Segons un informe de la Fundació Telefónica, menys del 50% dels majors de 65 anys utilitzen aplicacions mòbils de forma autònoma. Molts experimenten ansietat, estrès o sensació d'incompetència quan interactuen amb plataformes digitals mal dissenyades. "Dissenyar malament és excloure. I fa anys que ho fem fent-ho sense adonar-nos-en", adverteix Isabel García, CEO de Bleta. "Pensem que accessible és sinònim de lleig o limitat, però és el contrari: integrar estètica, funcionalitat i empatia és un repte de bon disseny", afirma l'executiva de la firma de tecnologia inclusiva.

Des de dissabte passat 28 de juny, totes les companyies a Espanya estan legalment obligades a garantir que els seus webs, aplicacions, plataformes i productes digitals siguin accessibles per a qualsevol persona, incloses persones amb discapacitat, majors i usuaris amb baixa competència tecnològica. El costat negatiu de la hiperconnexió també els afecta. Gran part dels sèniors expressen una "desconfiança alta o molt alta" en internet, especialment pel temor dels fraus online i de la suplantació d'identitat.

Les empreses hauran d'assegurar textos clars, alt contrast visual, compatibilitat amb lectors de pantalla i oferir atenció al client accessible. A més, s'exigeix formació interna i la documentació detallada de tot el procés. No complir amb la nova Llei d'Accessibilitat Digital pot derivar en sancions de fins a un milió d'euros i danyar seriosament la reputació de la marca. Encara que es preveuen excepcions en casos de càrrega desproporcionada, experts coincideixen que la norma és també una oportunitat per reforçar el compromís social i ampliar el públic potencial.

Per a García, aquesta nova normativa suposa un punt d'inflexió que obligarà les empreses a replantejar el disseny dels seus productes des de l'empatia i la funcionalitat real. A Bleta, les seves aplicacions passen per proves constants amb usuaris reals, validant que cada detall, des de la mida dels botons fins a l'estructura dels menús, tingui sentit per a qui les utilitza. No es tracta només de complir un estàndard tècnic, sinó d'evitar frustració i por en els qui ja se senten desplaçat pel digital.

Actualment, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, més del 85% de les llars amb persones de 65 a 74 anys tenen accés a Internet, i la gran majoria ho fa a través del telèfon mòbil. El 92% dels usuaris sèniors que naveguen per Internet utilitzen aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp. A prop del 60% de les persones de 65 a 74 anys ha realitzat operacions bancàries a través del seu telèfon en els últims tres mesos, moguts per la comoditat i la gradual desaparició de les sucursals físiques.

Les estadístiques confirmen una tendència irreversible. L'smartphone s'ha erigit al dispositiu clau per a la inclusió digital de la tercera edat a Espanya, millorant la seva autonomia i lluitant contra l'aïllament. El repte ara, apunten els experts, ja no és només connectar-los, sinó formar-los en ciberseguretat.