat i, per tant, també utilitzem aquesta observació per posar-la a disposició de les persones que s'ocupen d'actualitzar els plans d'estudis. No és el mateix un arquitecte que abans de l’aparició d’AutoCAD que després. No perquè no hagués de saber, sinó perquè els accents, la intensitat del dibuix a mà o amb ordinador es va haver de balancejar. 

 



Passem a un altre àmbit. Com valora l’aparició de la normativa europea d’intel·ligència artificial?
En línies generals penso que és un treball positiu. Un dels elements que sempre complica com abordar els impactes i avantatges d’una tecnologia com la intel·ligència artificial és la manca de normativa i una regulació consistent a tot el món. A tot això reitero que les coses estan succeint molt ràpidament. Per una banda, Estats Units té una política raonablement flexible i bastant liberal des d'aquest punt de vista, cosa que permet que les empreses puguin posar damunt de la taula moltes innovacions. A l’altre costat tenim la Xina, que també té una regulació absolutament diferenciada i molt vinculada a la seva manera d'entendre el món.

Després apareix Europa, que històricament és un entorn bàsicament que regula. Som molt garantistes. Des d'un punt de vista de la defensa del consumidor crec que és avantatjós. Per exemple, les noves funcionalitats d’Apple o Google sempre ens arriben mesos més tard que als Estats Units. Aquí, les novetats arriben més acotades i amb més restriccions sobre les nostres dades personals i l'ús que en fan. Des de la perspectiva de les grans empreses, això està bé, però sí que és veritat que això retarda el desplegament i, en un moment que tot plegat va tan de pressa, un any o uns mesos de retard pot ser molt important.

A Europa tendim a legislar molt àmpliament, el que està molt bé per les garanties, però dificulta el desplegament

I quins aspectes creu, si existeixen, que encara no s’han tractat correctament en tot aquest procés normatiu a Europa? Siguin ètics, socials o econòmics.
La veritat és que a mi la normativa europea em sembla força completa, perquè bàsicament el que fa és intentar donar un marc el més ampli possible de forma que cataloga per riscos. Des del risc inexistent fins a un segon nivell de risc que el que exigeix doncs és un mecanisme de transparència per part del fabricant. Després un altre risc el que fa és exigir la intervenció en aquest cas dels poders públics per tal d'auditar i donar garanties que allò funciona correctament. Des d'aquest punt de vista crec que és una normativa prou àmplia i que defensa els interessos del ciutadà. En general, a Europa tendim a legislar molt àmpliament, el que està molt bé per les garanties, però dificulta el desplegament.

Finalment. És molt difícil fer una previsió, però mirant a deu anys vista, no sé quin creu que serà el paper transformador de la intel·ligència artificial a la societat.
Arribarà un moment en què tota l'electrònica de consum s'haurà transformat. Durant un grapat de dècades, el que hem estat fent és parlar a les màquines tal com les màquines ens han exigit i ara per primera vegada ens adrecem amb el nostre llenguatge natural. Un segon element molt clar que veurem és els vehicles autònoms. En deu anys tindrem una irrupció ja de conducció autònoma molt elevada. Sé que quan parlem de vehicles autònoms pensem en cotxes autònoms, però és que a la Xina ja fa un any que tenen llicències atorgades de drons autònoms. Un altre element molt gruixut que veurem és la robòtica a les llars. Avui dia es poden fer ja reserves als Estats Units de robots de l'ordre de 20.000 euros.